L’anticoncepció, tasca de dos

Diafragma, dispositiu intrauterí, anell vaginal, lligadura de trompes, vasectomia, pegat anticonceptiu, espermicida… La lliga de mètodes anticonceptius que existeix és immensa. D’entre tots ells, però, n’hi ha dos que destaquen per sobre de la resta per ser els més coneguts i, sobretot, més utilitzats: els preservatius i les píndoles anticonceptives.

Tenim una concepció molt marcada sobre el destinatari de cada un d’aquests mètodes. Però, què passaria si es canviessin els rols de gènere? Per què quan ens diuen “preservatiu” no ens imaginem una funda que es col·loca dins de la vagina? Per què no visualitzem a un home ingerint un comprimit?

De fet, els preservatius femenins ja fa temps que existeixen i les píndoles anticonceptives masculines estan en investigació. Però sembla que és una realitat que encara no ha calat a la nostra societat.

Un exemple el trobem en cercar la paraula “condó” al diccionari de la Real Academia Española, ja que el defineix com una “funda fina i elàstica per a cobrir el penis durant el coit, a fi d’evitar la fecundació o el possible contagi de malalties”. Enlloc fa referència al condó femení, tot i que ambdós tenen la mateixa característica primordial de ser els únics mètodes anticonceptius que protegeixen tant de l’embaràs com de les infeccions de transmissió sexual.

Com a diferencia essencial, el ginecòleg Manuel Samaranch, opina que “en general, no ha tingut molt d’èxit perquè la seva col·locació és més complicada que la del masculí, i si la seva manipulació no es del tot correcte el risc pot augmentar considerablement”.

Per la seva banda, Neus Elías, Psicòloga especialitzada en Sexologia i Teràpia de Parella, afegeix que si no ha tingut èxit ha estat perquè no se li ha donat suficient ressó publicitari i perquè a molta gent li sembla antiestètic. No obstant, destaca com una avantatge que “es pot col·locar fins i tot vuit hores abans de mantenir relacions, sense haver d’interrompre la dinàmica sexual de la parella”.

Ara bé, Helena Angel, psicòloga especialitzada en Sexologia clínica i Salut sexual, apunta que “no és gaire còmode anar amb un preservatiu a dins tota l’estona”. Per ella, el principal motiu pel qual no ha triomfat és perquè “no resulta maco de veure i moltes dones necessiten sentir-se atractives quan estan tenint relacions sexuals”.

El preservatiu femení consisteix en dues anelles, una encaixada al coll de l’úter i una altra més gran que queda cap a fora cobrint tota la superfície del genital femení.

Si bé és veritat que el masculí també es veu i podria considerar-se antiestètic, la gent està acostumada a veure’l i utilitzar-lo de manera regular. El femení es continua veient com un objecte estrany. “Es qüestió de percepció”, apunta Helena Angel.

Jordi Baroja, Director del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat, afirma que “el preservatiu femení en principi té la mateixa eficàcia que el preservatiu masculí”, però és conscient que per fer una comparativa real entre el preservatiu femení i el masculí haurien d’estar a un preu equiparable i gaudir d’una mateixa accessibilitat.

La realitat és que, mentre que els preservatius masculins no arriben a l’euro per unitat, els femenins dupliquen el número rondant gairebé els dos euros. “Fins que no arribi aquest punt d’igualació mai sabrem quina és l’acceptació real del preservatiu femení”, explica.

És per això que l’any 2011, el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, va engegar una campanya per donar a conèixer i promocionar l’ús del preservatiu femení, incidint en la baixada del seu preu durant sis mesos.

Es va intentar impulsar com a una potent alternativa al preservatiu masculí, alçant-ne les qualitats addicionals que aquest ofereix. Destacant especialment que pot ser utilitzat com una eina contra la desigualtat de gènere, ja que dota d’una major autonomia a la dona al apoderar-la del control de la seva sexualitat i salut.

Malgrat els seus punts positius no va tenir una gran acollida. Tal com indica Baroja, “el mètode no només ha de ser eficient, sinó que també ha de ser ben rebut per la societat”. Partint d’aquesta base, en els últims anys s’està fent un esforç per aconseguir un disseny més atractiu que captivi a la part del mercat que els considera antiestètics.

Les pastilles anticonceptives masculines

En el camp de les recerques sobre els mètodes d’anticoncepció també s’està treballant en la possibilitat d’unes pastilles anticonceptives masculines.

Helena Angel incideix en que “tot i que les investigacions estan tenint bastant èxit, encara no s’ha aconseguit reduir a zero la producció d’espermatozous”. I és que el metabolisme masculí produeix hormones constantment durant tota la vida i a un nivell superior que el cos femení. En conseqüència, aconseguir crear un anticonceptiu hormonal masculí és molt més complicat.

De totes maneres, Neus Elías explica que “en cas que s’acabessin comercialitzant com a alternativa a les píndoles femenines, s’hauria de fer una tasca d’educació sexual per tal que els homes acceptessin aquesta responsabilitat”.

Des del punt de vista d’Helena Angel, “podria ser que els homes s’impliquessin més en l’anticoncepció hormonal, però no es pot obviar que la gran pressió d’un embaràs sempre serà més femenina perquè es tracta del nostre cos”. “És possible que algunes dones no confiessin a atorgar aquesta responsabilitat”, conclou.  

Per altra banda, Baroja recorda que “no es pot oblidar que estem en un sistema masclista i heteronormatiu, i que tot el que està relacionat amb la concepció sempre s’ha tendit a delegar a les dones”. “L’anticoncepció hauria de ser una qüestió negociada conjuntament per les dues persones de la parella”, recalca.

El doctor Samaranch també posa de relleu que el masclisme està inherent a la nostra societat. “És trist haver de donar aquest consell, però des de la meva posició com a ginecòleg sempre recomano a les noies que no diguin que prenen la pastilla i que utilitzin sempre el condó pel tema de les infeccions de transmissió sexual”, reconeix. A més, “tot i que en condicions de laboratori l’índex d’efectivitat de les pastilles és molt alta, som humans i a la vida normal la gent se la pot oblidar”.

Per aquest motiu, Jordi Baroja recomana la doble protecció: “estem fomentant en moltes noies el doble mètode: d’una banda la utilització dels anticonceptius hormonals per evitar embarassos i per altra banda l’ús del preservatiu per evitar les ITS. Així, la confiança va per partida doble”.