A la intempèrie: Ignasi Aballí

El dia que l’equip de VilaWeb vam anar al taller de gravat Tinta Invisible, al carrer Lleó del barri del Raval de Barcelona, per fer un vídeo documental sobre l’artista Ignasi Aballí, el primer que començava el projecte  ‘A la intempèrie‘, no sabíem que era el principi d’un projecte documental de més abast. Però la riquesa de propostes inicial que va desplegar Aballí i els matisos i arguments dits sobre les dues peces que van acabar agradant més a l’artista, als gravadors i al comissari, Manel Guerrero, suposaria una experiència tan interessant de captar, tan intensa de viure, que va determinar el projecte documental de ‘A la intempèrie’. Amb un espai de tres anys, hem enregistrat una sessió de treball de cadascun dels artistes que participen en aquest projecte d’obra gràfica original (a més d’Aballí hi ha Jaume Plensa, Alfredo Jaar, Eulàlia Valldosera i Perejaume). Us presentem el tercer vídeo de la sèrie.

Com es va aproximar Ignasi Aballí al concepte ‘intempèrie’? Explica: ‘«Intempèrie» tenia un doble sentit. Era una paraula per definir canvis meteorològics i també suposava trobar-se a l’aire lliure, sense sostre. I amb aquestes dues idees vaig treballar diverses possiblitats.’ Aballí havia enviat al taller cinc propostes: una relacionada amb els seus fragments de cels trobats en algun diari de paper, estripats i ampliats de trama. Una altra imatge era un pot de vernís per a la intempèrie. Li va agradar que aparegués la paraula en el pot, i també aquesta idea que el vernís és dins del pot però serveix per protegir de la intempèrie. Una tercera proposta era un detall de la mà d’un pintor que pinta a l’aire lliure un paisatge i la pintura del pinzell té el mateix color del cel, de manera que no saps i està pintant el cel o alguna cosa que té al davant i no veus i també aquesta idea de pintar l’aire… També hi havia una proposta que era la foto d’una brúixola, un instrument per orientar-se en aquest espai exterior que a voltes és inhòspit, desconegut, i la brúixola ens ajuda a trobar el camí correcte. I finalment hi havia la imatge d’uns cartons al costat d’un aparador, l’espai on dorm un sense sostre, a la intempèrie. Era la proposta més evident, també la més social.

Calia decidir-se. Manel Guerrero va preguntar a Ignasi Aballí per quines propostes es decantava i l’artista li va expressar amb claredat: o el fragment de cel o el pot de vernís. ‘El fragment de cel té més relació amb altres treballs que ja he fet semblants i la imatge del vernís té un sentit més encarat cap a la pintura.’ Una peça era més lírica i minimalista, l’altra més irònica, va observar Guerrero.

El fragment de cel, més poètic, més subtil, anava agafant presència i les raons també les anava destriant Aballí: ‘El fet que manca una part de la imatge i, per tant, una part de la informació, posa en crisi la fotografia també, perquè presenta una situació que no és confortable, perquè hi ha parts que no controlem. Sense refugi. Perquè tots estem exposats en un moment donat a caure en la crisi i el que això suposa.’

Vam marxar amb la incògnita de saber quina peça escollirien, però el vídeo ens ho mostra.

‘A la intempèrie’ és una col·lecció de cinc obres gràfiques originals dels artistes Jaume Plensa, Alfredo Jaar, Ignasi Aballí, Eulàlia Valldosera i Perejaume, i d’un poema de Manel Guerrero, el comissari, que parteixen d’aquest concepte. El taller de gravadors Tinta Invisible, que el formen Ricard Ibernon, Martí Guinovart i Sesé Rubio, ha promogut i realitzat aquest projecte per subscripció, ja que té com a finalitat fer assequible l’adquisició d’obres d’art i animar a la formació de col·leccions de gravat. Aquest projecte s’ha desenvolupat al llarg de tres anys i un equip de VilaWeb l’ha acompanyat, enregistrant una sessió de treball de cada artista, capturant un moment del procés de creació, sempre en el mateix escenari, el taller de Tinta Invisible.

A la intempèrie es presentarà aquest 24 d’abril dins la Fira Arts Libris a l’Arts Santa Mònica.