17.03.2015 - 06:00
Teresa Forcades és metgessa, teòloga i monja benedictina. També és fundadora del moviment Procés Constituent, independentista i anticapitalista. Aquí respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of Independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.
―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Vull la independència de Catalunya per a no tenir tantes excuses (la culpa la té Madrid) i més responsabilitat a l’hora de pensar i portar a la pràctica un model social, polític i econòmic que en primer lloc desemmascari i, després, si trobem prou aliats internacionals, aturi i reverteixi l’abismal i creixent distància que avui hi ha a Catalunya entre pobres i rics. L’acumulació de diners em preocupa, però encara em preocupa més l’acumulació de terres, de boscos, de platges, d’habitatges, d’aigua i de recursos energètics i matèries primeres. De diners en podem fer més. De terra, no. Aviat haurem de fer una segona revolució agrària per repartir de nou les terres. I les cases. Com és que permetem la privatització de béns dels quals depèn el nostre futur? És cert que si m’instal·lo una placa solar a casa hauré de compensar una companyia elèctrica privada pels beneficis que deixarà de fer? És cert que això ho hauré de fer independentment de si aquesta companyia té beneficis abundosos i a mi, en canvi, no m’arriben els diners a fi de mes? Qui ho ha decidit, això?
―Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—Si es queda sola, una Catalunya independent anticapitalista (que és com la vull) serà un fracàs. Si es queda sola, podrà aportar un testimoni, podrà ser una veu que clama en el desert, però poca cosa més. Fins i tot en aquest cas, haurà valgut la pena d’intentar-ho, per dignitat, i perquè fins que no ho intentem no sabrem fins a quin punt hi ha més països —Grècia, per exemple, sembla que ens va al davant— a punt per a prendre’s seriosament la justícia social.
Aclariment: si ja tinguéssim un país amb justícia social, igualment voldria la independència de Catalunya: en aquest cas la voldria perquè estic convençuda que en igualtat de condicions sòcio-econòmico-polítiques les unitats petites permeten d’articular millor la democràcia; i si tinguéssim un país amb justícia social i una democràcia immillorable, igualment voldria la independència de Catalunya: en aquest cas la voldria perquè valoro la unitat en la diversitat i la història demostra que les unitats polítiques independents han estat capaces de potenciar millor les pròpies peculiaritats lingüístiques i culturals i d’evitar que es perdessin; em resulta escruixidor llegir que el 90% de les 5.000 llengües que es parlen avui dia al món estan amenaçades i probablement no arribaran al segle XXII.
