19.03.2015 - 06:00
Diumenge es faran eleccions departamentals a l’estat francès. Uns comicis marcats per la futura reforma territorial aprovada pel govern francès, que preocupa la gent de Catalunya Nord. La reforma territorial preveu d’eliminar la regió del Llenguadoc-Rosselló i ajuntar-la amb la de Migdia-Pirineus, un canvi que farà perdre competències a les comarques nord-catalanes. Per valorar el possible impacte d’aquestes eleccions, n’hem parlat amb tres activistes del nord: Marta Serra, Hervé Pi i Pere Manzanares.
Les novetats de les eleccions departamentals a Catalunya Nord
En aquestes eleccions, per primera vegada els ciutadans nord-catalans no votaran per decidir el color o els colors del seu Consell General, sinó del Consell Departamental, el nou nom que rebrà aquesta institució, la més propera als ciutadans, després dels municipis.
En la primera tanda de diumenge, els ciutadans han d’estar alerta perquè el lloc de votació pot haver canviat. Si fins ara a Catalunya Nord hi havia trenta-un cantó, ara n’hi haurà disset. Cada cantó té un territori més gran que no abans, amb un nombre de votants que oscil·la entre 20.000 i 25.000.
Marta Serra, membre del col·lectiu SEM, i Hervé Pi, coordinador de l’ANC Catalunya Nord, consideren que la manca d’informació relacionada amb els comicis és un problema important. Aquesta modificació dels cantons és absurda, segons Pi. En el cas de Catalunya Nord s’ha creat, per exemple, el cantó del Canigó, que agafa el Vallespir i el Conflent, dues valls que no són unides per cap carretera. ‘La manera com s’ha fet no és coherent’, diu Hervé Pi.
A més, en aquests comicis s’introdueixen els binomis, és a dir, cada partit ha de presentar una candidatura amb un home i una dona conjuntament. Arran d’aquesta modificació, cada cantó tindrà dos representants, de manera que el nombre de membres del consell no es redueix, sinó que s’amplia. La introducció dels binomis és una mesura que grinyola perquè el govern francès justifica la reforma territorial per la necessitat de retallar la despesa; en canvi, amb aquesta mesura la despesa augmenta.
Un altre problema derivat dels canvis per a adaptar les eleccions a la reforma territorial és que els ciutadans no saben què han d’anar a votar. Tres dies abans de les eleccions encara no se sap quines competències assumirà el Consell Departamental, expliquen Serra i Pi. La reforma territorial preveu d’eliminar competències d’aquesta institució. El fet que el Consell Departamental nord-català les perdi implica que desapareix l’única institució de proximitat que té el territori, i l’única que pot reivindicar d’una manera clara, per exemple, l’ensenyament del català i la catalanitat en l’àmbit de l’ensenyament primari i secundari, explica Marta Serra. És justament perquè s’elegeixen els representants de la institució que té les competències específiques del territori, que les eleccions departamentals són importants per a Catalunya Nord.
A Pere Manzanares, membre del col·lectiu SEM, també el preocupa quin paper tindrà Catalunya Nord dins la nova regió: ‘Si ara té poc marge de maniobra a escala local, amb les noves mesures quedarà tot diluït’, diu.
Candidatures a Catalunya Nord
La principal preocupació d’aquestes eleccions és l’abstenció que anuncien les enquestes, tant a Catalunya Nord com a l’estat francès. Pere Manzanares ho atribueix a la pèrdua de confiança envers els polítics i a la crisi econòmica, que creu que ningú no sap com resoldre. En aquest context, entén que s’afavoreix el creixement de moviments populistes, com el Front National, tal com passa també a Grècia i Espanya.
Segons els estudis i enquestes, més d’un 30% dels vots l’obtindria justament el Front National que, per primera vegada, tindria representació al Consell Departamental de Catalunya Nord. Serra, Pi i Manzanares creuen que les enquestes no van errades i aquest auge respon a la necessitat de càstig a l’actual govern. Pere Manzanares, a més, entén que el vot al Front National no és majoritàriament per adhesió al discurs d’extrema dreta, sinó perquè la formació recull el vot de les frustracions i les decepcions. ‘Hi ha una suma d’interessos i de criteris divergents que fan créixer el vot al Front National i li permeten de superar el llindar del 30% dels vots.’
Es preveu que a la segona posició hi hauria Unió per una Majoria Popular (UMP) i Unió de Demòcrates i Independents (UDI), aliats. I en tercera posició, el Partit Socialista. També s’hi presenten partits més minoritaris, com ara Europa Ecologia-Verds, el Partit Comunista i més partits d’esquerres, que difícilment aconseguiran representació.
Tanmateix, cal tenir en compte que, encara que el Front National pugui ser la força que obtingui més vots, probablement no serà la que obtindrà més representació. La primera tanda, la superaran aquells partits que aconsegueixin més del 12,5% dels vots, de manera que els minoritaris no la passaran. I és poc probable que els votants d’aquests partits es decantin pel Front National a la segona ronda.
Amb la irrupció del Front National, Manzanares creu que el sistema polític vigent, el de la cinquena república, que afavoreix l’alternança de partits i el bipartidisme, té els dies comptats, perquè es comença a implantar el tripartidisme.
El paper de SEM a les eleccions
Els tres activistes nord-catalans consideren que les especificitats de Catalunya Nord mereixen poder ser reconegudes i defensades per una institució pròpia, i els preocupa perdre la poca autonomia que tenen ara. És per això que el col·lectiu SEM reparteix qüestionaris als candidats polítics i treballa per elevar a debat públic la necessitat de mantenir el màxim nombre de competències possible i, fins i tot, d’adquirir-ne de noves. Els membres del col·lectiu són conscients que la reforma territorial avança, i un dels seus principals objectius és, també, poder aconseguir que ‘Catalunya Nord’ formi part del nom de la nova regió.
