18.02.2015 - 08:23
El Carnaval de Sitges ha tancat aquesta nit passada amb una Rua de l’Extermini plena de gom a gom. Una cinquantena de carrosses han exhibit més de 2.500 participants, molts d’ells lluint disfresses plenes de plomes i fantasia, però també se n’ha pogut veure d’altres que destacaven per l’enginy i la diversió. Tots els participants s’han deixat anar al ritme de la música, davant un públic vingut d’arreu del món, que ha omplert els carrers de la vila quedant embadalit amb el pas de les carrosses. I avui, Dimecres de Cendra, es farà l’Enterrament de la Sardina, o del Carnestoltes, a moltes viles del país. Us n’oferim una selecció.
Barcelona. L’Enterrament de la Sardina és un dels rituals més críptics del carnaval i té una certa complexitat interpretativa. És una cerimònia que marca la fi del carnaval a través de la mort del seu màxim representant: el Rei Carnestoltes. Els participants en el seguici fúnebre branden una sardina llampant lligada a una canya que enterren col·lectivament. Aquest ritual es presta a moltes interpretacions: hi ha qui en fa una lectura sexual i identifica el peix amb els genitals masculins, cosa que faria al·lusió a l’abstinència de pràctiques sexuals preceptuades per la Quaresma.
Pallejà. Al Baix Llobregat, el Dimecres de Cendra es pot celebrar a la sardinada pallejanenca.A les set de la tarda, a la plaça Major, hi ha la rua mortuòria i l’enterrament de la sardina a ritme de música. Cadascú ha de portar la seva sardina per dir l’últim adéu al rei Carnestoltes.
Reus. Un dels trets més singulars del carnaval reusenc és el de perllongar els dies de gresca amb l’enterrament successiu de diferents parts del cos del Carnestoltes. El braç és sagrestat per membres del Ball de Diables, que el cremen Dimecres de Cendra amb un acompanyament pirotècnic.
Riudoms. Una irreverentíssima Comitiva Fúnebre encapçalada pel seu planter de vídues desconsolades passeja la seva desesperació pel mig del poble al compàs de la Troupe de la Funerària. En acabar, i per alleugerir el dol, se serveix moscatell entre tots els assistents i es reparteix una dolça relíquia del Rei Carnestoltes que reprodueix alguna part del cost del difunt.
Roses. El seguici mortuori, la crema del difunt Rei Carnestoltes i la lectura del seu testament configuren el punt i final del Carnaval de Roses, una de les celebracions festives més importants de l’any en aquesta població altempordanesa.
Sant Pere de Riudebitlles. L’enterrament de la sardina també té lloc a Sant Pere de Riudebitlles, on per suportar el dol del fi de les festes i la mort del rei Carnestoltes s’hi reparteixen galetes i moscatell per a tothom.
Solsona. El carnaval de Solsona és un dels més coneguts i emblemàtics de tots els Països Catalans, fins el punt que el 1978 va ser reconegut amb el títol de Festa d’interès turístic nacional. El Dimecres de Cendra s’hi celebra la despenjada del ruc, l’emblema de la festa i un dels seus moments més impactants i emotius. Segons explica la llegenda, en un dels campanars de la ciutat hi creixien unes herbes, i els solsonins les volien netejar, i es va enviar un ruc a menjar-se-les. Però, es clar, al ser l’escala tan estreta, els encarregats varen decidir de fer pujar el pollí penjat del coll. Mentre la pobra bèstia agonitzava, no va poder aguantar més la bufeta i la va buidar sobre els presents. Així, els solsonins cada any penjen el Ruc, però no amb una bèstia de carn i ossos, sinó amb un ruc de cartó pedra i peluix.
Terrassa. L’enterrament del Carnestoltes a Terrassa, que té lloc Dimecres de Cendra al vespre, és la culminació de la setmana de festes de Carnaval a la ciutat. Aquesta celebració data del 1991 i es basa en un seguici mortuori que es desenvolupa com una lluita entre els personatges afins a Sa Majestat i la Quaresma i els seus acòlits. El seguici acaba amb una foguera per cremar el Carnestoltes, les danses dels esquelets i el fantasma de la mort.
Torelló. Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i desitjades de tot l’any a Torelló és el carnaval. Dimecres de Cendra té lloc l’enterrament de la sardina. Primer es vetlla el difunt rei, i mitja hora més tard es fa una rua i seguici del carruatge mortuori fins la Plaça Vella, on s’incineren les restes i s’hi fa una sardinada popular.
Vidreres. El carnaval de Vidreres finalitza amb el Ranxo, en què es reparteixen unes 3.000 racions d’un caldo que es comença a preparar a les sis del matí. Els àpats col·lectius són alguns dels costums més arrelats que es recuperen per Carnestoltes i que tradicionalment es celebraven perquè ningú es quedés sense àpat. A Vidreres, durant el matí, tot el poble aporta ingredients que es van coent a les grans peroles, i al migdia es menjen el caldo resultant, que atrau fins i tot la gent dels pobles veïns.
Vilanova i la Geltrú. Per carnestoltes la vida social de la capital del Garraf es transforma i es lliura a un conjunt de celebracions amb més de tres segles d’història. Totes aquestes activitats representen una diversitat d’influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen. Dimecres de Cendra, el Carnaval vilanoví s’acaba amb l’enterrament del Carnestoltes, un peculiar seguici festiu que recorre els principals carrers del centre i que acaba al Teatre Principal, on s’instal·la la Casa Mortuòria del Rei i on es pot retre el darrer homenatge al Carnestoltes mort. Seguidament, a la plaça de la vila s’escenifica l’aparició de la Quaresma, un acte parateatral que clou el Carnestoltes vilanoví.
A altres llocs on el Dimecres de Cendra també s’hi celebra l’enterrament de la sardina són: Platja d’Aro, Piera, Cambrils
