26.02.2015 - 06:00
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of Independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.
—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Vull la independència perquè és l’oportunitat de posar fi a un sistema polític i econòmic que només beneficia uns quants i que, per tant, perjudica el conjunt de l’economia i el conjunt dels ciutadans. Deixeu-me’n posar exemples. És incomprensible que, en un país amb tant de sol com el nostre, els ciutadans hàgim de pagar per tenir plaques solars, de manera que, a la pràctica, l’autoconsum esdevé inviable. Mentrestant, als països del nord d’Europa, on hi ha moltes menys hores de sol l’any, els ciutadans que instal·len plaques solars s’estalvien una part molt considerable de la factura energètica. Això només s’explica perquè el parlament i el govern espanyols massa sovint legislen i regulen no pas en benefici dels ciutadans, sinó escandalosament al servei de les grans empreses elèctriques. De fet, malgrat que a l’estat espanyol els costos de producció de l’electricitat són un dels més baixos d’Europa, els ciutadans i les empreses hem de pagar la factura de la llum més cara de la Unió, només darrere de dues illes, Xipre i Irlanda. Això no pot ser. Volem un país on les lleis defensin els interessos dels consumidors i la competitivitat de les empreses petites i mitjanes, i no pas els interessos de les elèctriques. Com també volem unes institucions que construeixin d’una vegada el corredor mediterrani tan necessari per a l’ocupació i la productivitat, en comptes de TGV sense passatgers. I també necessitem una Agència Tributària que persegueixi el frau i l’evasió fiscals amb tota l’eficiència del món –pel cap baix, a nivells europeus–, perquè aquests diners es puguin reinvertir en l’economia i a l’estat del benestar.
—Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—Per una banda, els estats de mida petita o mitjana serveixen millor l’interès general, atès que els ciutadans poden exercir un control més estricte sobre les decisions polítiques i, a més, les normes sobre un territori relativament homogeni poden ajustar-se més bé a la realitat. I, per una altra banda, beneficien el conjunt de la comunitat internacional. Bàsicament, per una qüestió de la condició dels estats petits i mitjans: a diferència dels grans, són plenament conscients que la cooperació és la manera de fer avançar les seves posicions, mentre que la confrontació –en tots els àmbits: militar, econòmic, etc.– només els pot perjudicar. Els països petits o mitjans solen tenir més obertura comercial que no pas els grans, de manera que la interdependència amb els altres estats és curulla de relacions. És ridícul que un estat petit ambicioni l’hegemonia i, en canvi, té tot el sentit del món que creï aliances de tota mena.
A més, en el cas específic de Catalunya, malgrat els desafiaments que tenim, crec que podem exportar un molt bon model de convivència, de pluralitat i de cohesió en la diversitat. També podem aportar la cultura de l’esforç en el treball i de la feina ben feta. El nostre país, fet a redós del comerç a la Mediterrània, ha tingut sempre iniciativa. Vam saber fer la Revolució Industrial, malgrat no disposar de tres matèries bàsiques per a fer-la (carbó, ferro i cotó). I també vam poder introduir durant el segon decenni del segle XX l’electrificació en el processos de producció. Així mateix, en els darrers decennis, hem tingut taxes de creixement molt altes, malgrat el llast –sense precedents a Europa– del dèficit fiscal amb l’estat espanyol. A partir d’ara, doncs, ambicionem alliberar el nostre potencial emprenedor amb un nou estat sense rèmores.
