04.04.2015 - 06:00
A casa, a l’oficina, a l’escola, a les botigues i als bars. A tot arreu hi ha un ‘router’ o altra que ens ofereix una xarxa wi-fi. Vivim immersos en els seus camps electromagnètics, un fet que preocupa ciutadans, metges i científics. Tanmateix, ‘no hi ha evidencia científica que ens suggereixi que l’exposició a la wi-fi pugui tenir efectes negatius en la salut’. Ho diu així de clar James Grellier, epidemiòleg al Centre d’investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL) que treballa en la investigació GERoNiMo, un ambiciós projecte que es duu a terme a nivell europeu i que prova d’esbrinar els efectes dels camps electromagnètics per a la salut.
En aquesta entrevista Grellier assegura que la intensitat de l’exposició a la wi-fi és molt baixa i descarta que sigui significatiu intentar evitar les microones que emeten els ‘routers’. A més, subratlla que la radiació dels telèfons mòbils és molt més alta i que, de fet, ‘l’exposició a la wi-fi de tot un dia en condicions d’ús normal és menor que l’exposició als camps electromagnètics que suposa una trucada curta amb el mòbil a l’orella.’
—Estar exposats a les ones que emet la wi-fi pot ser dolent per a la salut?
—Actualment no tenim cap prova científica que ens suggereixi que l’exposició a la wi-fi pugui tenir efectes negatius en la salut. Les ones electromagnètiques que s’utilitzen per a transmetre informació a través d’aquesta tecnologia es troben a la part no ionitzada de l’espectre electromagnètic, una part que inclou la llum visible, les microones i les ones que s’utilitzen per a transmetre els senyals de televisió i de ràdio. En aquest rang també s’hi troben les freqüències de camps electromagnètics (EMF) que s’utilitzen per als telèfons mòbils, que són les més estudiades perquè emeten una radiació molt més alta. Però aquesta radiació no ionitzada no té prou energia per a trencar els vincles químics o resultar ionitzant al cos humà.
—Així, les ones wi-fi no tenen efectes al cos humà?
—No s’ha pogut concloure que l’exposició a la wi-fi tingui efectes en la salut. Tot i que la longitud de l’ona que fa servir la wi-fi és similar a la dels forns microones, la intensitat del camp emès per un ‘router’ wi-fi habitualment és 100.000 vegades menor. El menjar al microones s’escalfa perquè les molècules d’aigua que té el menjar absorbeixen l’energia de les microones que emet l’aparell. Els dispositius wi-fi estan dissenyats de manera que l’augment de temperatura que es pot generar per la interacció entre la radiació emesa i les molècules d’aigua del cos humà està sempre per sota d’un cert límit. La pròpia regulació de temperatura del cos humà pot assumir aquest augment i, així, no es produeixen danys.
—Però estem pràcticament les 24 hores del dia exposats a la wi-fi (a l’oficina, a casa…). Valdria la pena reduir aquesta exposició?
—Tant a les oficines com a casa l’exposició a la wi-fi normalment és molt baixa. Ho és fins i tot quan hi ha diversos dispositius que utilitzen una mateixa xarxa. De fet, l’exposició a la wi-fi de tot un dia en condicions d’ús normal és menor que l’exposició als camps electromagnètics que suposa una trucada curta amb el mòbil a l’orella.
—Cal apagar la wi-fi a la nit?
—L’exposició d’una persona a les microones emeses per un ‘router’ wi-fi disminueix molt quan ens n’allunyem. Només que ens situem a pocs centímetres de distància d’un ‘router’, l’exposició ja és molt baixa. Per tant, si bé és cert que si apaguem el ‘router’ a la nit eliminarem l’exposició totalment, si el mantenim encès, l’exposició serà molt petita. A més, si els dispositius no accedeixen al ‘router’ durant la nit, llavors la intensitat de la radiació és encara més baixa; només s’emet una pulsació intermitent.
—Com valoreu que hi hagi països que creïn espais sense wi-fi?
—Si bé és cert que les zones lliures de wi-fi poden reduir l’ansietat de les persones que puntualment han informat d’efectes a la salut per la wi-fi, no hi ha base científica per les polítiques com aquesta. A més, normalment als llocs de treball les persones fan servir els telèfons mòbils per a fer trucades i, per tant, eliminar només la wi-fi no provoca cap canvi pel que fa a l’exposició de les radiacions electromagnètiques en aquests espais.
—L’ús del telèfon mòbil pot arribar a provocar càncer?
—Alguns estudis sobre els efectes dels telèfons mòbils suggereixen que l’ús freqüent i continuat del mòbil pot incrementar el risc de desenvolupar tumors cerebrals. Tanmateix, les interpretacions d’aquests estudis són difícils. No s’han trobat mecanismes biològicament plausibles per a donar suport a aquestes troballes. A més, els estudis en animals no mostren cap augment del risc de càncer per l’exposició a llarg termini a les freqüències dels camps electromagnètics emprats en les telecomunicacions mòbils. L’únic efecte als éssers humans que s’ha demostrat és un petit efecte sobre l’activitat cerebral, mesurat a través de l’electroencefalografia (EEG). Tot i així, les implicacions biològiques d’aquestes troballes no són clares. Així, amb les proves fetes fins ara, sembla que si hi ha cap risc per a la salut en l’ús de telèfons mòbils, aquest risc és relativament baix. Per extensió, com que l’ús habitual de la wi-fi suposa una exposició inferior per als humans, els riscos associats són encara més baixos.
—Els nens són més vulnerables que els adults als camps electromagnètics?
—Els nens són potencialment més vulnerables que els adults pel fet que s’estan desenvolupant físicament i neurològica. Com que l’exposició a la wi-fi és molt baixa en comparació amb altres fonts de radiació de microones, com el telèfon mòbil, no hi ha proves que suggereixin que l’exposició dels nens a la wi-fi s’hagi de limitar. Ara, tenint en compte els canvis en l’activitat cerebral que pot provocar l’exposició a camps electromagnètics de freqüències utilitzades en les comunicacions sense fils, per precaució sí que seria aconsellable de limitar el temps que passen amb el telèfon mòbil. Seia recomanable que els nens fessin servir l’altaveu o els auriculars durant les trucades.
—Suposo que això també serveix per als adults.
—Quan parlem per telèfon amb el mòbil a l’orella, el nostre cervell està exposat a un nivell de microones considerablement més alt que quan tenim un ‘router’ de wi-fi a prop. Només que allunyem el mòbil del cap, l’exposició ja disminueix ràpidament. De fet, fer servir l’altaveu o el mans lliures durant les trucades gairebé l’elimina i per això jo recomano que es facin servir aquests mètodes, sobretot en trucades llargues o si l’usuari fa servir el mòbil amb molta freqüència. També aconsellaria de limitar el número o la durada de les trucades.
—Comunicar-nos pel xat del mòbil o per missatge de text pot ser una alternativa.
—Sí, l’ús creixent dels diversos tipus de missatges de text, en què el telèfon es manté lluny del cap i el cos, també dóna lloc a exposicions molt menors als camps electromagnètics dels telèfons mòbils.
—Dormir amb el mòbil a la tauleta de nit ho hem d’evitar?
—Els mòbils encesos però sense fer-los servir emeten una certa radiació per a poder rebre trucades o missatges, però és una radiació molt més baixa que la que s’emet durant una trucada. Per tant, dormir al costat del mòbil suposa una exposició baixa i com més lluny ens situem del mòbil, més baixa serà. De fet, només que doblem la distància a què ens trobem del mòbil, l’exposició es divideix per quatre. No hi ha motius demostrats per pensar que aquests nivells d’exposició poden tenir efectes en la salut.
—En quin punt es troba la investigació sobre els efectes concrets de les ones electromagnètiques?
—Hi ha un gruix important de recerca científica sobre els efectes de les radiacions electromagnètiques als teixits i les cèl·lules humanes i també sobre els efectes de l’exposició a la salut de la població. De fet, s’han publicat desenes de milers d’articles en les darreres dècades sobre aquesta qüestió. Aquesta recerca inclou tant el camp de la biologia com el de l’epidemiologia. Malgrat que hi ha un gran coneixement dels efectes dels camps electromagnètics, els resultats dels estudis fets no han estat concloents, de moment, en algunes àrees clau.
—Aquí és on entra el projecte GERoNiMO. En què consisteix?
—El programa de radiació del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), liderat per la professora Elisabeth Cardis, encapçala el projecte GERoNiMO (Investigació Generalitzada sobre els EMF utilitzant mètodes innovadors), que compta amb una àmplia col·laboració internacional i és fundat per la Unió Europea. Té per objectiu d’abordar la falta de coneixement en aquestes àrees clau. És un projecte interdisciplinari que duu a terme recerca integrada fent servir estudis epidemiològics, animals i cel·lulars per a entendre millor els mecanismes pels quals els camps electromagnètics podrien provocar efectes en la salut i poder-ne valorar els riscos.
—Un altre dels projectes és Mobi-Kids.
—Aquest estudi se centra en els tumors cerebrals infantils. Té per objectiu aportar proves sobre la vinculació potencial entre el risc del tumor cerebral i els factors ambientals de risc, inclòs l’ús dels dispositius de comunicació.
—Quin paper hi juga l’Organització Mundial de la Salut en aquestes recerques?
—Entre més, el 2016, l’Organització Mundial de la Salut farà una avaluació formal dels riscos relacionats amb l’exposició a les radiofreqüències EMF a partir dels resultats dels estudis sobre el tema.
