07.04.2015 - 06:00
L’Aran, l’únic territori d’Occitània que administrativament és part de Catalunya, és vist amb admiració per la resta territoris occitans. Per uns quants motius: té govern propi des de l’aprovació de la primera llei d’Aran del 1991; la llengua, l’occità, hi és oficial i s’hi ensenya a l’escola; i a més des de fa pocs mesos té, a Vielha, l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, l’única en territori occità. Tot amb tot, l’ús social de la llengua continua baixant.
En aquest reportatge en vídeo parlem tant amb institucions i partits aranesos com amb associacions occitanistes de l’estat francès sobre l’estat de la llengua, de l’ensenyament, dels mitjans de comunicació i sobre l’horitzó que ofereix la nova Acadèmia.
La funció de la nova Acadèmia, una oportunitat històrica
‘L’Acadèmia ha de donar resposta a les necessitats de qualsevol llengua oficial, ha de ser l’autoritat lingüística a la Vall d’Aran i a Catalunya i ha de servir per a assessorar i per a fer de paraigua a la resta d’Occitània.’ D’aquesta manera defineix Jusèp Lois Sans, president de l’Acadèmia, la funció d’aquesta nova institució, inclosa en la nova llei d’Aran (pdf) i en la llei de l’occità (pdf).
Per les associacions occitanistes de l’estat francès, aquesta acadèmia és vista com una oportunitat històrica per a la promoció i la protecció de la llengua. I fins i tot com una autoritat amb la qual poden treballar plegats per a discutir i definir una llengua estàndard, un desafiament que fins ara havia estat origen de polèmiques i pugnes entre els diversos territoris occitans. Fa pocs dies, representants de les principals organitzacions occitanistes, com ara el Congrés Permanent de la Llengua Occitana i el Consistori del Gai Saber, van visitar l’Aran i es van reunir amb els responsables de l’Acadèmia. Era una primera presa de contacte, però la conclusió va ser clara: ‘Tenim davant una oportunitat històrica que no podem deixar passar’, en paraules de Gilabèrt Mercadièr, president del Congrés Permanent.
Per a Jèp de Montoya, responsable de la Política Lingüística de l’Aran, la fundació de l’acadèmia és una gran responsabilitat. Cal tenir en compte que l’Aran representa tan sols el 3% del total d’Occitània. I, en habitants, no arriba al 0,1%: ‘Som conscients del repte que tenim entre mans i n’hem de ser dignes, perquè ara mateix som la punta de l’iceberg d’Occitània.’
Més coneixement que mai, mentre l’ús de la llengua baixa
L’Acadèmia pren també un relleu especial perquè, malgrat la situació política i jurídica de l’Aran i de la llengua a la Vall, l’occità perd parlants cada dia. Segons el darrer sondatge de la Generalitat de Catalunya, del 2013, tan sols un 18% dels aranesos fan servir habitualment l’aranès, l’occità de l’Aran. Als anys trenta, aquest nombre vorejava el 70%. Això sí, les xifres són ben diferents si es mesura el coneixement de la llengua: d’ençà que l’occità s’ensenya a les escoles araneses i és llengua vehicular a primària, tot jove educat a l’Aran pot parlar i escriure perfectament en aranès.
Tant per Sans com per Montoya, les onades migratòries que ha rebut l’Aran aquests últims anys, sobretot lligades al turisme d’esports d’hivern i de la restauració, han dificultat el manteniment de la llengua al carrer. Però confien que aquesta situació es pugui revertir.
La situació de la llengua a la resta d’Occitània és diferent: la presència a l’escola és encara molt baixa, però en canvi el sentiment identitari i la voluntat de conèixer la llengua creix de dia en dia. De segur que aquest és un dels motius pels quals l’occità s’ha anat introduint de mica en mica a l’escola francesa. Primer a través de la Calandreta, l’equivalent de la Bressola de Catalunya Nord i, des de fa uns quants anys, també a l’escola pública (en cas que un nombre mínim de pares ho demanin). Tot amb tot, qui més qui menys reconeix que l’occità és una llengua en perill. Per a Mireia Boya, coordinadora de l’ANC de l’Aran, ‘cal que Catalunya ajudi tant l’Aran com la resta d’Occitània en la recuperació i en la protecció de la llengua’.
Quin serà el futur de l’Aran amb la independència de Catalunya?
Precisament Boya confia que la independència de Catalunya pot ser molt beneficiosa per als interessos de l’Aran i de l’occità. La nova llei d’Aran (pdf), en vigor des del mes de febrer, havent estat aprovada al Parlament de Catalunya, atorga al poble aranès el dret d’autodeterminació. Però, en ple procés d’independència al Principat, què pot passar a l’Aran? I, en cas d’independència, quin estatus jurídic pot tenir? En el reportatge publicat la setmana passada, en vam parlar amb les institucions, entitats i partits aranesos, que també reflexionen sobre el paper que pot tenir l’Aran per al conjunt d’Occitània, amb aquest reconeixement i poder polític.
Pels partits i institucions araneses, la nova llei d’Aran significa el retorn a l’estatus que la vall va assolir el 1313, mercès a la Querimònia (text complet en llatí, català i occità aranès), la carta magna aranesa, signada per Jaume II, que recollia un conjunt de privilegis i tornava a col·locar la Vall d’Aran a l’òrbita de la corona catalano-aragonesa després d’uns quants anys de domini francès.
L’Aran té govern propi des de l’aprovació de la primera llei d’Aran del 1991. Però, si bé hi ha un gran consens sobre les virtuts i el valor de la nova llei, que en reforça l’autogovern, no és tan clar quin paper polític pot tenir si Catalunya es declara independent. Heus ací la posició de cada partit.
Convergència Democràtica Aranesa: ‘O autonomia catalana avançada o estat lliure associat amb Catalunya’
Convergència Democràtica Aranesa (CDA), el partit mirall de CiU de la Vall, controla actualment les principals institucions: el Conselh Generau, amb Carlos Barrera com a Síndic d’Aran, i la batllia de Vielha, amb Àlex Moga al capdavant, mercès al suport del PP. Per a Moga, l’opció de l’Aran en una hipotètica independència de Catalunya és clara: ‘L’Aran serà amb Catalunya o no serà.’ Amb tot, la resposta no és tan evident a l’hora de definir quina forma jurídica hauria de prendre. Per al síndic Barrera, hi ha dues opcions: ‘O autonomia catalana avançada o estat lliure associat amb Catalunya’. Amb tot, avisa que aquest debat és prematur, que cal esperar a les eleccions catalanes i als esdeveniments que se’n derivin. ‘Cal ser prudents per a no crear ni un excés d’expectatives ni frustracions.’
Unitat d’Aran: ‘La independència de Catalunya és de moment política-ficció i cal mantenir la situació actual’
L’ex-síndic d’Aran Paco Boya (bloc) és actualment president d’Unitat d’Aran (UA) i senador pel PSC, partit amb el qual UA manté un pacte de coalició i de representació des del 1990. La seva posició és, d’entrada, escèptica envers la independència de Catalunya. ‘És política-ficció i no es pot enganyar els ciutadans’, diu. I defensa la situació en què es troba avui dia l’Aran: dins els marcs català i espanyol i amb quotes d’autogovern. Boya, a més, diu que una hipotètica independència de Catalunya podria tenir efectes negatius per a l’economia de l’Aran, basada sobretot en el turisme. Aquesta afirmació, emmarcada també en un context de precampanya electoral al Conselh Generau d’Aran, és rebatuda pel síndic Barrera, que argüeix que, d’ençà del procés sobiranista, el turisme provinent d’Espanya no ha fet més que pujar. Tant Boya com Barrera són els candidats a síndic pels partits respectius a les eleccions araneses, que es faran aquest mes de maig, coincidint amb les municipals.
Partit Popular d’Aran: ‘L’Aran no se separarà ni de Catalunya ni d’Espanya’
El Partit Popular havia estat tradicionalment un partit fort a l’Aran. Amb el pas dels anys, però, ha anat perdent pes i actualment només disposa d’un càrrec electe, un regidor a l’Ajuntament de Vielha que, això sí, ha fet de frontissa, i ha atorgat la batllia a CDA. El president del partit és l’històric Jusèp Calbetó, que havia estat catorze anys batlle de Vielha. Clarament contrari a la independència de Catalunya, considera que l’Aran no s’ha de separar ni de Catalunya ni d’Espanya. Tanmateix, en cas que Catalunya es declarés independent, assegura que l’Aran sabria trobar la fórmula per a mantenir-se dins tots dos estats, l’espanyol i el català.
Esquerra Republicana Occitana: ‘En la disjuntiva entre marxar amb Catalunya o quedar-nos a Espanya no tenim cap dubte’
Esquerra Republicana Occitana (ERO) va néixer el 2008 com a local d’ERC a l’Aran, amb la voluntat de trencar el bipartidisme entre CDA i UA. Tot i que no té cap càrrec electe, té un paper polític i social important i és el partit amb una vocació més clarament occitanista. Hug de la Rosa, el secretari d’organització, diu: ‘En la disjuntiva entre marxar amb Catalunya o quedar-nos a Espanya no tenim cap dubte: Catalunya és l’únic interlocutor amb el qual ens podem entendre.’ Pel que fa a la forma que hauria d’adoptar l’Aran en cas d’un estat català, explica que ERO no ha pres encara cap posició i que és un debat que no s’ha fet obertament a la Vall d’Aran, tot i que reconeix que caldrà fer-lo. A parer seu, l’Aran hauria de ser un estat lliure associat amb Catalunya.
ANC d’Aran: ‘La independència de Catalunya seria la millor situació per a l’Aran i obriria la porta al reconeixement d’Occitània i de l’occità’
Per a l’ANC de l’Aran, l’última secció comarcal de l’ANC que es va crear i l’única en territori de la nació occitana, ‘la independència de Catalunya seria la millor situació per a l’Aran i obriria la porta al reconeixement d’Occitània’. Són paraules de la seva coordinadora, Mireia Boya. Per Boya, Catalunya ha tractat l’Aran molt millor que no ho ha fet l’estat espanyol i, a més, li ha retornat bona part dels drets històrics de què disposava. ‘L’Aran forma part de la nació occitana, que és una nació sense estat, igual que Catalunya, al mateix nivell, però que fa molts segles que va decidir de formar part de la nació catalana. Anar-nos-en amb Catalunya és estratègic per a nosaltres, perquè ens permet de pensar en una Occitània que un dia també pugui caminar tota sola. Pot semblar una utopia, però no hi podem renunciar.’
Mirant cap a Occitània
El sentiment occitanista, de fet, tant a l’Aran com a tot Occitània, ha crescut aquests últims anys. És per això que el poder polític i la protecció i oficialitat de la llengua de les quals gaudeix l’Aran són vistes amb admiració per altres territoris occitans. Per a alguns, el poder polític de l’Aran, sumat a una Catalunya independent, pot ser una llavor per al creixement i la reafirmació de tot Occitània.
