02.04.2015 - 06:00
Va crear vint-i-set identitats. Vint-i-set noms i cognoms. Vint-i-set biografies. Vint-i-set caràcters definits. Quan es va inventar la mort d’un dels vint-i-set, es va inventar una vídua amb noms i cognoms, biografia i caràcter propi. Tot plegat per a enganyar els nazis. Tot plegat per a enganyar Hitler. Ho va aconseguir i el Tercer Reich va perdre la guerra. Després es va inventar també la seva mort. I va desaparèixer. Garbo, Arabel… Joan Pujol. L’agent doble català va ser ahir l’excusa de Joan Todó i David Madí per a parlar de llibertat al Born. L’instigador de la festa era Enric Vila, que ha coordinat el cicle dels ‘Moments estel·lars de la lluita per la llibertat’. Todó va explicar aquest heroi tan desconegut pels catalans i Madí ho va rematar amb una defensa aferrissada de la llibertat.
El 6 de juny de 1944 a la matinada va ser el moment culminant de l’operació Fortalesa. Les tropes nord-americanes van desembarcar a Normandia després d’haver fet creure a Hitler i al seu estat major que el desembarcament seria al pas de Calais, una mica més amunt (una distància com de Perpinyà a València). Una xarxa de desinformació en què Pujol era un dels principals agents va reeixir a despistar els nazis, que van concentrar les defenses a Calais. Va ser el cop definitiu per a decantar la guerra en favor dels aliats. El paper de Joan Pujol va ser determinant per a fer possible l’engany. Però aquesta història no s’explica gaire a casa nostra, no se sap ben bé per què.
La història d’aquest heroi de la Segona Guerra Mundial és realment sorprenent. És l’únic home que ha estat condecorat amb les màximes distincions pels dos bàndols enfrontats. La Creu de Ferro nazi ‘pels seus serveis extraordinaris’ a Alemanya. I l’Orde de l’Imperi Britànic en reconeixement dels seus serveis en la lluita contra Hitler. Acabada la feina, el 1948 Pujol va demanar que s’inventessin la seva mort i va poder desaparèixer feliç. Va viure uns quants anys a Veneçuela, desapercebut, fins que el periodista Nigel West va començar a sospitar de la seva mort i el va localitzar. El va trobar tornat a casar, amb tres fills i fent de professor d’anglès per a una multinacional. Ningú del seu nou món no sabia què havia fet aquell home per aturar el feixisme a Europa.
Tot això i molts més detalls interessants va explicar ahir l’escriptor Joan Todó. A continuació, arribava el torn de David Madí, el ‘general Patton’ que va portar Artur Mas a la presidència de la Generalitat i que es va retirar sense fer soroll. A diferència de Garbo, Madí no es va retirar a Veneçuela –Déu nos en guard–, sinó a la presidència d’Endesa a Catalunya. D’aleshores ençà es poden comptar amb els dits d’una mà les seves compareixences públiques. En aquesta ocasió, Madí va parlar una mica de Joan Pujol, però tenia l’encàrrec d’explicar el paper dels Estats Units en la defensa de la idea de llibertat. I va desgranar els quatre grans moments de la influència nord-americana al segle XX. La guerra de Cuba, el final de la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i la intervenció en la guerra de l’ex-Iugoslàvia a final de segle. Madí va explicar la importància de cadascun d’aquests moments històrics en la definició dels EUA com a potència global (política, econòmica, cultural i militar).
El Patton català (ara a la reserva) va exposar quins havien estat durant el segle XX els grans enemics de la llibertat. I va definir el segle passat com una història de la barbàrie: comunisme, feixisme i integrismes religiosos atacant la llibertat arreu. ‘Aquells que consideren que la comunitat ha de predominar sobre l’individu’, va dir Madí. I va voler advertir que els ‘enemics de la llibertat’ es renoven a cada època creant ‘nous perills i amenaces’.
‘Quines són ara aquestes amenaces?’, es va demanar. En va apuntar quatre: l’igualitarisme transversal, que afavoreix la igualtat de resultats en lloc de la igualtat d’oportunitats i és resultat de la mediocritat i l’enveja; el ‘Leviatan de l’estat’, amb el seu braç executor, la fiscalitat agressiva, que afavoreix una ‘societat ionqui’ avesada a exigir que l’estat li resolgui totes les dificultats; i el costat fosc de la tecnologia, que, barrejat amb la idea malentesa de transparència, es converteix en una amenaça de la privadesa –element fonamental de la llibertat dels individus.
Madí: ‘Els camins de la llibertat són inescrutables. La llibertat té els seus petits herois.’ Per exemple, Joan Pujol, que abans d’embarcar-se en tota aquella aventura no se sap ben bé com, treballava en una granja del Vallès i no s’havia pas preparat per a grans gestes. Com Edward Snowden, va dir: un tècnic de segona categoria subcontractat per l’Agència de Seguretat Nacional nord-americana que un bon dia va decidir de denunciar que la internet de tot el món era sotmesa a una vigilància en massa. Són persones, herois involuntaris, que posen en evidència les escletxes i les amenaces contra la llibertat.
Vídeos de les intervencions
A continuació podeu veure les intervencions de Vila, Todó i Madí, com també el col·loqui final amb la participació dels assistents. El vídeo de Madí no és sencer perquè durant la seva intervenció hi va haver uns quants talls de llum que en van dificultar l’enregistrament.
