14.02.2015 - 06:00
El president de la Generalitat, Artur Mas, i el Síndic d’Aran, Carles Barrera, en un acte solemne a Nostra Senyora de Mijaran (Vielha), van signar ahir el document de confirmació de la llei d’Aran i la seva versió occitana. La solemnitat i simbologia de l’acte el president la va equiparar a la signatura del decret de convocatòria de la consulta del 9-N. A l’acte de la signatura hi ha assistit tots els consellers, antics i recents, del Conselh Generau d’Aran. Amb la firma de l’ordre de publicació de la llei d’Aran al Diari Oficial de la Generalitat, Mas va formalitzar l’entrada en vigor de la nova llei.
Mas va dir que la història entre Catalunya i l’Aran està basada en el reconeixement i el respecte. El president va dir que amb l’aplicació d’aquesta llei el poble aranès guanya autonomia i va assenyalar que si l’estat espanyol reconegués a Catalunya el dret a decidir el seu futur, el poble català se sentiria més respectat, més ben acollit i la relació de convivència seria més fàcil.
Si va ser històric el dia de l’aprovació de la llei al Parlament, també ho va ser ahir l’acte de confirmació per als deu mil habitants de la Vall, que veuen reconeguda la realitat nacional occitana. El text protegeix la identitat i la cultura araneses i incrementa les competències del Conselh Generau d’Aran per gestionar els interessos del territori. També admet el dret dels aranesos a decidir el seu futur.
El model de finançament i l’elecció dels membres del Conselh han estat els punts de més fricció. El Síndic d’Aran, Carles Barrera, va dir que la llei fa possible que els acords es puguin fer de govern a govern. Barrera va afirmar que era ‘un dia feliç per al poble aranès’. Barrera va destacar que es dóna compliment a les legítimes aspiracions dels aranesos. El síndic va subratllar també que la llei reconeix la identitat pròpia de l’Aran dins de Catalunya i li atorga el dret a decidir el seu futur, ‘un dret que l’estat espanyol no reconeix al poble català’.
Tots els assistents a l’acte solemne es van emportar la llei d’Aran en format llibre i el president de la Generalitat i el síndic d’Aran en van haver de signar més d’un a petició de la gent.
Reconeixement del caràcter nacional i finançament revisable
La llei reconeix la realitat nacional occitana, dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística; estableix un règim específic per a la Vall d’Aran que en protegeix el caràcter singular, els drets històrics i la capacitat de decidir la manera d’estructurar-se institucionalment. També recull la divisió territorial de l’Aran en sis terçons, reconeix la bandera, l’escut, la festa i l’himne i estableix l’aranès com a llengua d’ús preferent a l’administració.
La millora del sistema de finançament resta pendent. Les disposicions addicionals fixen un termini de tres anys per a la revisió, que haurà de ser pactada entre la Generalitat i el Consell d’Aran. Així mateix, resta pendent de resoldre’s la llei electoral pròpia, que s’haurà d’estructurar a partir de la divisió del territori en terçons.
Consulta d’ací a sis mesos
Els aranesos tindran l’última paraula sobre la nova llei, que substitueix l’actual, vigent des del 1990. D’aquí a sis mesos s’hi farà una consulta popular no referendària, sempre que el Tribunal Constitucional espanyol acabi aixecant la suspensió de la llei de consultes catalana. Si continua suspesa, caldrà cercar una alternativa, com ja es va fer el 9 de novembre amb la que havia de ser la consulta sobre la independència.
