20.03.2015 - 10:44
Per poder prevenir un problema, cal saber-ne les causes. Això, a l’hora d’enfrontar-se a les al·lèrgies, no és pas fàcil, perquè encara no se’n sap l’origen. ‘Si ja en sabéssim molt, d’evitar les al·lèrgies, no faríem recerca. Però aquestes malalties són com més va més freqüents –es parla d’epidèmia mundial– i encara no sabem com evitar-les’, diu Josep M. Antó, director del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), codirector del projecte europeu sobre al·lèrgies MeDALL i un dels màxims experts mundials en salut respiratòria i patologies al·lèrgiques.
Aquestes últimes dècades s’han multiplicat les proves científiques destinades a evitar el càncer o les afeccions càrdio-vasculars, però per a l’asma i les malalties al·lèrgiques encara no s’han pogut trobar solucions preventives clares i efectives. I mentrestant, continua augmentant el nombre d’afectats a tot el món: el creixement es continu des de fa cinquanta anys, sobretot als països occidentals, i es calcula que entre el 40% i el 50% dels tests fets a infants de tot el món per a esbrinar les reaccions als al·lèrgens més comuns surten positius.
En vista d’aquesta situació, els científics mostren dues actituds ben diferents. Una és dir que com que encara no hi ha cap evidència científica de l’origen de l’asma i de les al·lèrgies, no es poden donar recomanacions per evitar-les. L’altra és basar-se en allò que sabem a hores d’ara per a proposar mesures raonables.
Un exemple molt interessant és el que ha publicat el programa finès d’al·lèrgies, pioner a l’hora de proposar mesures preventives. El sistema de salut pública de Finlàndia considera que, amb l’augment exponencial de l’asma i les al·lèrgies registrat aquests darrers anys, és hora d’actuar. I per a això han creat un programa de deu anys (2008-2018) que implica el treball en xarxa entre especialistes al·lergòlegs, metges d’atenció primària, professionals d’infermeria i farmàcia i campanyes informatives per a arribar al públic en general.
Se centra, sobretot, en un seguit de recomanacions per a tota la població orientades especialment a augmentar la tolerància contra els possibles desencadenants de les al·lèrgies. Però en realitat són també indicacions generals d’hàbits saludables. Mal no en faran, doncs. Tot i que encara hi ha poques dades, els primers resultats ja indiquen algunes millores. Per exemple, aquests últims anys s’han reduït les visites a urgències i els dies d’hospitalització per causes relacionades amb l’asma a Finlàndia, però cal més temps per a saber si aquest pla innovador serveix per a reduir l’aparició de les al·lèrgies.
Sigui com sigui, la iniciativa ja ha estat a bastament aplaudida per experts d’alguns altres països i, a través del programa europeu MeDALL, aquestes recomanacions podran ser exportades a Noruega i, previsiblement, a tota la Unió Europea.
Les recomanacions de Finlàndia
El programa finès de prevenció d’al·lèrgies inclou vuit grans recomanacions:
1. Promoure l’alletament matern. L’assenyalen com a mesura més important. Recomanen de no introduir els aliments sòlids fins al quart mes o, si és possible, el sisè. És la mateixa recomanació que fa, de fet, l’Organització Mundial de la Salut, atesos els beneficis comprovats en la salut i el desenvolupament dels infants que poden alimentar-se de llet materna, també pel que respecta a la fortalesa del sistema immunitari.
2. No evitar l’exposició ambiental sistemàticament. No cal evitar sempre els pòl·lens, determinats aliments o els animals com a mesura preventiva, tret que ho hagi indicat molt clarament el metge. És més recomanable de trobar l’equilibri entre evitar les situacions de risc i mantenir una bona qualitat de vida. El contacte habitual amb els elements que poden desencadenar al·lèrgia fa augmentar la tolerància i dóna peu a detectar els possibles casos de reaccions adverses.
3. Reforçar el sistema immunològic, tot millorant el contacte amb ambients naturals: àrees verdes, boscs, el camp, etc. Tot i que encara falten més estudis que puguin confirmar aquesta influència –i se’n fan a tot el món, ja hi ha algunes investigacions que mostren els beneficis protectors del contacte habitual amb els espais naturals.
4. Promoure l’activitat física. A més dels beneficis ja coneguts que es deriven de la pràctica regular de l’exercici físic (protecció sobre afeccions càrdio-vasculars, prevenció de l’obesitat, etc.), també pot tenir efectes de regulació immunològica i, per tant, en la tolerància als agents al·lèrgens.
5. Promoure la dieta mediterrània. Una dieta equilibrada i variada, en què es combinin tots els grups d’aliments, amb baix contingut en greixos i presència de fruita i verdura fresques té molts beneficis, inclosos efectes immunològics positius.
6. Evitar l’ús d’antibiòtics si no és necessari mèdicament. La resistència als antibiòtics és un dels grans problemes de salut pública, per la qual cosa aquesta recomanació ja és més que justificada. Però, a més, s’investiga l’efecte que poden tenir els antibiòtics sobre alguns microorganismes presents en el cos humà i que tenen un efecte protector sobre la salut (és l’anomenada hipòtesi de la higiene). Si és cert, limitar l’ús d’antibiòtics seria especialment beneficiós per als al·lèrgics.
7. Prendre productes probiòtics en aliments fermentats (els ‘lactobacillus’). Tot i que l’evidència és encara contradictòria, podrien tenir un efecte positiu immunològicament, i per això s’han inclòs a la llista de recomanacions.
8. No fumar. Especialment durant l’embaràs i els primers anys de vida dels infants. L’evidència científica és clara: el tabaquisme de les mares implica més risc d’infeccions respiratòries i asma en els infants.
Es tracta, en conjunt, de mesures que són positives per a la salut en general, a més de poder evitar les al·lèrgies. Moltes d’aquestes recomanacions, a més, coincideixen amb reprendre hàbits que s’han perdut durant els últims trenta o quaranta anys, just el temps en què s’han multiplicat les al·lèrgies a tot el món.
Tot i que no hi ha encara evidència científica ferma sobre l’efecte real que poden tenir aquestes recomanacions en l’aparició i incidència d’al·lèrgies i totes les afeccions relacionades, és cert que les mesures de Finlàndia són una aposta per la salut. I això és sempre una aposta guanyadora.
