Els cadells del .cat

L’advocat Amadeu Abril recordava dimecres al seu bloc que aquell dia, feia deu anys, la ICANN va aprovar el .cat i es va encarrilar així l’activació del primer domini lingüístic i cultural de la xarxa. Poques hores abans del seu apunt, el govern escocès havia obert el domini Gov.scot, que a partir d’ara permet als internautes d’accedir a la informació de l’executiu al costat de l’antiga adreça Scotland.gov.uk. I és que, una dècada després de l’aparició del .cat, unes quantes comunitats culturals de tot el món n’han seguit els passos i han declarat la independència digital.

Els governs basc i gallec, per exemple, també van adoptar el domini de les seves respectives comunitats culturals, el .eus i el .gal, al final de l’any passat. I a les webs de les regions d’Alsàcia i la Bretanya, ja s’hi pot accedir amb els dominis específics .alsace i .bzh, tot i que en aquest últim cas es redirigeix l’usuari a la pàgina amb el domini .fr.

El portal de l’Assemblea del País de Gal·les, per la seva banda, també és actiu amb el domini de la comunitat cultural i lingüística gal·lesa, el .wales, tot i que no funciona encara amb la versió en gal·lès, .cymru.

I a l’altra banda de l’Atlàntic, l’adreça del govern del Quebec ja és accessible amb el domini .quebec, tot i que redirecciona a la URL amb terminació canadenca.

Finalment, els dominis de les comunitats culturals flamenca i tirolesa, .vlaenderen i .tirol, encara es troben en procés d’implementació.