08.04.2015 - 15:10
El president de la Generalitat, Artur Mas, es reuneix avui amb ‘think tanks’, inversors financers i grups de comunicació durant la visita oficial a Nova York. Hores abans de pronunciar la conferència ‘Catalonia at the crossroads’ (‘Catalunya a la cruïlla’) a la Universitat de Columbia, el president, sense especificar noms concrets, ha detallat que tindria contactes per a ‘dissipar dubtes, donar informació i donar la cara, explicar avantatges i virtuts’ de Catalunya i el procés. Mas ha dit que insistiria en la viabilitat financera de Catalunya, perquè se sàpiga que els catalans podrien assumir el deute, per exemple, amb els diners que ara formen el dèficit fiscal.
El president Mas ha explicat que aprofitaria la visita a Nova York per establir contactes amb el món dels ‘think tanks’, és a dir ‘gent que crea opinió, amb inversors de finances’, amb l’objectiu de ‘dissipar dubtes, donar informació i donar la cara, per explicar els avantatges i les virtuts de Catalunya i explicar el procés que interessa a molts llocs del món i especialment a Nova York’.
El president, que ha dit que no té cap entrevista concertada en mitjans de comunicació, ha insinuat que també es reuniria amb grups de comunicació. S’hi reuneix, ha dit, perquè el procés pot suscitat incertesa i vol ‘aclarir dubtes’ o respondre preguntes ‘dures i punyents’ que es poden formular. ‘La millor manera de dissipar dubtes és explicar-se’, ha dit el president als mitjans després de visitar la delegació del govern a Nova York.
Mas ha dit que als Estats Units els conceptes de democràcia i autodeterminació s’entenien perquè en són ‘fills’, però ha admès que la construcció d’un nou estat ‘crea incertesa’. Un dels aspectes que en pot despertar és la viabilitat financera d’un estat català. Mas els pretén ‘tranquil·litzar’ perquè la veu ‘perfectament’ factible. A l’estil d’Àustria, Dinamarca o Portugal, ha dit referint-se a economia i població.
Ha parlat dels 15.000 milions d’euros en dèficit fiscal anual que, segons el govern, es quedarien a Catalunya si fos independent. Amb això, ha dit, es podria encarar perfectament el deute.
El president ha explicat que el cònsol espanyol a Nova York el va rebre ahir a l’aeroport. Segons ell, no hi ha hagut cap ingerència del govern espanyol a la seva visita, tot i que ha recordat que els contactes estrictament polítics s’haurien hagut de fer a San Francisco amb el governador. ‘Normalment fica la falca quan es tracta de contactes polítics; això els neguiteja; però no poden evitar’ trobades amb fòrums econòmics o universitaris, ha afegit. O amb mitjans de comunicació: ‘Sé que no agrada, què hi farem. Hem d’anar a la nostra.’
Mas serà fins demà a Nova York, on avui pronunciarà una conferència a la Universitat de Columbia sota el títol ‘Catalonia at the Crossroads’ (‘Catalunya a la cruïlla’), que tractarà dels passos que se segueixen després del 9-N cap a la independència, passant per les eleccions del 27 de setembre. La presentarà Xavier Sala i Martín, professor d’Economia d’aquesta universitat. Mas també té previst de visitar l’oficina de la delegació del govern de Catalunya i reunir-se amb la comunitat catalana a Nova York.
Un precedent de sabotatge de l’estat
El darrer viatge de Mas als EUA, el juny de l’any passat, va començar amb un incident que ha revelat el director de VilaWeb, Vicent Partal, en el seu llibre sobre la història secreta del 9-N. Partal explica que l’avió que havia de portar Mas als Estats Units va ser retingut durant cinc hores a l’aeroport del Prat. Tan bon punt arribés als EUA, Mas havia de reunir-se amb un grup de congressistes i senadors nord-americans i amb influents membres dels ‘lobbies’ més importants del país per explicar-los la voluntat d’independència dels catalans.
Aena no ha reconegut que la retenció de l’avió tingués motivacions polítiques ni que hagués rebut ordres del govern espanyol. Però els màxims responsables de la política exterior espanyols estaven molt preocupats per la reunió que s’havia organitzat a Washington per escoltar Mas. Amb tot, el president va poder arribar a la cita. Havia de ser un sopar llarg i va quedar en una reunió d’una hora.
Les conseqüències de la reunió de Trias amb Bloomberg
Un altre dels viatges als EUA que va tenir conseqüències importants per al procés d’independència és el que hi va fer el batlle Xavier Trias el 29 de setembre, quan es va reunir amb l’empresari, polític i filantrop Michael Bloomberg a Nova York. Bloomberg, propietari d’un dels imperis mediàtics més importants i influents, va interessar-se des del primer minut per l’auge del ‘separatisme’ a Catalunya.
L’ex-batlle novaiorquès havia quedat impressionat per la mobilització de l’Onze de Setembre poques setmanes abans. I Trias li va explicar la voluntat de votar en un referèndum el 9 de novembre i els impediments que hi posava l’estat espanyol. Bloomberg va quedar escandalitzat per la manca de sentit democràtic del govern de Rajoy i pocs dies després el seu portal d’informació econòmica va publicar un editorial molt contundent que instava el president espanyol a viatjar a Catalunya per demanar perdó pels errors comesos.
Amb aquests precedents, és lògic que ara el govern espanyol torni a posar-se nerviós pel viatge de Mas a Califòrnia i Nova York –especialment per l’agenda discreta de contactes que farà el president. La teoria que diu que el cas català és una qüestió interna de l’estat espanyol i que no interessa a fora queda invalidada en cada viatge de les autoritats catalanes a l’estranger.
