27.02.2015 - 06:00
A les eleccions de diumenge a Andorra l’actual cap de govern, Antoni Martí, de Demòcrates per Andorra, sembla el favorit. Però la complexitat del sistema electoral pot acabar portant alguna sorpresa, i caldrà estar a l’aguait de les possibles aliances polítiques per a formar govern. Què hi ha en joc en aquestes eleccions? El futur cap de govern haurà d’encarar una etapa històrica: la de l’acostament definitiu a la Unió Europea. La negociació de l’acord d’associació amb la UE i les negociacions bilaterals en l’àmbit fiscal amb alguns estats han condicionat les reformes que s’han fet i que s’hauran de fer a Andorra.
En aquest article apuntem els elements més importants d’aquesta campanya electoral.
–L’acostament a la Unió Europea
El cap de govern que surti de les eleccions es reunirà amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el 12 de març vinent, per a negociar l’acord d’associació amb la Unió Europea. Aquest és un dels grans arguments del cap de govern, Antoni Martí, per a defensar la necessitat de donar continuïtat al govern actual. Tant Mònegue com San Marino ja tenen els equips negociadors a punt, i esperen Andorra per a començar la negociació.
L’acord d’associació permetria a Andorra de mantenir vincles especials entre alguns estats membres de la UE i tercers estats, i la prepararia per a una possible adhesió a la Unió i per a la construcció d’una unió duanera amb un estat o amb un grup d’estats.
—Reforma de la llei de competències i transferències.
El conflicte competencial és un dels altres grans cavalls de batalla en aquestes eleccions. Andorra té set parròquies, amb força competències. I cada any el govern fa transferències a cada parròquia per a cobrir les respectives necessitats d’inversió i atendre els serveis de què té competència. Però el sistema polític andorrà és configurat per vuit administracions, en un estat de setanta mil habitants. I això alguns partits de l’oposició ho consideren excessiu. Hi ha una voluntat generalitzada de revisar el sistema de competències, i mirar de polir les transferències que es fan a les parròquies. Els partits de l’esquerra són més partidaris que les parròquies perdin pes polític i que el govern assumeixi més competències per reduir més costos. Els partits conservadors, en canvi, són molt ‘parroquialistes’, i tendeixen a protegir el poder local dels comuns.
—Reforma de la funció pública
Un dels envits de la política andorrana és completar la reforma del funcionariat. Les eleccions arriben després d’una legislatura en què hi ha hagut sous retallats i una congelació de la contractació. El partit del govern, Demòcrates per Andorra, voldrien suprimir la figura del funcionari i crear la figura de l’agent de l’administració: això permetria de fer fixos els treballadors públics però amb unes condicions laborals pitjors que no les del funcionariat. Tots els partits s’avenen a fer una reforma, i consideren que hi ha una administració sobredimensionada i poc eficient.
—El marc fiscal
Demòcrates per Andorra i Socialdemocràcia i Progrés són partidaris de donar per tancat el debat sobre la reforma del marc fiscal, i de no apujar més imposts. El PS vol apujar l’IRPF a les rendes més elevades, i els liberals el volen rebaixar a la mínima expressió. El tipus ja és molt baix (a la pràctica voreja el 3%), i no es pot pas suprimir perquè hi ha compromisos internacionals i convenis de no doble imposició que es basen justament en el fet que hi hagi un IRPF. Aquest impost es va començar a aplicar a començament d’any.
—La necessitat de diversificar l’economia
Entre els deures a fer per part de la classe política andorrana, hi ha l’aplicació d’una política econòmica que obri el país a una estructura econòmica més diversa. La construcció ha fet fallida i els ingressos històrics del comerç i del turisme no es poden mantenir més. Tots els veuen que hi ha d’haver una diversificació econòmica, i que ja no es pot concentrar tot en el turisme. Uns defensen la feina feta fins ara en aquest sentit, i uns altres critiquen que no s’hagi fet prou bé, que no s’hagin tingut prou en compte els sectors tradicionals i que les coses s’hagin fet massa de pressa i malament.
Les candidatures
Les candidatures que es disputen diumenge els escons del Consell General són les que encapçalen Toni Martí (DA), Josep Pintat (Ld’A), Pere López (PSA) i Víctor Naudi (SDP). S’han presentat vint-i-cinc candidatures territorials. A les eleccions al Consell General, la meitat de consellers de la cambra s’elegeixen a les llistes nacionals i l’altra meitat corresponen a dos consellers per parròquia de les llistes territorials. Demòcrates per Andorra i la formació Junts, que engloba el PS, els Verds, Iniciativa Ciutadana i independents, són els únics que han presentat candidatura a tots els territoris.
Liberals d’Andorra (Ld’A)
Els Liberals d’Andorra es presenten encapçalats per Josep Pintat, seguit del president del partit, Jordi Gallardo. És el partit dels ex-caps de govern Marc Forné i Albert Pintat. Un partit amb un discurs de poques línies: l’excés legislatiu de l’executiva de Martí i unes polítiques fiscals i econòmiques lluny de l’ideari liberal. Als últims comicis generals no s’hi va presentar.
Pintat lloa l’economia espanyola, de la qual diu que té una maquinària administrativa perfectament greixada, encara que només hagi fet 72 lleis en quatre anys, en contrast amb les 152 lleis —un nombre considerat excessiu pel candidat— de la legislatura andorrana. Però no és l’única política que critiquen els Liberals: també l’entrada en vigor de l’IRPF i els models econòmic i social que es basen en una fiscalitat i uns CDI que s’han considerat crucials, expliquen els liberals.
Junts (PS, Iniciativa, Verds)
La coalició formada pel Partit Socialdemòcrata, Iniciativa Ciutadana i els Verds d’Andorra és encapçalada per Pere López i tindrà en segon lloc Rosa Gili, fins ara consellera general.
Finalment, la coalició entre el Partit Socialdemòcrata, els Verds d’Andorra i Iniciativa ciutadana s’ha tancat amb unes llistes que incorporen membres de tots els grups. Després del trasbals per l’escissió del grup a mitja legislatura, el PS concorre a les eleccions encapçalat pel ministre d’Economia del govern de Jaume Bartumeu.
La candidatura nacional és encapçalada per Toni Martí i Ladislau Baró. Martí demana claredat i alternatives a les propostes de DA, més enllà de la crítica, i ha començat la campanya electoral insistint en l’obertura econòmica i en l’aprofundiment de les relacions amb França, Espanya i la UE. Així, doncs, no hi haurà novetats sorprenents: el programa electoral de DA per a aquestes eleccions tindrà per objectiu aprofundir els eixos centrals d’aquesta legislatura. Martí reitera el compromís del partit en la diversificació de l’obertura econòmica i celebra que hi hagi economistes andorrans que hagin valorat molt positivament el CDI amb Espanya després de les pressions d’alguns partits.
Socialdemocràcia i Progrés (SDP)
Els escindits del Partit Socialdemòcrata (PS) presenten la seva llista nacional encapçalada per Víctor Naudi, seguit per Sílvia Bonet. La llista es tanca amb l’ex-cap de govern d’Andorra i creador del partit, Jaume Bartumeu. Qui encapçalarà les llistes serà, doncs, el president de l’SDP, Víctor Naudi, ex-conseller general, ex-conseller del Comú d’Escaldes-Engordany, número 2 de la llista del PS que va guanyar les eleccions i ex-ministre d’Interior. Naudi anirà seguit de l’ex-consellera general i ex-ministra de Salut Sílvia Bonet. L’objectiu d’aquest equip serà aconseguir de mantenir l’estat del benestar, garantir l’equilibri i avançar en l’acostament cap a Europa, un projecte en el qual Naudi assegura creure molt.
