30.03.2015 - 06:00
La nova llei d’Aran (pdf), en vigor des del mes de febrer, havent estat aprovada al Parlament de Catalunya, atorga al poble aranès el dret d’autodeterminació. Però, en ple procés d’independència al Principat, què pot passar a l’Aran? I, en cas d’independència, quin estatus jurídic pot tenir?
Pels partits i institucions araneses, la nova llei d’Aran significa el retorn a l’estatus que la vall va assolir el 1313, mercès a la Querimònia (text complet en llatí, català i occità aranès), la carta magna aranesa, signada per Jaume II, que recollia un conjunt de privilegis i tornava a col·locar la Vall d’Aran a l’òrbita de la corona catalano-aragonesa després d’uns quants anys de domini francès.
L’Aran, l’únic territori d’Occitània que administrativament és part de Catalunya, té govern propi des de l’aprovació de la primera llei d’Aran del 1991. Però, si bé hi ha un gran consens sobre les virtuts i el valor de la nova llei, que en reforça l’autogovern, no és tan clar quin paper polític pot tenir si Catalunya es declara independent. En aquest reportatge en vídeo, n’hem parlat amb les institucions, entitats i partits aranesos, que també reflexionen sobre el paper que pot tenir l’Aran per al conjunt d’Occitània, amb aquest reconeixement i poder polític.
Convergència Democràtica Aranesa: ‘O autonomia catalana avançada o estat lliure associat amb Catalunya’
Convergència Democràtica Aranesa (CDA), el partit mirall de CiU de la Vall, controla actualment les principals institucions: el Conselh Generau, amb Carlos Barrera com a Síndic d’Aran, i la batllia de Vielha, amb Àlex Moga al capdavant, mercès al suport del PP. Per a Moga, l’opció de l’Aran en una hipotètica independència de Catalunya és clara: ‘L’Aran serà amb Catalunya o no serà.’ Amb tot, la resposta no és tan evident a l’hora de definir quina forma jurídica hauria de prendre. Per al síndic Barrera, hi ha dues opcions: ‘O autonomia catalana avançada o estat lliure associat amb Catalunya’. Amb tot, avisa que aquest debat és prematur, que cal esperar a les eleccions catalanes i als esdeveniments que se’n derivin. ‘Cal ser prudents per a no crear ni un excés d’expectatives ni frustracions.’
Unitat d’Aran: ‘La independència de Catalunya és de moment política-ficció i cal mantenir la situació actual’
L’ex-síndic d’Aran Paco Boya (bloc) és actualment president d’Unitat d’Aran (UA) i senador pel PSC, partit amb el qual UA manté un pacte de coalició i de representació des del 1990. La seva posició és, d’entrada, escèptica envers la independència de Catalunya. ‘És política-ficció i no es pot enganyar els ciutadans’, diu. I defensa la situació en què es troba avui dia l’Aran: dins els marcs català i espanyol i amb quotes d’autogovern. Boya, a més, diu que una hipotètica independència de Catalunya podria tenir efectes negatius per a l’economia de l’Aran, basada sobretot en el turisme. Aquesta afirmació, emmarcada també en un context de precampanya electoral al Conselh Generau d’Aran, és rebatuda pel síndic Barrera, que argüeix que, d’ençà del procés sobiranista, el turisme provinent d’Espanya no ha fet més que pujar. Tant Boya com Barrera són els candidats a síndic pels partits respectius a les eleccions araneses, que es faran aquest mes de maig, coincidint amb les municipals.
Partit Popular d’Aran: ‘L’Aran no se separarà ni de Catalunya ni d’Espanya’
El Partit Popular havia estat tradicionalment un partit fort a l’Aran. Amb el pas dels anys, però, ha anat perdent pes i actualment només disposa d’un càrrec electe, un regidor a l’Ajuntament de Vielha que, això sí, ha fet de frontissa, i ha atorgat la batllia a CDA. El president del partit és l’històric Jusèp Calbetó, que havia estat catorze anys batlle de Vielha. Clarament contrari a la independència de Catalunya, considera que l’Aran no s’ha de separar ni de Catalunya ni d’Espanya. Tanmateix, en cas que Catalunya es declarés independent, assegura que l’Aran sabria trobar la fórmula per a mantenir-se dins tots dos estats, l’espanyol i el català.
Esquerra Republicana Occitana: ‘En la disjuntiva entre marxar amb Catalunya o quedar-nos a Espanya no tenim cap dubte’
Esquerra Republicana Occitana (ERO) va néixer el 2008 com a local d’ERC a l’Aran, amb la voluntat de trencar el bipartidisme entre CDA i UA. Tot i que no té cap càrrec electe, té un paper polític i social important i és el partit amb una vocació més clarament occitanista. Hug de la Rosa, el secretari d’organització, diu: ‘En la disjuntiva entre marxar amb Catalunya o quedar-nos a Espanya no tenim cap dubte: Catalunya és l’únic interlocutor amb el qual ens podem entendre.’ Pel que fa a la forma que hauria d’adoptar l’Aran en cas d’un estat català, explica que ERO no ha pres encara cap posició i que és un debat que no s’ha fet obertament a la Vall d’Aran, tot i que reconeix que caldrà fer-lo. A parer seu, l’Aran hauria de ser un estat lliure associat amb Catalunya.
ANC d’Aran: ‘La independència de Catalunya seria la millor situació per a l’Aran i obriria la porta al reconeixement d’Occitània i de l’occità’
Per a l’ANC de l’Aran, l’última secció comarcal de l’ANC que es va crear i l’única en territori de la nació occitana, ‘la independència de Catalunya seria la millor situació per a l’Aran i obriria la porta al reconeixement d’Occitània’. Són paraules de la seva coordinadora, Mireia Boya. Per Boya, Catalunya ha tractat l’Aran molt millor que no ho ha fet l’estat espanyol i, a més, li ha retornat bona part dels drets històrics de què disposava. ‘L’Aran forma part de la nació occitana, que és una nació sense estat, igual que Catalunya, al mateix nivell, però que fa molts segles que va decidir de formar part de la nació catalana. Anar-nos-en amb Catalunya és estratègic per a nosaltres, perquè ens permet de pensar en una Occitània que un dia també pugui caminar tota sola. Pot semblar una utopia, però no hi podem renunciar.’
Mirant cap a Occitània
El sentiment occitanista, de fet, tant a l’Aran com a tot Occitània, ha crescut aquests últims anys. És per això que el poder polític i la protecció i oficialitat de la llengua de les quals gaudeix l’Aran són vistes amb admiració per altres territoris occitans. Per a alguns, el poder polític de l’Aran, sumat a una Catalunya independent, pot ser una llavor per al creixement i la reafirmació de tot Occitània.
En el reportatge amb vídeo en parlem també amb occitans del nord: Gilabèrt Mercadièr, president de Lo Congres Permanent de la Lenga Occitana; Felip Carbona, membre del Consistòri del Gai Saber, Gilhem Latrubesse, conseller regional d’Afers Occitans de Migdia-Pirineus i ex-president de l’Institut d’Estudis Occitans; i Joan Salles-Loscau, inspector general de les llengües regionals de França. Van ser fa uns dies a l’Aran, on es van reunir amb els membres de l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, constituïda fa pocs mesos mercès a les lleis de l’Occità i de l’Aran, per a establir sinergies amb el propòsit comú de promocionar la llengua occitana i les variants de cada territori.
Un segon reportatge sobre l’Aran i la llengua occitana, ben aviat
Ben aviat us oferirem un segon reportatge en vídeo des de la Vall d’Aran, centrat precisament en la llengua occitana i en el paper que pot tenir-hi l’Aran: una part proporcionalment molt petita d’Occitània, però l’única en què la llengua és oficial (i vehicular a l’escola primària) i l’única que disposa d’instruments jurídics i legals de pes per a protegir-la.
