Dolors Camats: ‘De manera unilateral no ens en sortirem’

El 8 d’abril de l’any passat el congrés espanyol va fer un cop de porta a la demanda de Catalunya de poder convocar un referèndum. Un any després CDC, ERC i la CUP volen que les eleccions del 27-S siguin plebiscitàries. Però ICV se’n desmarca: considera que en unes eleccions no s’ha de decidir sobre la independència, i insisteix a fer pressió damunt l’estat espanyol perquè accepti un referèndum acordat. La coordinadora nacional d’ICV, Dolors Camats, diu en aquesta entrevista que no es pot passar per alt la correlació de forces que hi hagi al parlament espanyol després de les últimes eleccions. Però que tampoc no es pot fiar tota l’estratègia a allò que passi a Madrid.

—Quantes vegades haurem d’anar a picar la porta de Madrid?
—Jo, al referèndum, no hi vull renunciar. Crec que és l’eina democràtica que donarà legitimitat a la decisió política que prenguem a Catalunya, tant si és estat independent com si és estat associat o estat confederat. Això necessita una nova legitimitat. No renuncio al referèndum, al vot de tots els ciutadans de Catalunya en igualtat. Per aconseguir la independència, o qualsevol altre objectiu, al final sempre s’acaba en una taula en què s’ha de negociar amb l’estat; és igual si s’acorda el repartiment dels actius o si s’acorda de fer un referèndum. Vam convocar una jornada participativa que va ser el 9-N: és la via unilateral i sabem on ens ha portat. Hi ha una possibilitat, que és que aquesta majoria del PP es trenqui. La combinació de tot això ens fa defensar de no renunciar al referèndum.

—Encara penseu que es pot acordar el referèndum amb l’estat?
—És que el volem fer de veres. En tot aquest procés no renunciem a forçar l’estat a seure i negociar amb Catalunya. Sabem que no hi vindrà de grat; és evident que si no hi hagués el moviment independentista la unitat política ni la majoria social a Catalunya seria impossible que hi hagués cap moviment a l’estat espanyol. Però no podem perdre de vista que qui guanyi a Espanya o què passi a l’estat espanyol ens afecta. I no renunciem a incidir en allò que passi a l’estat.

—O sigui, un nou parlament espanyol podria estar disposat a permetre un referèndum?
—Nosaltres no ho fiem a la situació espanyola, no n’hi ha prou que hi hagi un canvi de majories perquè a Catalunya es faci un referèndum. És fals i en som conscients, des del realisme polític. Cal unitat política a Catalunya, pressió i tensió política, i cal forçar l’estat. El podem forçar amb una majoria absoluta del PP? Tots sabíem que no. Però calia evidenciar que el problema del PP al govern espanyol no era que no es pogués permetre un referèndum, sinó que no hi havia la voluntat de fer-ho. I ho hem demostrat.

—I sense majoria del PP sí?
—Podem pensar que sense majoria absoluta del PP forcem i continuem la pressió política, i que el govern espanyol segui i negociï tant sí com no amb Catalunya perquè hi hagi una sortida democràtica del conflicte polític. Creiem que no hi ha cap més via. Qualsevol altra proposta que es posi damunt la taula exigeix un acord amb l’estat espanyol. És difícil que el govern espanyol accepti un referèndum. No serà pas complicat que accepti la independència de Catalunya? Com que totes les hipòtesis seran complicades, no renunciem a la hipòtesi democràtica, que ha de donar origen i legitimitat a la resta, que és el referèndum.

—Però potser l’única sortida que queda ara és la unilateralitat.
—Segur que haurem de fer actes unilaterals.

—El 27-S en pot ser un.
—Si fem un acte unilateral el 27-S, no hi haurà una majoria a l’estat espanyol que el reconegui. Hi haurà algú a la resta del món que el reconegui?

—Depenent del resultat potser sí.
—Qui pot validar unes eleccions al Parlament de Catalunya en què tots els vots no valen igual perquè, segons la llei electoral vigent, si votes a Cardona o a Solsona el vot no val el mateix?

—També es podrien comptar vots el 27-S.
—Però no he sentit ningú dels qui proposen les plebiscitàries que validi comptar vots.

—Sí que diuen que ho estudien.
—Crec que s’ho van plantejar i ho han descartat ràpidament.

—No és pas escrit.
—Han parlat de comptar escons, perquè crec que darrere hi ha una estratègia electoral. Però aquesta pot ser la meva opinió. La de validar una majoria de govern que avui és de Convergència i Esquerra i que volen repetir. La gent té dret, en les eleccions al parlament, de votar allò que creu que vol canviar, que vol influir o que vol validar, sigui la qüestió nacional, les retallades o la corrupció. Crec que és un segrest dir que les eleccions catalanes tractaran d’un sol tema. No és democràtic. No tots els vots valen igual en unes eleccions al parlament. I allò que dóna legitimitat a un referèndum és que tots els vots valguin igual i que es voti sobre un únic tema.

—El 27-S també podria ser així.
—En unes eleccions que et permetin de fer un salt com aquest has de tenir el reconeixement d’algú. Sabem que el de l’estat espanyol no hi serà. Sabem si compten amb cap estat europeu que hagi dit que endavant? L’únic líder europeu que he sentit recentment a Barcelona parlar de les eleccions plebiscitàries és Alex Salmond, que ens explicava l’experiència escocesa, i ens deia: ‘No renuncieu al referèndum, perquè no us reconeixerà ningú.’

—Ell treballava en una realitat política que no era l’espanyola.
—Però venia a Barcelona a parlar-nos d’això, no parlava d’Escòcia.

—Dieu que no negociareu el full de ruta amb CDC i ERC. Però hi ha gent a ICV, independentistes, que us demana que ho feu. No veuen el 27-S com unes plebiscitàries, però diuen que hi pot haver punts de trobada en el full de ruta. Podríeu fer valer que es comptin vots i no diputats.
—Jo he parlat d’unitat. No hi renuncio, perquè és el que ens ha permès d’arribar fins on hem arribat com a país. A ICV no ens faran fora de la majoria sobiranista, perquè uns hagi acordat bilateralment una estratègia pròpia, que són CDC i ERC. És la seva estratègia, és legítima. Jo no la comparteixo i és evident que hi ha coses amb què puc estar-hi d’acord; nosaltres tenim la nostra. Unió el mes de juny decidirà la seva…

—I la CUP sembla disposada a afegir-s’hi.
—La CUP, pel que jo sé, ha anunciat una estratègia pròpia, i no està decidida a reunir-se a la Taula de Partits, sinó a parlar-ne. És obvi que tots n’haurem de parlar. El consell nacional d’ICV va aprovar una resolució en què deia que farem les nostres propostes a tots els partits, després de les eleccions municipals. En parlarem amb tots i a partir de les propostes de tothom, i tant de bo el PSC volgués seure de nou i parlar-ne. No acceptaré acríticament una estratègia que ho fia tot a unes eleccions que són plebiscitàries i que jo no accepto com a estratègia.

—Quan s’hauria de fer aquest referèndum? Quan hauria de començar el procés constituent? Voleu esperar a veure què surt de les eleccions espanyoles?
—Primer, a Catalunya la cosa més urgent és un rescat social. Ens vendran en les municipals que la recuperació ja ha arribat. I això és fals: la macrorecuperació no arriba a la gent, i qui troba una feina la troba precària, i amb un estat del benestar desballestat. Primer: mesura de xoc, el rescat social. Segon: vénen eleccions al parlament; hem de fer fer un tomb a la situació actual, a les relacions amb l’estat i a la corrupció i a la política social i econòmica. Per això les eleccions tenen més caràcter constituent que no plebiscitari. Això ho caracteritzem amb un procés constituent al parlament, amb una redacció d’una constitució i amb nous pactes nacionals i socials? Parlem-ne.

—I després?
—Després vénen eleccions a l’estat, que han de ser determinants. Les forces catalanes ja hem de pressionar, posar-nos d’acord, elaborar estratègia, fer un pacte per la democràcia, i conjurar-nos perquè ni al parlament ni al congrés no hi haurà acords amb aquells que no afavoreixin que hi hagi un referèndum a Catalunya. Creiem que no podem prescindir de les eleccions espanyoles, però tampoc ho hem de fiar tot a les eleccions espanyoles. Però hi són, i amb majoria absoluta del PP o sense, ho diu Carme Forcadell, que esperen que hi haurà una situació diferent.

—Forcadell ho diu perquè qui hi pugui haver s’hi posi d’una manera diferent…
—Estic convençuda que qui hi pugui haver s’hi posarà d’una manera diferent a la manera com ho ha fet el govern espanyol fins ara.

—A l’hora de negociar la secessió.
—A l’hora de negociar, sí, aquesta és la gràcia…

—Però negociant la secessió véns d’una acció unilateral amb la qual has pogut fer pressió…
—Per tant, forçant l’estat a negociar.

—Amb una acció unilateral, i no tornant a fer el recorregut d’anar cremant fases demanant un referèndum o una consulta.
—No dic que hàgim de fer el mateix recorregut. Dic que no renuncio al referèndum. De manera unilateral no ens en sortirem. Cal, al final o al principi, un acord amb l’estat. I, posats a forçar l’estat i a fer actes unilaterals, per mi s’ha de fer el referèndum. Perquè primer la gent ha de dir què vol. No s’hi val a dir que jo interpreto, en unes eleccions que dic que són plebiscitàries però que no tothom les veu així, què vol la gent i a fer actes unilaterals. Posats a forçar l’estat, a trencar la situació actual, fem-ho en allò amb què tots estàvem d’acord, que era fer un referèndum. Alguns hi han renunciat, nosaltres no.

—Pot passar que mai cap govern espanyol no accepti de fer un referèndum a Catalunya.
—És que no ho voldrà mai. Però hem de forçar el govern espanyol a fer-ho. Ara fa un any érem al congrés i vam comptar els diputats que vam votar a favor. Eren quaranta-dos. No eren zero.

—De tres-cents cinquanta.
—Bé, hem d’intentar que siguin més. No hi renuncio. No dic que ho hàgim de fiar tot a esperar que siguin més i que si no són prou hi renuncio. És clar que no. Hi ha d’haver pressió. Hem de forçar-ho i no aturar-nos. Tinc la sensació que presentar unes eleccions en clau d’independència no ens fa arribar més lluny. És una proposta pensada perquè hi hagi una majoria de Convergència i ERC.

—Voleu fer un front d’esquerres per a les eleccions del 27-S?
—Crec que haurem de decidir si la cosa més important és que vagin emergint més grups al parlament o si entre tots fem alguna cosa que desplaci el govern actual, que, a més de fer política de retallades, és tacat de corrupció. El nostre emplaçament a les altres forces polítiques serà aquest: si ens atrevim a fer alguna cosa prou gran per ser hegemònics al país o cadascú anirà mirant com troba el seu espai.

—Faríeu una fórmula semblant a la de Barcelona en Comú?
—Hi ha forces polítiques que proposem coses molt semblants: trencar la situació actual des d’un punt de vista nacional, social i econòmic, i fer-ho d’una manera democràtica i amb voluntat transformadora. Més o menys tots en diem procés constituent, des de la gent de Procés Constituent fins a la gent d’ICV, la CUP, o altra gent…

—I Podem?
—Podem potser no ho formula d’aquesta manera.

—I els compteu en el front d’esquerres que voldríeu per al 27-S?
—Ells no ho formulen així, perquè crec que tenen un objectiu molt clar, que són les eleccions espanyoles. Però a Catalunya hauríem de fer l’esforç tots plegats de presentar-ho en aquests temes, i de veure si som capaços de fer res en comú per a canviar les majories.

—Coalicions com Barcelona en Comú són la manera que ha trobat ICV d’adaptar-se a una nova situació política en què molts electors penalitzen la vella política?
—Un partit és un instrument, i no una finalitat en si mateix. I ha de ser el millor instrument en cada moment. És veritat que som un partit que ha existit des de fa molt de temps, però em costa de pensar que un partit que va ser el primer de proposar les primàries, el primer de fer programes electorals oberts a la ciutadania, que ha treballat la radicalitat democràtica com una renovació permanent des de l’any 2000 faci vella política. ICV no fa vella política, però no som un partit nou.

—Però us poden percebre com a vella política.
—Sí, però és així, no som un partit nou, tenim molta tradició, història. Hem gestionat i hem governat i per això som un partit que s’ha equivocat i que ha transformat aquest país i les seves ciutats. Hem tingut errors i encerts. I no renunciem a la capacitat de transformar aquest país. Sempre hi haurà algú més nou, però no sé si la novetat per si és suficient, cal que hi hagi alguna cosa més.