23.04.2015 - 06:00
Entre totes les festes del nostre calendari, Sant Jordi és una de les més estimades per la població. Tot i ser un dia feiner, centenars de ciutadans surten al carrer a passejar entre les parades de llibres, a comprar roses o a assistir a algun acte del centenar que hi ha programats. Però si una cosa diferencia Sant Jordi de la resta de festes és que no té un origen remot en absolut. La festa, tal com és avui dia, és fruit del catalanisme conservador dels segles XIX i XX. Aquest moviment polític i cultural va dotar la jornada d’un sentit de reivindicació cultural que encara es manté molt viu.
Us expliquen la història de l’evolució de la festa a través de tres dels seus eleements més distintius: la llegenda, la rosa i el llibre.
La llegenda. Així i tot, hi ha elements de la festa que sí que són antics, com ara la llegenda i el culte a sant Jordi, que es remunten a l’edat mitjana. La història del cavaller que mata el drac per salvar la princesa apareix explicada per primera vegada a la ‘Llegenda àuria’ de Iacopo da Varazze, al segle XIII. Durant les croades del culte a sant Jordi es va fer cada vegada més freqüent entre els cavallers i se sap que al segle XVIII a Barcelona els nobles feien cada any una missa en honor del seu sant patró. Amb tot, en aquest moment Sant Jordi no era una festa popular, perquè només la celebrava la noblesa.
