06.03.2015 - 08:11
El secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va aprovar dimecres a la nit, amb un vot gairebé unànime, una proposta de ponència política i un full de ruta per a la fase final del procés d’independència. Ara es debatran a les assemblees territorials i s’aprovaran a l’assemblea nacional del maig. El full de ruta descriu pas a pas totes les etapes que ha de seguir el camí cap a la independència des d’ara fins a la reunificació dels Països Catalans, ‘si aquesta és la voluntat majoritària de la població de cadascun dels seus territoris’. Vegem quines són aquestes fases que proposa el secretariat de l’ANC.
Dues hipòtesis:
El full de ruta dibuixa dues possibilitats de treball. Ja eren al full de ruta traçat ara fa un any per l’entitat, que ara ja ha descartat totes les hipòtesis cremades pel pas del 9-N. La primera hipòtesi és que les eleccions prenguin caràcter plebiscitari i constituent. La segona, que la Generalitat sigui intervinguda políticament i jurídicament per l’estat espanyol abans de les eleccions del 27-S o després. A partir d’aquestes dues possibilitats, es construeix el full de ruta que té les fases següents:
Fase 1. Majoria social
En aquesta fase, l’ANC proposa de treballar des de la base per eixamplar la majoria social de l’independentisme amb l’objectiu d’assolir una victòria dels partidaris del nou estat el 27-S, i també d’assegurar una societat cohesionada en el futur estat. L’ANC es compromet a treballar en aquest objectiu d’acord amb el seu pla d’actuació i amb continuïtat respecte de la feina de base que ja ha fet d’ençà de la seva fundació.
Fase 2. Eleccions municipals
Les eleccions municipals han de ser llegides en clau nacional i han de servir ‘per a demostrar que quan votem, votem independència’, diu el full de ruta de l’ANC. Per això, l’entitat impulsarà la campanya ‘Els ajuntaments per la independència’, que té per objectiu que la majoria dels ajuntaments de Catalunya tinguin governs independentistes. Aquest punt té un pes especial en el cas que s’acabi imposant la hipòtesi segona d’una intervenció política i jurídica de la Generalitat per l’estat espanyol. Aleshores, l’ANC proposa d’impulsar una assemblea de càrrecs electes basada en la representació de les institucions municipals. Per això, l’ANC proposarà que els candidats municipals de tots els colors signin abans de les eleccions del 24 de maig el compromís dels ‘ajuntaments per la independència’.
Fase 3. Assemblea de càrrecs electes
‘La consecució de majories sobiranistes a la majoria d’ajuntaments de les poblacions catalanes […] ens permetrà de tenir les condicions efectives per a constituir l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya (ACEC) quan sigui el moment indicat’, diu aquest punt del full de ruta. Si el govern espanyol pretén intervenir o dissoldre la Generalitat, s’activarà aquesta assemblea de càrrecs electes per declarar la independència i configurar un govern provisional que activi els mecanismes de constitució del nou estat.
L’ANC vol que l’assemblea sigui constituïda pels batlles dels municipis amb majories independentistes i presidida pel president de la Generalitat o, si no és possible, per la presidenta del parlament. L’entitat apunta a un paper fonamental de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) en aquesta fase.
Fase 4. Eleccions plebiscitàries
L’ANC demana que les eleccions siguin la segona volta i definitiva del 9-N, en què els resultats s’interpretin en clau referendària, i que les llistes compromeses amb la independència sumin una àmplia majoria per desenvolupar el full de ruta posterior a les eleccions. L’ANC es reserva el paper de garantir el màxim d’unitat entre les candidatures independentistes, fer una campanya per a eixamplar el suport d’aquestes candidatures i organitzar un gran acte amb ressò internacional l’11 de setembre.
A més, exigeix als partits independentistes que la proclamació de la independència i les fites més importants del full de ruta constitueixin el punt primer i principal dels respectius programes electorals. També demana que les forces polítiques que concorrin a les eleccions s’identifiquin amb una marca comuna. I que el procés fins a la proclamació de la independència comenci amb una declaració solemne d’inici del procés de constitució del nou estat independent i no s’allargui més de divuit mesos, que es reduirien a sis en cas que l’estat espanyol i la comunitat internacional refusessin de negociar.
L’ANC avisa també que si els partits no arriben a un acord com el que es proposa, estudiarà la possibilitat d’impulsar una candidatura de país des de la societat civil. Per això, faria una consulta interna a tots els associats, oberta als simpatitzants que vulguin participar-hi, per saber la seva opinió sobre si l’ANC ha d’impulsar la candidatura transversal i, si fos així, quin paper hi hauria de fer.
Fase 5. Declaració d’inici del procés de constitució del nou estat independent
L’ANC expressa el seu suport a les fases definides en el ‘Llibre blanc per a la transició nacional’, des de la Declaració d’inici de construcció del nou estat que ha de fer el parlament quan es constitueixi, fins a la proclamació d’independència. Aquesta declaració d’inici del procés s’ha de fer en la primera sessió del nou parlament sorgit de les eleccions del 27-S.
Fase 6. Procés constituent
Una llei del parlament actuarà com a constitució provisional mentre duri el període constituent. L’ANC proposa que la preparació del procés constituent es faci des d’ara mateix, amb la màxima col·laboració de tots els actors implicats i enfortint tant com es pugui la unitat d’acció política i social.
Fase 7. Eleccions espanyoles
En principi, les eleccions espanyoles es faran després de la constitució del nou parlament català i, per tant, després de la declaració d’inici del procés de constitució del nou estat independent. En aquest moment, l’ANC sospesarà la manera d’impulsar la unitat d’acció de les forces independentistes a les eleccions generals espanyoles que, segons quina sigui la situació política, es podrà concretar al voltant d’una candidatura unitària o fins i tot promovent l’opció de no presentar-s’hi.
Fase 8. L’exercici de la sobirania
L’ANC considera que la declaració d’inici del procés de constitució del nou estat independent ha d’anar seguida d’actes d’exercici de sobirania que, en la pràctica, facin visible la capacitat del país de tenir un funcionament ordinari plenament independent, sobirà. ‘Aquests actes i el control efectiu del país per part de les autoritats facilitaran el reconeixement internacional un cop es faci efectiva la proclamació de la independència’, diu el full de ruta.
Fase 9. Proclamació de la independència
Segons l’ANC, l’acte de proclamació de la independència és el moment definitiu de tot el procés, a partir del qual el país, la gent i els representants polítics han trencat les últimes dependències de l’estat espanyol i comencen a funcionar com a estat plenament independent. Serà un acte oficial del parlament del país i, per tant, aquell dia ha de ser recordat com el dia de la independència.
Fase 10. Reconeixement internacional
El full de ruta que proposa el secretariat de l’ANC diu que ‘el reconeixement internacional de Catalunya només es començarà a produir quan Catalunya proclami la seva independència i mostri la seva capacitat política, jurídica, administrativa i financera per mantenir el funcionament del país’. I afegeix: ‘Els primers mesos després de la proclamació d’independència seran clau per a mostrar aquesta capacitat. El reconeixement d’un nou estat és un acte polític dels altres estats que té conseqüències jurídiques de dret internacional. A partir del reconeixement internacional, Catalunya passarà a ser considerada un membre més de la comunitat internacional.’
Fase 11. Reunificació de la nació catalana
L’ANC reserva una consideració final als Països Catalans: ‘L’objectiu de la fase final és la reunificació de la nació catalana, si aquesta és la voluntat majoritària de la població de cadascun dels seus territoris. La concreció, en qualsevol model de relació que decideixin, dependrà del procés amb què s’hi arribi, però serà basada en el respecte a les singularitats i de comú acord. En aquest sentit, l’ANC treballarà perquè la futura República Catalana es doti de les eines necessàries per tal de facilitar l’esmentat model de relació entre els territoris dels Països Catalans.’
