26.03.2015 - 06:00
Les Corts Valencianes van aprovar ahir la llei de senyes d’identitat només amb els vots del PP. Tots els partits de l’oposició es negaren a votar un text legislatiu que consideren innecessari i electoralista i que cerca la divisió entre els valencians, i van anunciar que si governaven la tombarien. Amb 43 vots a favor i 3 en contra, la llei fou ratificada amb la introducció de vuit esmenes per part del PP, entre les quals les que reconeixen la capacitat docent a Lo Rat Penat i a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), dues entitats secessionistes.
El cas de Lo Rat Penat
Lo Rat Penat va ser una de les més antigues institucions valencianistes i fins els anys setanta va representar el nacionalisme moderat al País Valencià. Tanmateix, després de la mort de Franco, l’entitat va ser ocupada pels anticatalanistes d’extrema dreta que des d’aleshores l’han mantinguda com un instrument polític al servei del Partit Popular, sense cap ressò cultural ni polític a la ciutat de València.
El PP ha tornat a donar importància a Lo Rat Penat arran de l’enfrontament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’Acadèmia, que és una entitat de la Generalitat, s’ha negat a seguir els postulats anticatalanistes del govern i ha reconegut la unitat de la llengua.
La llei
La llei de senyes d’identitat preveu de crear un observatori que vigilarà i revisarà que cap subvenció no vagi destinada a associacions, entitats o actes contraris a allò que defineix la llei. Amb la nova norma, l’Observatori de les Senyes d’Identitat podrà reclamar les subvencions a entitats que es consideri que atempten contra les senyes. En formaran part entitats contràries a la unitat de la llengua catalana i se n’exclourà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la màxima autoritat en matèria lingüística prevista a l’estatut valencià.
Concretament, en seran membres Lo Rat Penat, la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, el Tribunal de les Aigües, la junta rectora del Patronat del Misteri d’Elx, el Patronat de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, la Federació de Pilota Valenciana, la Federació de Folklore, la Federació de Societats Musicals, la Federació de Colombicultura i la Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer.
L’avantprojecte té 5 títols i 36 articles. El títol primer reconeix de manera genèrica les senyes d’identitat del poble valencià: la llengua, el Segle d’Or, el reials monestirs de Santa Maria del Puig i Santa Maria de la Valldigna, els Arxius de la Corona d’Aragó, el Nou d’Octubre com a festa del País Valencià, els Furs i drets civils, els béns declarats patrimoni immaterial, la música i els instruments tradicionals, les societats musicals, el cant d’estil valencià, el folklore, els esports autòctons i tradicionals, les festes tradicionals, les festes taurines, les manifestacions religioses, la gastronomia i la indumentària típica de les diverses poblacions.
Tensió al ple
Durant el ple, tots els grups de l’oposició van rebutjar de participar en el debat d’esmenes. El PP va acusar l’oposició de voler fugir del debat, i la va tornar a qualificar de ‘pancatalanista i protocatalanista’.
El diputat d’Esquerra Unida Lluís Torró va lamentar que el debat fos només a proposta del PP. ‘Sempre és el PP que genera divisió entre els valencians’, va dir. Va assenyalar que la norma no aprofitava per a res i que era un insult a les institucions acadèmiques del país. També acusà el PP de fer electoralisme barat i de cercar la divisió dels valencians. Finalment, desitjà que abans de final del 2015 la nova majoria de les Corts Valencianes la derogués.
El diputat de Compromís Josep Maria Pañella va reiterar que la llei perseguia l’enfrontament entre els valencians per aconseguir vots, i digué que el PP creava problemes per inventar solucions.
I el diputat del PSPV-PSOE Rafael Rubio va dir que cada vegada que hi havia eleccions el PP treia a passejar ‘l’espantall del catalanisme’.
