13.04.2015 - 14:34
La sala Dr. Baiget de Golmés va veure el relleu al davant de l’Ateneu Golmesenc, on Laura Sarri substitueix Robert Bonet. Fou la prèvia al debat literari que van tenir com a convidats a Llorenç Bonet, Montse Germà, Helena Rufat i Ferran Blanch, moderats per Bernat Huguet.
El fins ara president de l’Ateneu Golmesenc, i, de fet, ànima de la seva creació ara fa dos anys, Robert Bonet va aprofitar l’acte per acomiadar-se i donar el relleu a Laura Sarri que es va comprometre a tirar endavant l’Ateneu del que ja ha estat part activa durant aquests dos anys.
Dos anys que es van celebrar amb l’organització de l’Aniversari Literari on diversos escriptors del Pla d’Urgell van parlar de les seves experiències i van establir un torn de preguntes amb la seixantena de persones que van assistir a l’acte.
Tot i tenir autors de renom, la pregunta inicial llençada per Bernat Huguet sobre els referents literaris ponentins i del Pla d’Urgell va quedar sense un nom destacat, tot esmentar la importància de M.Torres, M.M.Marçal. M.Barbal, J.Vallverdú… entre altres.
El moderador de l’acte va donar pas a un torn d’intervenció dels diversos autors amb la prèvia de la dificultat que suposa, culturalment, passar la Panadella i arribar al gran públic català.
Llorenç Bonet, del que Huguet també va elogiar la seva feina en la revista, ara desapareguda, Revers, va dir que més que escriptor ell era algú que feia llibres i es considerava un gestor cultural. De fet va explicar que els seus projectes literaris sempre van acompanyats d’altres manifestacions culturals (música, cinema…). I va comentar que la publicació dels seus llibre li ha portat que “se m’obrin portes”. Bonet fa poc que ha tret “Camp de terra” i fa uns anys va treure “Astaré”, ambdós en Pagès Editors
Per la seva part Montse Germà, l’única que conrea la poesia, juntament amb el moderador de l’acte, Bernat Huguet, va destacar l’experiència que suposa haver creat el dris, una condensació estròfica de l’indrís. Aquesta és una condensació estròfica del sonet i amb la que Germà ha escrit el primer poemari en català en que s’utilitza, segons va dir la mateixa autora. Ho fa en “Efectes naturals” (Editorial Fonoll), el seu segon poemari després de l’autoedició de “Remembrances”.
De l’autoedició, però, en va parlar més Ferran Blanch qui ha publicat els seus dos llibres, “Mi gran viaje a los 40” i, recent sortit, “Desmemorias de un pez en el desierto” amb aquest sistema. Blanch es va definir com una persona impacient i que no volia passar pel procés d’edició tradicional (del que en parlaria Helena Rufat). Va qualificar com a “una bona experiència” el fet de controlar tot el procés (maquetació, disseny, promoció, venda…) i, amb 300 exemplars venuts del seu primer llibre, va considerar que havia recuperat amb escreix els costos d’autoedició.
En la seva intervenció, Helena Rufat, la única que ha publicat en una editorial barcelonina, va explicar el gran impacte emocional que va suposar veure que la seva obra seria publicada. Un procés, però, que va durar un parell d’anys tot i que la va qualificar com una “experiència molt positiva” i on va destacar la feina de l’editor Josep Cots “un luxe… algú que treballa la novel·la”. Tot i que, com la resta de membres de la taula, no es guanya la vida amb la literatura, Rufat va esmentar Mercè Rodoreda quan aquesta es va queixar de la poca part que rep l’escriptor del preu de venda del llibre.
Helena Rufat, que va dir estar treballant en una segona novel·la, té publicada “Una història d’amor” (Edicions de 1984). Per la seva part, el moderador de l’acte Bernat Huguet, ha publicat el poemari “Bosc endins” (Editorial Salòria).
La dificultat per romandre en els aparadors (per la gran producció literària existent), el benefici del tracte humà per damunt de l’econòmic son altres punts que es van tractar en una tertúlia en que també es va parlar del paper, o no, de Mollerussa com a capital cultural i on es va parlar de la vida cultural dels altres pobles de la comarca.
L’acte el van tancar el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Francesc Fabregat, i l’alcalde de Golmés, Jordi Calvís, i una actuació musical de Jordi Besora, amb dues peces que formen el CD que acompanya “Camp de terra” de Llorenç Bonet.
L’Ateneu Golmesenc, creat fa dos anys, és el més jove dels que hi ha a Catalunya.
Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Golmés.
