19.02.2015 - 06:00
La mateixa setmana que s’ha d’inaugurar la línia de molt alta tensió (MAT) que connectarà el Principat amb l’estat francès, el Tribunal Suprem espanyol n’estudia una demanda en contra. Ahir hi van declarar nou tècnics que havien emès informes oposats al tram aeri entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema. Tots nou van tornar a qüestionar la interconnexió i la van qualificar de ‘disbarat’. Demà el president Artur Mas assistirà a un dinar de treball amb Mariano Rajoy i Manel Valls a Peralada amb motiu de la inauguració de la interconnexió elèctrica, que es farà a Montesquiu d’Albera.
Els pèrits van declarar ahir com a testimonis al Suprem davant el jutge, que havia admès a tràmit el contenciós interposat per la Iaeden, la CUP i l’AlarMAT. Aquest contenciós anava contra l’acord del consell de ministres espanyol que havia declarat d’utilitat pública el tram Bescanó – Santa Llogaia i n’havia aprovat el projecte executiu.
Tots van defensar els seus informes, en què denunciaven, per exemple, que la línia no disposava dels estudis d’impacte ambiental necessaris i que incomplia la distància de seguretat entre torres i habitatges, de manera que en van qüestionar la legalitat.
Entre els qui van declarar ahir, hi havia el doctor i president d’Eurosolar, Pep Puig; la professora d’economia de la UdG Anna Garriga; l’economista Josep C. Vergés; l’enginyer tècnic en topografia Enric Barneda; el metge expert en camps electromagnètics José Luis Bardasano; i el doctor de la UB i professor de sociologia Joaquim Sempere.
Una connexió ‘il·legal’
En declaracions a l’ACN, Josep Vergès va criticar que els governs francès i espanyol inaugurin demà una ‘connexió internacional il·legal’ perquè ‘encara no s’ha aprovat cap pla d’impacte ambiental internacional de la MAT’. I va afegir: ‘Han fet totes les trampes possibles, i si a França s’han tingut en compte els ciutadans i s’ha soterrat tot el traçat, a Espanya el govern espanyol es riu dels catalans i trosseja la línia, fet que paguem tots.’ Així mateix, demanà: ‘Intentem aturar aquests disbarats que es fan en aquest país dels monopolis.’
Tanmateix, es mostrà esperançat: ‘És un disbarat que malauradament ja és pràcticament tot construït, però els jutges –si no els d’aquí, els d’Europa– tombaran tot el projecte i posaran en evidència no solament els polítics de Madrid, sinó també els de Catalunya que han permès un disbarat com aquest.’
Una ‘inversió imprudent’
L’enginyer industrial Pep Puig també va defensar al Suprem un informe en què exposava que la MAT no era necessària per al territori: ‘És una infrastructura que serveix a altres finalitats, com és l’intercanvi d’electricitat entre les grans companyies elèctriques europees, inclosos els oligopolis espanyols, però no és necessària ni per al TGV ni per al subministrament a les comarques de Girona.’
Segons Puig, és una inversió imprudent perquè entrebanca el desenvolupament del futur sistema elèctric a Catalunya i a Europa, que es basarà en energies renovables.
Alhora, el catedràtic de la Universitat d’Alcalá de Henares José Luis Bardasano va dir al jutge que les línies d’alta tensió eren perjudicials per a la salut dels ciutadans perquè els camps electromagnètics eren cancerígens: ‘Hem dit clarament que calia soterrar el tram, desviar les línies i tenir en compte els avenços tecnològics per jutjar-ne la viabilitat.’
‘Amb més ganes de batallar que mai’
Marta Picó, representant de la Cooperativa de Projectes Ambientals (Copa), recordava que els impactes ambientals de les obres no han estat avaluats. Segons ella, al Suprem el paper de l’advocat de l’Estat i la defensa de Red Eléctrica Española es confonien, i, malgrat que la MAT s’inaugura demà, sortien del tribunal ‘amb més ganes de batallar que mai’.
Tram final del recurs
El contenciós contra la MAT que ara el Suprem espanyol haurà de dirimir no és pas el primer sobre aquesta línia que hi arriba. En aquest cas s’interposa contra l’acord d’un consell de ministres espanyol del 2013 que aprovava el tram aeri entre el Gironès i l’Alt Empordà.
Tanmateix, el Suprem ja ha tombat més d’un recurs relacionat amb la MAT. En concret, el 2010 va arxivar els presentats contra els trams Sentmenat-Bescanó i Vic-Bescanó.
Ara, després de les declaracions dels tècnics i d’estudiar tota la documentació sol·licitada, el procediment pot acabar amb una vista o bé amb una sentència.
