03.03.2015 - 06:00
Manel Sanromà, gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona, explica en aquesta entrevista que el Mobile World Congress és una oportunitat magnífica per a mostrar tot allò que la ciutat pot oferir al món, i alhora la converteix en una de les capitals tecnològiques: ‘Barcelona ja no pot ser Sillicon Valley, perquè Sillicon Valley ja hi és, però sí que pot ser una de les ciutats capdavanteres en matèria tecnològica i en l’aplicació de les innovacions en benefici dels ciutadans.’ La presència del Mobile World Congress no desdiu de la política de l’ajuntament per a convertir Barcelona en una de les primeres i més desenvolupades ‘smart cities’ del món. Sanromà explica, satisfet, que, igual que Syllicon Valley, Barcelona té les condicions perfectes per a assolir aquest propòsit: ‘Barcelona és una ciutat tecnològica i on es viu bé: la combinació perfecta per a crear indústria.’
—En una ciutat turística com Barcelona, què ofereix el MWC a la ciutat i al món?
—El Mobile World Congress és una oportunitat per a Barcelona. Barcelona és molt coneguda com a ciutat del disseny, on es viu bé i pel turisme, entre més. Crec, però, que encara no s’identifica com una ciutat potent en la tecnologia per a les persones. I crec que el MWC és una gran oportunitat per a ensenyar al món què passa a Barcelona en l’àmbit de l’aplicació de la tecnologia a la vida de les persones.
—El MWC crea indústria per a la ciutat?
—Sí. El primer impacte que té el MWC és en el turisme (hotels, restaurants i més), un sector en què Barcelona es troba molt ben situada. Però en el futur una part important de l’economia es pot generar a partir de les solucions que ofereix la tecnologia mòbil a la vida quotidiana de la gent. Barcelona ja no pot ser Sillicon Valley, perquè Sillicon Valley ja hi és, però sí que pot ser una de les ciutats capdavanteres en matèria tecnològica i en l’aplicació de les innovacions en benefici dels ciutadans. Barcelona és coneguda com un bon lloc per viure-hi. Crec que viure bé i tecnologia és la combinació correcta per a crear una indústria i un valor per a Barcelona.
—Barcelona es va convertint en una capital tecnològica?
—A Europa hem anat construint ciutats des de fa milers d’anys i ho hem fet força bé. No ho dic tan sols per Barcelona, sinó també per Florència o Londres, per exemple. Som bons construint ciutats i hem de ser bons en l’aplicació de la tecnologia per a aconseguir ciutats millors. En aquest sentit, sí, Barcelona vol ser una de les ciutats líders, inclosa en la lliga de les ciutats tecnològiques.
—En aquest àmbit, la ciutat funciona segons els plans de l’Ajuntament de Barcelona?
—No ho fem malament. És com el FC Barcelona: de vegades guanyem i de vegades perdem. I hi som, gairebé sempre hi som. Els nostres iguals ens tenen en bona consideració. Encara no tenim un estat, però probablement el tindrem aviat i, per tant, potser ens convertirem en una capital d’estat. Certament, un estat català no tindria un gran pes en el concert de nacions, perquè hi ha estats com la Xina o Rússia, amb els quals no podem competir. Però en el concert de les ciutats Barcelona competeix i pot competir. Per tant, si anem en la direcció d’uns governs més centrats en les ciutats, això és bo per a Barcelona. Som aquí i hi serem.
—Voleu dir que Catalunya potser serà un estat petit, però Barcelona serà gran.
—Exacte. Si prenem d’exemple els esports, la selecció catalana de qualsevol esport ho pot fer bé, però segurament no vencerà gaires seleccions del món. En canvi, el FC Barcelona gairebé sempre guanya quan juga a futbol. Per tant, si jugues a allò en què ets bo, te’n pots sortir. I nosaltres som bons construint ciutats. Ho hem fet des de fa dos mil anys i no ho hem fet gens malament.
—De vegades heu comparat Barcelona com a ciutat amb Messi com a jugador.
—Sí. Acostumo a dir que només hi ha una marca millor que el FC Barcelona a Barcelona, que és Messi. I utilitzo l’acrònim MESSI per a l’estratègia de l’ajuntament en tecnologia: M de mobilitat; E de e-govern (ara potser sona passat de moda, però vol dir aplicar la tecnologia a l’administració); S de ‘smart city’; la segona S de sostenibilitat d’aquests sistemes de tecnologia, on cadascú té el seu dispositiu mòbil i el núvol és aquí per a tothom; i, finalment, la I d’innovació. La I és molt important perquè si elimines la I de la paraula Messi, obtens ‘mess’ [un embolic, en anglès]. Per tant, la innovació és clau en la nostra estratègia. I ‘se non è vero, è ben trovato’.
—Tornarem a parlar del MWC, però abans: Barcelona és considerada una ‘smart city’. Què vol dir realment ser una ‘smart city’?
—Encara no sabem que significarà per a les ciutats, però la història ens diu que les grans revolucions tecnològiques impacten molt en les ciutats. La primera revolució, la de l’agricultura, va significar el naixement de les ciutats; amb la segona gran revolució tecnològica, la revolució industrial, vam transformar les ciutats en això que són avui. Avui les ciutats com Londres, Barcelona, Nova York o Singapur, són ciutats industrials. La pregunta és: què significarà la revolució tecnològica o d’internet per a les ciutats? Encara no ho sabem i ho anem construïm dia a dia. No està predeterminat. No hi crec, en les coses que es diuen sobre què pot comportar aquesta revolució. Comportarà allò que nosaltres fem. Estem construint l’impacte de la tecnologia a les ciutats. Això vol dir ‘smart city’. El resultat dependrà d’això que fem nosaltres. Podem aplicar bones polítiques o males polítiques. Si apliquem males polítiques, podem convertir-ho en el gran germà. Si fem bones polítiques, es convertirà en la ‘gran germana’. Jo prefereixo germanes que germans.
—Com pot percebre la gent que viu en una ‘smart city’?
—No crec que ho hagin de percebre. Ho han de percebre un cop sigui fet. Tinc un exemple que he fet servir força vegades: és la història de la senyora Dolores, d’uns vuitanta anys, que duu un d’aquests ginys penjats al coll que tenen un sol botó i serveixen per a posar-se en contacte ràpidament amb un hospital o un assistent social. Jo no la conec personalment, però una bona amiga sí que la coneix i m’explica que es van trobar i li va demanar com estava. I va dir que està fantàsticament, millor que cinc anys enrere gràcies a aquest giny, que diu que li ha canviat la vida. I la meva amiga li va dir que tenia raó, que la tecnologia avança molt, però la senyora Dolores li va demanar: què és la tecnologia? I jo penso que aquesta és la tecnologia bona. A la senyora Dolores li és igual què és la tecnologia o si en parlem o no en parlem. A la senyora Dolores li importa què pot fer la tecnologia per ella. I a Barcelona setanta mil persones porten aquests ginys. Així i tot, també penso que la comunicació és molt important. És important que la gent identifiqui que Barcelona treballa per a això. Deixeu-ho als càrrecs públics, deixeu-ho a la participació de la gent. La gent en general no ha de sentir en la seva vida quotidiana la tecnologia. Ho han de sentir en les seves vides, al final de la setmana o al final de l’any. I també ho han de sentir en els seus fills i en els seus amics, quan aconsegueixen feina en aquesta àrea, i no únicament en hotels, ressorts i restaurants.
—Tornem al MWC: quins són els desafiaments i les gran coses que podem veure al d’enguany?
—Sempre estem entusiasmats per les grans coses que vénen, però justament la següent cosa és gran perquè no sabem què és. Veiem que les grans companyies de la indústria mòbil presenten les seves noves apostes al MWC a Barcelona. Això són bones notícies. I enguany veurem sobretot cotxes. Crec que els cotxes són un lloc clau per a la mobilitat, perquè el cotxe mateix és mobilitat. Encara no hem vist gaire tecnologia incorporada des del principi per als cotxes, una qüestió clau. Més enllà dels cotxes elèctrics, comencem a veure cotxes completament automàtics. Tothom parla d’això i crec que enguany veurem moltes coses d’aquest àmbit. I justament d’aquest fet, Barcelona en pot treure profit, perquè és un dels primers llocs del món en una altra mena de congressos, com ara els d’automobilisme.
