07.03.2015 - 06:00
Des de l’any 2005 que es va aprovar la Llei del Paisatge de Catalunya, l’Observatori del Paisatge ha treballat en set Catàlegs del Paisatge, que són instruments per analitzar els paisatge de Catalunya i definir objectius de qualitat paisatgística, i introduir-los en el planejament territorial de Catalunya (el catàleg del paisatge de les Terres de Lleida, del Camp de Tarragona, de les Terres de l’Ebre, de la Regió Metropolitana de Barcelona i de les Comarques Centrals, de les Comarques Gironines i de l’Alt Pirineu i Aran). A finals de gener es va aprovar el de la Regió Metropolitana de Barcelona i ja només manca enllestir el de les comarques centrals. És un treball on hi participen especialistes, però també la societat civil. El resultat són uns documents que ens parlen del territori i la seva gent, que construeixen un nou mapa del país des del punt de vista del paisatge.
Hem parlat amb Pere Sala, coordinador de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, per endinsar-nos en aquesta tasca que duen a terme i per analitzar especialment el Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquest Catàleg abasta les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf. És el territori més poblat de Catalunya i també el més industrialitzat, contaminat i segurament amb més interessos econòmics pel mig.
—Com va néixer la idea de crear uns Catàlegs del Paisatge?
—Tot comença l’any 2000 amb l’aprovació del Conveni Europeu del Paisatge, impulsat pel Consell d’Europa, que instava els estats a definir objectius de qualitat paisatgística a tot el seu territori. A Catalunya no s’havia fet mai una radiografia des del punt de vista del paisatge, amb una mateixa metodologia, i ens vam posar a treballar. Vam elaborar un Catàleg de paisatge per a cadascun dels set àmbits territorials de Catalunya, amb la voluntat d’obtenir uns objectius i criteris, unes pautes, idees, orientacions, per introduir als plans territorials, però que també haurien d’arribar a la gestió municipal de planificació urbanística. I també sectorial (agricultura, patrimoni, turisme…).
—Paisatge i turisme.
—El paisatge és un factor de primer ordre pel turisme a Catalunya. És un dels seus principals atractius. I des de l’Observatori també vam veure de bon principi que els Catàlegs del Paisatge eren una gran oportunitat per conèixer la riquesa i la varietat de paisatges que tenim. Hem catalogat 135 paisatges.
—Cada catàleg és una anàlisi detallada del paisatge d’un territori ampli, que es treballa per unitats més petites, perquè dins d’un territori pot haver-hi una gran diversitat de paisatges.
—Sí, cada Catàleg de paisatge identifica i analitza la varietat de paisatges a partir d’una mateixa metodologia, que es la mateixa per tot el país. A Catalunya tenim 135 Unitats de Paisatge o, si ho prefereix, 135 paisatges. Per exemple, el Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona ha identificat 27 Unitats de Paisatge (en una franja petita del territori s’hi apleguen des de paisatges litorals típicament mediterranis a paisatges de muntanya de caràcter centreeuropeu com és el Montseny, passant per la plana vitivinícola del Penedès, o per les formes tant singulars del massís de Montserrat).
Som un país amb una gran diversitat i riquesa de paisatges. Per les dimensions del país, Catalunya és un dels països amb més diversitat del continent europeu. Això fa del paisatge no només un patrimoni de primer ordre, sinó també un factor molt important pel turisme, per exemple. Entenem per diversitat no només la de les seves característiques físiques, allò que veiem que el fa diferent un territori d’un altre, sinó també la de les relacions que s’estableixen entre la població i el seu paisatge, per la seva proximitat, vincle emocional, o sentiment de pertinença.
—Un dels valors del vostre treball és que a més de la part tècnica, també hi té cabuda l’opinió de la gent.
—Sí, una part important de la nostra tasca ha estat fer emergir els valors del territori parlant directament amb les persones que hi viuen. La implicació de la ciutadania en la gestió i ordenació del seu paisatge és fonamental. Per exemple, arreu del país han començat a sorgir iniciatives per pensar models de futur. Per exemple, a la Cerdanya es treballa en un Pla de paisatge transfronterer, que inclou la Cerdanya sud i nord. És una experiència pilot i pionera a Europa molt interessant, perquè són dos territoris de dos estats diferents però que comparteixen un mateix paisatge. Aquesta iniciativa i d’altres, com la Carta del Paisatge del Lluçanès, el consorci dels Aspres a l’Alt Empordà o el Pla de paisatge de Cervera, són propostes on els agents i els ciutadans assumeixen uns determinats compromisos, i de les quals sorgeixen noves formes de llegir el territori a través del paisatge, i neixen també noves formes de governança.
—Noves formes de governança?
—En l’àmbit més local el paisatge és vist cada vegada més com un motor per al seu desenvolupament, un atractiu local, i una via per incrementar el nivell d’autoestima, la identitat i la qualitat de vida dels ciutadans. La societat civil cada vegada pren més protagonisme, amb noves formes d’organització, més transversals i horitzontals, amb lideratges compartits, fent propostes col·lectives, i amb actors concrets que adquireixen compromisos. Sovint allà on no arriben les institucions més tradicionals hi arriben les entitats.
—Quantes persones acostumen a participar en els Catàlegs de Paisatge?
—En el cas de la Regió Metropolitana de Barcelona han estat 1700 persones, a través de diversos mecanismes de consulta. D’aquesta manera, els catàlegs a més de ser elaborats per especialistes, recullen també el coneixement que aporta la ciutadania. És una construcció col·lectiva de coneixement.
—El que heu fet és un mapa nou del país.
—El mapa del paisatge, sí, que conté les relacions contemporànies de la gent i el seu lloc.
—En el cas del Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, una zona àmplia i densa de 285 km2, s’han identificat 27 Unitats de Paisatge. Quines observacions n’heu extret?
—Podríem dir que hi ha deu trets que defineixen el caràcter paisatgístic de la regió: els paisatges urbans, més enllà de la conurbació urbana amb centre a Barcelona; la urbanització de baixa densitat (un model més propi d’altres paisatges, que han propiciat noves formes urbanes i uns paisatges totalment nous, sobretot al Vallès, Collserola, Muntanyes d’Ordal, o el Baix Maresme); la densitat d’infraestructures viàries, logístiques, industrials i de serveis (el corredor mediterrani, el corredor del Llobregat, la línia de la costa…); els nuclis de població singulars (les rieres del Maresme, l’Eixample barceloní), la singularitat de les vinyes i la pedra seca; la xarxa d’espais naturals; les valls al·luvials i deltes de tradició agrària del Llobregat i de la Tordera; el mosaic agroforestal del Vallès i de les valls de l’Anoia, i els fons escènics formats per les carenes més emblemàtiques.
El 28% és territori protegit i forma part del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), però per sobre de tot el catàleg treballa els espais quotidians, els espais on viu la majoria de la gent, i els més transformats els últims anys.
—Expliqueu-vos.
—L’any 1955 a la Regió Metropolitana de Barcelona el 40% de terreny era agrícola. Avui és menys del 15%; el 1955 la superfície urbana era del 4,6%, avui és més d’un 20%, que vol dir un increment de prop del 400%. Això ha estat, en bona part, una conseqüència directe de la urbanització de baixa densitat, que ocupa molt de territori.
—I davant d’aquesta evolució, què proposa el catàleg?
—El que intenta el catàleg amb una transformació tan intensa és tornar a trobar significats per a alguns llocs que els han perdut, nous punts de referència, nous sentits, i injectar qualitat. Hi ha territoris que han crescut sense criteri ni ordre. Això és el que hem heretat. El Catàleg proposa mesures per fer del territori un lloc on la gent hi pugui viure bé. Aquí és on fa més èmfasi el catàleg, fent una llista de propostes dirigides a posar en valor el patrimoni, ordenar el creixement de les ciutats, endreçar el seu entorn, promoure l’agricultura, millorar indrets concrets, o promoure miradors i itineraris…
—Aquests Catàlegs de Paisatge semblen un gran patrimoni i un gran actiu per projectar el país cap al futur, també.
—El que ens satisfà més és veure que aquests documents comencen a aplicar-se i a tenir un retorn, quan veiem que hi ha col·lectius i institucions que agafen el catàleg com un punt de referència per engegar projectes propis. Un dels reptes, avui, són les polítiques de paisatge al món local. Aquí ens trobem ara.
