Educar els infants tecnològics

Ordinadors, tauletes, telèfons intel·ligents amb internet i, fins i tot, ulleres amb realitats virtuals. Cada cop són més els dispositius per estar connectats a la xarxa les 24 hores del dia. Se’ns fa estrany parlar ja de SMS, i hem adoptat com a quotidià mirar un vídeo del youtube des de qualsevol lloc: tant a la parada del bus com sota l’aigua. Les noves generacions, nascudes al segle XXI, creixen amb el xumet i les pantalles de la mà. La introducció d’aquestes tecnologies a la vida quotidiana ha suscitat un fort debat sobre quines repercussions té en els més petits i quins són els seus avantatges i inconvenients. La digitalització és un mitjà per a noves formes d’expressió, potenciació d’habilitats i accés a un enorme volum d’informació. Ara bé, si no se’n fa un bon ús, l’efecte pot ser nul o  tot el contrari. Aconseguir que les TIC siguin una eina per al desenvolupament personal encara és tot un repte. 

Recels davant la novetat

“Arribarà un moment en que l’ús de la tecnologia s’haurà introduït, s’haurà normalitzat i ja no hi haurà aquesta por de que pugui ser negativa”, explica Maria Rosa Buxarrais, Catedràtica de Pedagogia de la UB. Perquè, tot i que la realitat actual passa per la plena convivència amb dispositius de tota mena, les TIC encara generen alguns recels quan es tracta de l’educació dels més petits. La incertesa dels possibles efectes que aquesta incorporació precoç pugui generar a curt i llarg termini és una de les causes principals que impedeix apostar pel canvi. 

La millor manera de treure profit de les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals  és fer-ne una adequada educació. Aquest és un del propòsits de “Sobre Pantalles”, una iniciativa del Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers que té com a objectiu principal “fomentar una reflexió crítica sobre l’ús diari que es fa de les tecnologies i difondre materials que siguin d’utilitat per a la prevenció de qualsevol problemàtica associada”. El psicòleg Jordi Bernabeu, un dels seus membres, explica que generalment els principals inconvenients que tenen avui en dia els joves amb les tecnologies són conseqüència “d’una irrupció en plena adolescència que no ha anat acompanyada d’unes pautes prèvies sobre com utilitzar-les”. Per aquest motiu, Bernabeu avalua positivament la introducció primerenca de les TIC com una prevenció de possibles addicions futures. Fins i tot, el Consell Escolar de Catalunya ha recomanat als centres educatius no prohibir l’ús de telèfons mòbils als infants, sinó ensenyar-los a fer-ne un bon ús. 

Reptes per a la normalització 

Tal i com assenyala Bernabeu, “el professional que treballa en el món de l’educació no pot ser tecnofòbic, en tot cas pot ser crític amb les tecnologies o escèptic, però ha d’incorporar-les”. Tot i que aquesta aplicació encara no és plena ni immediata. Un dels problemes és que els gestors educatius desconeixen bona part de les eines de què disposen. Això és tradueix en pocs casos on s’usin per millorar la metodologia educativa. Molts mestres no tenen coneixements informàtics suficients ni formació especifica per aplicar els nous recursos a l’aula. Per tant, es requereix un procés d’alfabetització digital dels educadors. 

“Formació i incentivació, diners i voluntat” són els elements que segons Maria Rosa Buxarrais es necessiten per coordinar la rapidesa del desenvolupament tecnològic amb la realitat educativa. Un fet que genera “diferències entre les escoles privades i les públiques pel que fa a l’ús de les tecnologies perquè probablement a la pública no hi ha tanta sensibilitat per aplicar-les” comenta Buxarrais.

Tot i així, hi ha centres educatius públics que volen fomentar la innovació i usar les tecnologies en plataformes cooperatives i d’aprenentatge. És el cas de “L’Escola les Vinyes”, inclosa dins de la Xarxa de centres innovadors de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, que té com a finalitat experimentar projectes globals amb les tecnologies 2.0. “Intentem que les nostres classes siguin amb metodologies actives, de treball en equip. Intentant integrar de forma natural la tecnologia”, assegura Boris Mir, professor d’eduació secundària  del centre. “L’escola i la innovació pública necessiten protecció, perquè sinó ho deixarem en mans de les escoles privades i concertades, i no arribarà a tothom”. 

Tanmateix, hi ha metodologies que van més enllà com els nens poden utilitzar eines tecnològiques, i es proposen no només que els infants siguin usuaris, sinó creadors. Aquests són els pilars fonamentals de “CreaTIC nens”, que organitzen tallers extraescolars sobre programació i robòtica. 

Educar amb valors

Ja sigui des de l’aula o des de casa, aquest procés no té raó de ser sense un acompanyament que garanteixi l’ús responsable de les tecnologies per part dels infants. I és que la “intervenció adulta en l’establiment de pautes i normes de funcionament esdevé un factor de protecció”, assegura Jordi Bernabeu. Alguns pares ja s’han interessat per aquest aspecte. Per exemple, el Xevi i la Gemma, pares de dues nenes, van crear “Apps per a nens”, un bloc que explica quines són les apps més adients per a educar els infants. Ara bé, aquesta sensibilització també pot venir des de les aules. És per això que Jordi Bernabeu defensa “la figura d’un dinamitzador a les escoles condiciona l’èxit en l’aprenentatge i l’aprofitament de les possibilitats que proporcionen les TIC”.

Les tecnologies adquireixen valor quan són aplicades en el marc de la creació, l’actualització i l’aplicació del coneixement. Ara bé, segons els experts, la digitalització ha de ser un catalitzador de canvi metodològic integrant-hi valors. En un moment on l’accés a la informació està modificant les pautes socials establertes fins ara, l’escola ha d’aprofitar les eines a l’abast per enriquir els processos cognitius de coneixement i sobretot, per a promoure la motivació de l’infant tecnològic en el seu camí d’aprenentatge.