04.03.2015 - 19:00
Un quimono rosa, una flor als cabells i cent disset estirades d’orella. Misao Okawa és la persona més vella del món. Va néixer un cinc de març, d’un any en què la reina Victòria encara era al tron britànic, Espanya perdia Cuba a la guerra contra Amèrica i el militar Horatio Kitchener triomfava a la batalla d’Omdurman: el 1898. Diu que el secret de la seva longevitat és menjar bé i dormir bé. Okawa no és l’única persona viva nascuda al segle XIX. Hi ha quatre dones més: Gertrude Weaver, Jeralean Talley, Susannah Mushatt Jones i Emma Morano-Martinuzzi.
Cent disset espelmes
Misao Okawa va celebrar ahir l’aniversari amb la seva família: tres fills, quatre néts i sis besnéts. Els tres fills són dues dones i un home, el gran, que té 92 anys. Viu a la residència Kurenai i la gent que en té cura explica que menja tres vegades el dia i que, quan se sent en forma, es passeja tota sola, amb la cadira de rodes, per les instal·lacions.
Les cinc dones del segle XIX
Misao Okawa va obtenir el reconeixement de persona viva més vella al llibre dels rècords Guinness, però no és l’única supervivent nascuda al segle XIX. N‘hi ha quatre més, totes dones:
—Gertrude Weaver, 116 anys, Arkansas (EUA): és la persona més longeva dels Estats Units. Fa els anys el 4 de juliol, dia de la independència del seu país. Viu en un centre per a gent gran i diu que mantenir-se activa és el que la fa viure.
—Jeralean Talley, 115 anys, Michigan (EUA): viu amb la seva filla i va a pescar una vegada l’any. Per a tenir una llarga vida aconsella de fer pels altres allò que t’agradaria que fessin ells per tu.
—Susannah Mushatt Jones, 115 anys, Nova York (Estats Units): per esmorzar menja cansalada, ous remenats i polenta. Té un problema a la vista, però, això a banda, només es medica per controlar la pressió arterial.
—Emma Morano-Martinuzzi, 115 anys, Itàlia: va néixer el novembre del 1899. Explica que, quan tenia vint anys, un metge li va recomanar que mengés un ou cru i un ou cuit cada dia, i així ho ha fet i ho continua fent. També dorm molt, com Misao Okawa, però això no la priva de llevar-se ben d’hora; va a dormir cap a les set del vespre i abans de les sis del matí ja és fora del llit.
Informació relacionada:
Diari de l’Escola: Supercentenaris
