14.04.2015 - 06:00
Nascut a mans de les autoritats franquistes fa quaranta anys en uns terrenys agrícoles de les famílies Badia i Sanfeliu, el polígon d’habitatges de Ciutat Badia es va independitzar de Barberà del Vallès i Cerdanyola el 14 d’abril de 1994, amb el nom de Badia (canviat per Badia del Vallès poc després). No és l’única particularitat d’aquest jove municipi de 13.500 habitants, analitzat per la revista Presència al març. Si s’observa des de l’aire, el perímetre de Badia del Vallès representa la forma de la península Ibèrica i la disposició i el nom dels seus carrers s’hi adequa.
Així, al nord hi ha l’avinguda del Cantàbric; al nord-est, l’avinguda de la Costa Brava i més al sud, l’avinguda de la Mediterrània; i a l’oest hi ha els carrers de l’Algarve i de Porto.
L’avinguda central del municipi és la de Burgos, un homenatge de les autoritats franquistes a la ciutat on va tenir la seu la Junta de Defensa Nacional feixista durant la guerra del 1936-1939 i on es va formar el primer govern de Francisco Franco (1938), que hi va assumir oficialment els càrrecs de cap d’estat i de govern.
Sorpreses aèries a Barcelona
Gràcies a la proliferació de les imatges aèries amb serveis com Google Maps es poden descobrir més perfils amagats d’indrets del nostre país. A Barcelona, per exemple, si s’observa amb deteniment la plaça de Francesc Macià des de l’aire es pot descobrir, a la rotonda central, un petit estany amb una forma peculiar: és el perímetre de l’illa de Menorca, lloc d’origen de Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, 1891-Barcelona, 1981), l’arquitecte, dissenyador de jardins i urbanista encarregat de la plaça.
La plaça de Francesc Macià és unida per l’avinguda de Josep Tarradellas amb la plaça dels Països Catalans, davant l’Estació de Sants. Construïda el 1986 i modificada periòdicament, no es té constància si fou premeditat o no, però si es mira des del cel és possible d’intuir-hi la silueta dels Països Catalans, amb el carrer de Tarragona entre el Principat i el País Valencià.
