11.03.2015 - 17:26
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha presentat el document ‘Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística’, un full de ruta consensuat amb les universitats públiques per a una nova llei que garanteixi la igualtat de drets lingüístics i posi fi a discriminacions. Segons que ha explicat a la premsa el secretari d’ACPV, Toni Gisbert, es tracta d’un document ‘en positiu’ que pot servir com a base per a impulsar una nova política lingüística després de les eleccions del maig. Diu que l’ús del català ‘s’ha desconflictivitzat’ però les institucions l’han ‘obstaculitzat’, donant lloc a desigualtats.
En aquest sentit, ha dit que les administracions públiques han acabat generant ‘un cert consens social inconscient que la llengua pròpia és de segona, no és útil i crea problemes que no són capaços de resoldre’.
El secretari d’ACPV ha lamentat que els drets lingüístics no siguin respectats de manera sistemàtica als àmbits públics i ha explicat que l’entitat i les universitats demanen en aquest full de ruta que els poders públics ‘garanteixin el tractament igualitari a tots els ciutadans valencians’ impedeixin discriminacions per motius de llengua, de la mateixa manera que ho preveuen per motiu de raça, sexe i orientació sexual, entre més.
Gisbert s’ha mostrat convençut que la majoria de la societat valenciana, independentment de la llengua d’ús habitual, no tindria problemes perquè hi hagués un ús igualitari de les dues llengües oficials del País Valencià. En aquest sentit, l’entitat veu superat el conflicte lingüístic i remarca que ‘han passat trenta anys de la batalla de València’. Així mateix, ha manifestat el seu convenciment que hi ha hagut un canvi social i que hi haurà un canvi polític, després de les eleccions del maig, perquè el panorama polític a moltes institucions canviarà.
Per la seva banda, el responsable de política lingüística d’ACPV, Ferran Suay, ha dit que la llei d’ús i ensenyament del valencià, de l’any 1983, ha estat ‘inefectiva’ i que tan sols era una llei ‘de bones intencions’ que mai no s’havia desenvolupat perquè mai no hi havia ‘hagut voluntat de fer-ho’. ‘És una llei que neix amb una ambició massa escassa, ni tan sols es diu llei de normalització lingüística,com en altres territoris; apunta únicament a l’ensenyament i no ha fet avançar el valencià’, ha alertat.
En la seva opinió hi continua havent discriminació lingüística en l’ús social de la llengua, i ha dit que el fet que ni el president de la Generalitat ni la batllessa de València tinguin facilitat per a expressar-se en la llengua pròpia era un exemple del fracàs de la LUEV.
Suay ha afegit que perquè una llei garanteixi els drets també ha d’establir els deures. En aquest sentit, ha de preveure mecanismes de denúncia i sanció per possibles discriminacions lingüístiques. El responsable de política lingüística de l’entitat ha assenyalat que el full de ruta busca que els partits es posicionin respecte a la igualtat lingüística al igual que ho fan en relació amb la igualtat en altres àmbits.
El document estableix com a principis la realització d’una nova llei per a una nova realitat, trenta anys després de la LUEV. Es conclou que la LUEV està desfasada i que no ha fet créixer l’ús social de la llengua ni ha generalitzat el seu ensenyament i que una llei d’igualtat lingüística ha de ser una llei d’igualtat entre les persones que usen les diferents llengües oficials. Així mateix, es reclama una llei que serveixi per canviar una realitat desigual, ‘no per a maquillar-la’.
En relació als àmbits d’aplicació pràctica, el document reconeix com a objectiu definit i transversal la ‘valencianització de la societat’, que la llengua sigui d’ús normal i general a les administracions, amb competència plena del personal en les dues llengües; establir el deure de coneixement passiu de la llengua pròpia per poder garantir-ne el seu ús; que el català sigui llengua vehicular de l’ensenyament; disposar de mitjans de comunicació en català i de qualitat, amb recepció de la resta de l’àrea lingüística; disponibilitat lingüística en tots els àmbits; regular la presència normal el català en la indústria cultural; que sigui llengua d’integració de nouvinguts; generalitzar la toponímia i l’onomàstica personal en català, equivalència recollida en la llei de les denominacions ‘valencià’ i ‘català’ així com la cooperació efectiva amb la resta de l’àrea lingüística.
