24.02.2015 - 06:00
A principi d’aquest mes de febrer Artur Mas va comparèixer a la comissió del parlament sobre el frau fiscal. Tret d’Oriol Junqueras i –per raons òbvies– de David Fernàndez, tots els líders dels partits catalans van fer torn per a interrogar el president de la Generalitat en una sessió que era històrica.
VÍDEO: Compareixença íntegra de Jordi Pujol Ferrusola a la comissió del cas Pujol
Era una oportunitat única, però va fer la sensació que, més que preguntar de veritat, cadascú intentava fer el seu discurs, destinat –si eixia bé– a lluir en un espot electoral. En fou un cas extrem el d’Alícia Sánchez-Camacho que parlà exclusivament en espanyol, conscient que TVE connectava en directe cada vegada que badava boca. N’era tan conscient, ella i els seus, que, en un moment que es va despistar, el diputat Millo li va cridar l’atenció ben de pressa. Segurament perquè l’audiència que la senyora Camacho cercava no entenia el català. Les poses, estudiades i les frases presumptament originals, només perseguien això: ‘share’ televisiu. I en aquell context Artur Mas, lògicament, va aprovar l’examen amb nota.
Per això ahir la sorpresa va ser encara més grossa: hi compareixien Jordi Pujol, Marta Ferrusola i Jordi Pujol Ferrusola, però, sorprenentment, cap líder oficial de l’oposició no era a la sala —novament, amb l’excepció de David Fernàndez i Oriol Amorós, d’Esquerra, el mateix portaveu que amb Mas. Ni Camacho, ni Herrera, ni Iceta, ni Rivera…
És cert que Jordi Pujol ja havia comparegut feia poc, però no semblava sensat aquell desinterès aparent, si tenim en compte que la causa general contra els Pujol es basa, ara com ara, tret de la confessió del ‘sènior’, en la suposada fortuna dels seus fills, i molt particularment el ‘júnior’, JPF, Jordi Pujol Ferrusola. Mas, en aquest sentit, era un secundari.
No sé si els dirigents dels partits seguien la sessió per televisió, però si ho feien supose que els devia passar com a la majoria de catalans interessats per la cosa pública: que no es van poder alçar de la cadira fins que l’hora de sopar era ja un record, quan JPF ja havia fet girar la crisi de bàndol, quan lliurà oficialment al parlament un CD amb l’enregistrament de la Camarga sencer, és a dir, aquell que l’estat ha volgut evitar per tots els mitjans que es faça públic i del qual a Twitter es poden trobar ben fàcilment versions parcials; simplement cal escriure ‘Camarga’. Convergència i Unió ja ha demanat oficialment que el parlament el faça públic.
Entremig, hores de compareixença vespertina que segurament el Parlament de Catalunya recordarà durant anys. Els diputats hi van acudir gairebé com si fos un tràmit i a davant es van trobar un home plantat que trencava el misteri sobre ell mateix i se’ls anava cruspint l’un rere l’altre, a còpia de dades i més dades, per un costat, i de missatges enverinats per un altre. Els diputats no s’havien preparat la compareixença com calia, però l’interrogat sí, i amb moltes ganes. El resultat va ser d’escàndol. Els diputats cercaven titulars per als diaris en paper de l’endemà i van topar amb un senyor que podria ser un delinqüent només que fos cert un 5% d’allò que conten sobre ell, però que ahir va demostrar anar molt més preparat per a defensar-se que no pas aquells polítics que li havien posat al davant per atacar-lo.
Que a la comissió no s’aclariria gran cosa ho sabíem tots. Seran els jutges que decidiran si JPF ha d’anar a la presó o no. Simplement perquè aquesta comissió, a diferència d’alguns altres països, no té ni tan sols la capacitat de reclamar els papers oficials que contrasten les declaracions dels requerits. En el món occidental, aquesta és una condició indispensable per a saber si una persona és culpable o no d’allò de què és acusat. Malgrat l’espectacular sessió d’ahir, doncs, ignorem encara si Jordi Pujol Ferrusola és culpable de cap de les acusacions que pesen damunt seu. Però, després de trenta anys, finalment l’home més fosc i fonedís de la vida pública catalana s’ha decidit a parlar. Gallejant, és cert. Mal educat i tot, a voltes. Però preparat. Preparat a fons per a fer la feina que li tocava fer. No com els altres.
Informació relacionada: El resum de David Fernàndez de la sessió d’ahir amb la família Pujol Ferrusola
Els vídeos i el recull de les coses dites
Tot seguit hi ha dos vídeos de dos moments especialment interessants: un, quan explica els fets de la Camarga i anuncia que ha aportat el CD amb l’enregistrament original; i un altre en què fa la relació dels cotxes que té.
I aquesta és la crònica de l’Agència Catalana de Notícies sobre la compareixença:
Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l’ex-president de la Generalitat, ha comparegut llargament a la comissió sobre frau fiscal i corrupció política del parlament. Encara que tot apuntava que s’acolliria al dret de no declarar, finalment ha atès les preguntes dels diputats sense estalviar detalls. Amb tot, no ha concretat res sobre la deixa del seu avi al·legant que primer en volia donar explicacions al jutjat d’instrucció 31 de Barcelona, on ha estat citat com a encausat.
Lliura al parlament un CD amb la conversa íntegra de la Camarga
Pujol Ferrusola ha lliurat al parlament un CD amb l’enregistrament íntegre, segons ell, del dinar al restaurant la Camarga de Barcelona el 10 de juliol del 2010 entre la seva ex-parella, Victòria Álvarez, i la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho. Cap al final de la primera ronda d’intervencions, Pujol Ferrusola ha tret el CD i l’ha donat al president de la comissió d’investigació, David Fernàndez, que forma part de la comissió de matèries reservades. El diputat del PP Santi Rodríguez li ha retret que l’enregistrament s’obtingués il·legalment, però Pujol Ferrusola ha assegurat que li havia arribat anònimament. I ho ha concretat: li va arribar fa un temps al seu despatx de manera anònima, se’l va escoltar i va comprovar que es tractava del famós dinar. Ha dit que l’enregistrament no és manipulat, com el que també ha sentit penjat a internet. I ha afegit que, segons alguns rumors que li havien arribat, Camacho i l’ex-secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza, o algú que treballava per ells, van editar l’enregistrament i van eliminar-ne algunes de les parts més íntimes. Segons els mateixos rumors, Zaragoza va fer arribar l’enregistrament a Alfredo Pérez Rubalcaba, del govern socialista, però aquest el va descartar perquè va trobar no hi havia ‘res d’importància’.
En canvi, ha dit, la conversa es va fer pública a final del 2012 quan el PP ja era al govern i el ministre d’Interior ja era Jorge Fernández Díaz. Sobre Victòria Álvarez, ha dit que mai no hi havia fet negocis, però sí que la va ajudar una vegada a buscar feina, tot i que no es va arribar a concretar.
D’una altra banda, Pujol Ferrusola ha reafirmat que no ha cobrat mai de cap administració, ‘ni de CiU, ni PSOE ni ICV ni cap altre’. ‘No m’ha interessat, el risc no era per a mi, si no per al meu pare, i jo no tinc el dret de rebentar el llegat del meu pare’, ha afegit.
Ha negat que ell operés directament amb comptes en paradisos fiscals. Les operacions –ha dit– les va fer el seu banc sense que ell en tingués coneixement. Ha detallat diverses operacions d’algunes de les seves empreses, però ha negat que en cap cas cobrés comissions a empreses per adjudicacions d’obra pública o es beneficiés irregularment de contractes públics.
Pujol Ferrusola ha demanat al president de la comissió d’investigació, David Fernández, de poder respondre després de la intervenció de cada diputat, però el representant d’ERC, Oriol Amorós, li ha dit que les regles de la comissió les marquen els diputats i que ell li faria les preguntes una a una. Pujol ha esperat que Amorós fes tota la seva intervenció i ha respost conjuntament i prolongadament diverses qüestions.
Ha reiterat la versió del seu pare sobre l’origen de la deixa del seu avi. ‘Els diners mai no han estat ni entrat a Espanya’, ha dit. Segons l’empresari i inversor, el seu avi ‘no creia en allò que es feia a Catalunya, no perquè no cregués en Catalunya, sinó perquè el preocupava l’actitud d’Espanya. Havia viscut la guerra, no hi confiava.’ Pensava que si Catalunya volia avançar políticament, els seus líders podien ser atacats o perseguits per l’estat, com, segons ell, passa actualment.
Sobre els comptes a Andorra, ha dit que no sap com es van administrar fins que ell no se’n va fer càrrec, a partir del 1990. Ha explicat que la relació amb el seu avi era ‘especial’ i probablement va substituir la que ell havia tingut amb el seu pare, Jordi Pujol Soley, i aquest amb el seu pare. ‘Passejàvem per la ciutat i sopàvem en llocs especials per a ell, m’explicava qui era qui, i m’insistia que la política podia fer mal a la família’, ha explicat. Florenci Pujol –ha afegit– no pensava en el seu fill perquè no en volia saber res, sinó en la seva nora i els néts. ‘A la tia Maria [germana de Jordi Pujol i Soley], no sé si la va respectar o no; l’avi em deia que no em preocupés per ella’, ha afegit.
Pujol Ferrusola ha negat que anés contínuament a Andorra a portar diners o a treure’n, com el va acusar la seva ex-parella Victòria Álvarez, amb qui només hi va anar tres vegades, segons que ha dit. I sobre els seus moviments bancaris en paradisos fiscals, els ha atribuïts a moviments ordenats pel seu banc, el BBVA, comprador de Banca Catalana, sense el seu coneixement. Ha dit que ell va contractar diversos productes financers legals, controlats pel Banc d’Espanya, que el banc feia rendir com volia i des d’on volia. A més, ha dit que el BBVA l’ha fet fora del banc sense cap signatura i sense motiu.
També ha negat que hagués cobrat comissions d’empreses que volien aconseguir adjudicacions públiques amb la Generalitat, i tampoc no hi han treballat les pròpies empreses. Entrant en força detalls, Pujol Ferrusola ha desgranat les operacions empresarials d’algunes de les seves companyies, que ha assegurat que eren totalment legals. Segons ell, algunes empreses que s’han vinculat a ell no són seves, però les que ho són tenen com a objectiu principal la ‘dinamització econòmica’ tant a l’estranger com a la península Ibèrica.
Diu que no domina tots els àmbits de les seves empreses
Pujol ha dit que havia comès l’error de treballar sol i que si ho hagués fet des d’un gran despatx ara no tindria problemes legals ni comissions d’investigació. Ha ironitzat que ell, com els diputats del Parlament, és un ‘home del Renaixement’. ‘Vostès són especialistes en moltes coses i ningú no els posa en dubte’, ha apuntat, fent referència al nombre de comissions on els parlamentaris participen, algunes sobre temes concrets. Ha apuntat, per exemple, que Antoni Gutiérrez Díaz, pediatre de professió, va participar en la comissió d’investigació sobre Ascó l’any 1980. ‘En sabia res, d’energia nuclear?’, ha preguntat.
Ha citat exemples d’uns quants diputats per defensar que ell no dominava tots els àmbits que tracten les seves empreses, sinó que feia servir tècnics que l’assessoraven, com també fan els parlamentaris quan participen en diverses comissions i no tenen formació per fer-ho. També ha citat diputats d’ERC, d’UDC i ha al·ludit al fixatge de la socialista Laia Bonet per Aigües Ter-Llobregat (ATLL). ‘Laia Bonet és especialista en la imatge del l’ATLL? És clar per què l’agafen, per la seva bona relació amb l’administració. Bonet té entrada amb l’administració, per això l’agafa Acciona, no perquè sigui una gran tècnica de l’aigua’, ha argumentat. El diputat d’ERC Oriol Amorós ha lamentat que Pujol Ferrusola pretengués desprestigiar la feina dels diputats.
D’una altra banda, encara responent a Amorós, Pujol Ferrusola ha reconegut que havia comès l”error’ d’haver treballat pel seu compte. Vist en perspectiva, ha dit, havia d’haver muntat un despatx amb advocats i economistes, i ara no es trobaria embolicat en processos judicials. ‘En moltes coses, si jo fos cobert amb un Pricewaterhouse o amb un Garrigues, avui no hi hauria aquest problema’, ha dit.
I ha dit: ‘Sé molts exemples de gent que havia estat ex-polític, ex-fiscal o jutge o ex-responsable de la hisenda catalana que s’ha muntat el seu despatx i fa negocis, i amb relacions amb el món públic, i no tenen cap relació amb comissions d’investigació.’ En canvi, ha assegurat que tots els seus negocis eren privats i no tenien a veure amb l’administració.
Assegura que Mas és molt amic seu i que sap que el dia que el necessiti ell l’atendrà
Jordi Pujol Ferrusola ha assegurat que el president de la Generalitat, Artur Mas, és molt amic seu. ‘És la connexió íntima que tinc amb la gent que jo estimo i aprecio, i el president Mas és molt amic meu. […] Els meus amics no tinc cap necessitat de veure’ls cada dia, ni d’anar-hi a sopar cada dia. A vegades els veig una vegada l’any, però sé que els tinc’, ha dit. D’aquesta mena d’amics ha dit que en tenia ‘tres o quatre’, com ara el seu advocat, amb qui mai no ha anat a sopar tampoc.
Ha assegurat que ell sabia que el dia que necessités res del president Mas, li agafaria al telèfon: ‘Jo no necessito saber que ell està pensant en mi; jo estic pensant en ell i l’estic ajudant sempre que puc. Ell no té temps ni fa dos anys que té temps de trucar-me, però no em preocupa, perquè sé que jo el dia que el necessiti, Mas es posarà al telèfon o em respondrà una carta o m’atendrà.’
El president de la Generalitat, en canvi, va assegurar que ell no renegaria de la seva relació amb Jordi Pujol Ferrusola, però va negar que hi tingués una ‘amistat íntima’. ‘Jo, a casa d’ell, hi he estat una sola vegada en trenta anys i les parelles no hem sortit a sopar ni una sola vegada juntes. No sé si això és una relació de gran intimitat’, va dir.
Sobre aquestes declaracions de Mas sobre ell, Pujol Ferrusola ha dit que el president de la Generalitat ‘havia dit el que havia de dir’, que el cas Pujol és un afer ‘privat, amb totes les conseqüències que comporta’.
Pel que fa al viatge per a la inauguració del port fluvial de Rosario, Pujol ha recordat que Mas hi havia anat l’any 2003, i que ell havia entrat en la societat que gestionava aquest port l’any 2007.
