10.03.2015 - 10:15
De vegades, costa tant parlar de certs temes relacionats amb el sexe, que fins i tot es converteixen en tabú i/o queden invisibilitzats als ulls de la gent. Es el cas de la intersexualitat, una situació en la que no és possible saber amb absoluta seguretat quin és el sexe d’un nadó simplement observant els seus genitals. Això és degut a que els òrgans sexuals externs, se situen a mig camí entre el que seria l’estàndard d’un home i el d’una dona.
La doctora Laura Audí, del grup d’endocrinologia pediàtrica de la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i experta en Estudis Genètics de persones amb Trastorns de Diferenciació Sexual, des de la seva posició mèdica afirma: “Qualsevol interferència a la fecundació o desenvolupament fetal que hagi funcionat malament sempre serà una anomalia perquè se surt del patró habitual”.
Argumenta que de la mateixa manera que es considera malaltia el fet que una criatura neixi amb una tiroides que no s’ha desenvolupat, s’ha de parlar de malaltia quan “la glàndula suprarenal ha patit una malformació perquè el seu gen està mutat i, per exemple, sent una nena fabrica molts andrògens i es viriliza”. Creu que si es considera políticament incorrecte parlar d’anomalia o malaltia en el cas de la intersexualitat és perquè “té a veure amb el sexe i els genitals, un tema tabú a la nostra societat suposadament avançada.”
El psicòleg Gabriel J. Martín ho sap molt bé perquè ho ha viscut en primera persona. En cert sentit, comparteix la visió de Laura Audí: “Pel tema del que es tracta, tenim una dificultat per assumir que és una variació que no es la estàndard”.
És per això que no té cap problema en admetre que els seus genitals “no són estàndards, són diferents i no passa res”. Mai fa servir la paraula anòmals perquè no els considera així, però admet que part de la seva genialitat li ha dificultat una part de vida i que requereix d’una sèrie de revisions i atencions mediques que no necessitaria en el cas de tenir uns genitals comuns.
Jose Cabrera, activista de la Associació Lesbianas Gays Bisexuals Transexuals i Intersexuals (LGBTI) Algarabía i voluntari de la Organització Internacional Intersexual (OII), en canvi, no hi està d’acord i explica que no tota la comunitat mèdica pensa de la mateixa manera. “Crec que el fet de ser una variació genètica no implica que sigui una patologia, que sigui poc comú no vol dir que calgui etiquetar a la persona com a malalta”.
A més, considera que la intersexualitat qüestiona el sistema binari tradicional que fonamenta la nostra cultura i societat sobre com ser home i com ser dona. Mentre se segueixi diagnosticant d’aquesta manera, doncs, apunta, “continuarà perpetuant-se la visió polaritzada establerta”.
Cal especificar el sexe?
Tant marcat és aquest sistema dual que a Espanya és obligatori especificar el sexe del recent nascut al registre civil abans de 8 dies, o fins a un límit de 30 si és per un cas de força major.
Es va contrarellotge, ja que tal i com explica la doctora Audí, “en trenta dies pot ser que se sàpiga el sexe, però pot ser que no”. És llavors quan la responsabilitat de decidir recau en els pares: “Quan no se sap, es consensua amb ells per veure quin dels gèneres sembla més versemblant”.
Hi ha països, però, on la llei no dicta el mateix. Alemanya permet des de l’any 2013 no especificar el gènere d’immediat, donant més temps per decidir si la criatura és nen o nena. A més, estableix la possibilitat de marcar una tercera categoria: gènere indeterminat.
Ara bé, la llei alemanya ha rebut crítiques de la comunitat intersexual. Audí assenyala que el raonament d’aquests col·lectius és el següent: “Si no s’especifica si és home o dona, sinó que es marca com a indeterminat, encara se l’assenyala més”.
Per altra banda, apunta que tot i que a l’estat espanyol s’hagi de determinar, si als pocs anys s’evidencia que s’ha comès un error en l’assignació els pares poden denunciar-ho per tal de rectificar-lo.
“El problema està en que això implica anar a judici i el resultat depèn molt de si el jutge és capaç de comprendre el tema, per que la llei no ho acaba d’emparar bé”, explica la doctora amb to preocupat. Això sí, un cas diferent és quan l’efectat arriba a la majoria d’edat, perquè llavors ja pot decidir fer-ho ell mateix.
Pel psicòleg Martín, és indiferent que una persona sigui home, dona o no se senti representada per cap dels dos sexes. “El tema del sexe m’és absolutament igual, tant si la persona té uns genitals estàndards com si els té intersexuals”.
Però també reconeix que de vegades aquestes etiquetes resulten necessàries. “Certs col·lectius feministes consideren que si s’elimina aquesta distinció el que passarà és que s’invisibilitzaran moltes injustícies”. A tall d’exemple, assenyala: “Sabem que una dona cobra menys per a fer la mateixa feina que un home i això ho permeten les etiquetes”. Tot i així, la idea de etiquetar a les persones no el sedueix.
En referència al cas alemany, explica que aquesta llei “no diu que la persona no té sexe, sinó que és home, dona o indeterminat.”
En conseqüència, per ell no és correcte utilitzar aquesta tercera categoria: “Això d’indeterminat és fals, perquè encara que els nostres genitals estiguin indeterminats la nostra identitat sexual està determinada”.
Posa especial èmfasi en remarcar que “el que succeeix en el cas dels intersexuals és que al néixer no se sap quina és la identitat sexual d’aquesta persona, però és que això també passa encara que es tinguin uns genitals perfectament definits”.
A més a més, Martín recorda que tot i que als mitjans de comunicació surten històries molt cridaneres d’intersexuals com seria la seva, ja que al néixer van enregistrar-lo com a dona, la majoria de vegades el sexe està ben assignat des d’un principi i apunta que per tant, “la persona no viu un conflicte entre el que és i el que li han dit que és”.
Jose Cabrera, té una visió de l’assignació del sexe similar. A títol personal, considera que el sexe de la persona no resideix als genitals externs. “Són una fal·làcia històrica”, afirma contundent.
Com a representant de Algarabía explica que si s’especifica que una persona és no determinada, s’està fent el mateix que quan es marca si és home o dona, però amb una tercera categoria a part: “Aquella persona tampoc ha escollit ser no determinat, de la mateixa manera que no ha escollit ser home o dona”.
Josefina Mata, filòsofa i cineasta mexicana, ha creat un Festival de Cine i Estudis de Gènere anomenat Imperfectu, que precisament busca trencar amb aquest sistema patriarcal/heteronormatiu. “La intersexualitat és un clar exemple de que aquest sistema és una mera ficció i aquest festival ho posa de manifest”, senyala Mata.
Imperfectu doncs, pretén analitzar com es tracten en els mitjans audiovisuals els temes relacionats amb el gènere, perquè o bé hi ha poc material o presenta una representació ofensiva d’aquesta temàtica. És per això que la cineasta apunta: “Busquem aconseguir un alfabetisme mediàtic que realment produeixi canvis socials”.
