14.02.2015 - 06:00
Els partits enllesteixen llistes, candidats, programes i propostes per les eleccions municipals als Països Catalans —llevat de Catalunya Nord—, així com per les eleccions a les Corts Valencianes i al Parlament de les Illes Balears. Som a cent dies de la jornada de votació. El panorama polític que resulti d’aquestes eleccions pot capgirar com un mitjó el dibuix actual. Al País Valencià i a les Illes pot haver arribat l’hora del canvi que deixi el Partit Popular sense els governs més importants —autonòmics i locals. Al Principat hi ha algunes incògnites a una bona colla de municipis, començant per la capital, Barcelona. Repassem els punts més calents de les eleccions del 24 de maig.
Corts Valencianes. Tot indica que el PP perdrà la majoria absoluta al País Valencià. Alberto Fabra encara no ha estat designat candidat per Rajoy. Si fos el cas, seria la primera vegada que passaria per les urnes, perquè va arribar al govern succeint a Francisco Camps quan ja havia començat la legislatura. En canvi, sí que es coneixen les cares de PSPV, de Compromís i d’EUPV: Ximo Puig, Mònica Oltra i Ignacio Blanco. Les enquestes dibuixen una majoria d’esquerres al parlament, però caldrà veure quines posicions i volums decideixen els ciutadans. També és una incògnita l’abast de la irrupció de Podem, que aquest cap de setmana tot just decideix la seva direcció autonòmica.
Parlament de les Illes. A les Illes, la legislatura de José Ramón Bauzá, marcada per les mobilitzacions en defensa de la llengua i la cultura i les protestes contra les retallades, pot passar factura al PP, que pot perdre la majoria al parlament. És molt probable que hi creixi el suport a les esquerres, sobretot a través de Més per Mallorca, atès que les enquestes indiquen que el PSIB s’ensorraria. Si el PP de Bauzá no obté la majoria absoluta, el principal escull de les forces d’esquerra pot ser la manca d’entesa mútua. Tant el PSIB com Més es troben afectats per la irrupció de Podem, que obtindria 5 escons. Ara mateix, totes les hipòtesis són obertes.
Barcelona. La ciutat més gran és alhora un dels municipis on s’obren més interrogants per a les eleccions municipals. El batlle Xavier Trias aspira a renovar la confiança dels barcelonins, però pot topar amb la irrupció de Barcelona en Comú —la nova marca de Guanyem— liderada per Ada Colau. Algunes enquestes també apunten un bon resultat d’Alfred Bosch al capdavant de la candidatura d’ERC. Trias, Colau i Bosch poden disputar-se els primers llocs a la capital del Principat. Però també serà decisiu el resultat que obtinguin el PSC de Collboni, el PP de Fernàndez Díaz i Ciutadans. Un factor especialment clau podria ser la irrupció de la CUP, ja que afectarà clarament a les possibilitats tants d’ERC com d’Ada Colau.
València. La capital valenciana és un dels bastions tradicionals del PP, amb Rita Barberà al capdavant des de fa 24 anys. No és clar que Barberà sigui finalment la candidata perquè resta a l’expectativa dels canvis que pugui haver-hi a la candidatura a les Corts. L’oposició aspira a fer perdre la majoria absoluta al PP, però no queda clar quin pacte es podrà fer per aconseguir governar València. El canvi pot acabar-se decantant per pocs vots.
Palma. Mateu Isern no repetirà com a candidat del PP a Palma de Mallorca. El partit de Bauzá ha designat la presidenta del parlament, Marga Durán, com a candidata. És una oportunitat per l’oposició per intentar destronar els populars de la capital. Més per Mallorca i el PSIB es disputaran la segona posició i caldrà veure si noves formacions entren al consistori.
Badalona. Després de la polèmica arribada al poder ara fa quatre anys de Xavier García Albiol, és el moment de refer les majories a l’ajuntament badaloní. PSC, CiU i ICV no van voler formar govern i van deixar que governés el PP perquè havia estat la força més votada. El retorn d’ERC al consistori i un possible desgast d’Albiol després d’haver protagonitzat uns quants escàndols, poden ser alguns indicadors del canvi a una de les ciutats més grans del país.
Alacant. La dimissió de la batllessa Sònia Castedo (PP) forçada pels escàndols de corrupció ha obert una crisi a la delegació del partit a Alacant. La direcció espanyola del partit no ha decidit encara qui serà el candidat en substitució de Castedo, i la oposició mirarà d’aprofitar el desgast dels populars per escurçar posicions. La gran incògnita en el cas d’Alacant és saber quin serà l’abast del desgast d’una formació que no ha deixat d’estar envoltada pels escàndols i les sospites els últims quatre anys.
Lleida i Vic. Aquestes dues ciutats són en aquest moment damunt la taula de les negociacions entre CDC i Unió. La crisi oberta a Vic, que tradicionalment tenia candidat d’Unió per CiU i que ara pot tenir-lo de CDC, ha fet de la candidatura de Lleida una possible carta compensatòria en els pactes de repartiment de la federació. A banda del joc intern de CiU, el batlle de Lleida Àngel Ros ha començat a notar amb més força la pressió de l’oposició, així com el fort desgast a nivell nacional del seu partit, el PSC. Fins a quin punt afectarà aquest desgast a la candidatura de Ros? Aquesta serà una de les claus per entendre el resultat del 24 de maig a Lleida.
Terrasa i Sabadell. Les dues capitals del Vallès Occidental seran un focus d’atenció de les eleccions municipals per dues raons de pes. A Terrassa ha governat un cop més un batlle del PSC que no havia estat el candidat de les eleccions anteriors. L’ascens de Pere Navarro a la primera secretaria del partit a Catalunya va deixar la ciutat sense el batlle que els ciutadans havien votat. Jordi Ballart el va substituir i ara s’encara a les urnes per primer cop. Hi anirà amb la tendència a la baixa del partit a tot el país i amb el previsible ascens de CiU i ERC, que pot tornar al consistori amb una certa força (va quedar en primera posició a la ciutat a les eleccions europees). A Sabadell també hi ha hagut canvi de batlle a mitja legislatura. En aquest cas van ser les investigacions per corrupció les que van fer caure Manuel Bustos. El PSC es trobarà en una situació semblant a la de la capital veïna.
Baix Llobregat. Un dels termòmetres més importants per mesurar la tendència a la baixa del PSC serà el resultat que obtingui a les principals ciutats del Baix Llobregat. En aquesta comarca és on tradicionalment ha tingut el poder municipal més estable. El desinflament del projecte que ara pilota Miquel Iceta pot tenir la seva repercussió a la comarca, però la gran incògnita és qui en serà el beneficiari. Ciutadans demana pas i té esperances d’aplegar molts ex-votants socialistes. Però l’Esquerra de Junqueras ha fet valer el seu discurs social com a carta de presentació en aquesta comarca. Opcions contràries per a votants desencantats.
Gandia. Compromís, EUPV, ERPV i alguns independents vinculats als moviments socials han decidit que cal fer fora el PP del govern de la ciutat. Arturo Torró és un batlle que s’ha destacat per atacar els referents culturals i lingüístics de la ciutat. La coalició que vol fer caure Torró s’anomena Més Gandia i la seva candidata és Lorena Milvaques. En aquesta entrevista de dimarts explicava les raons que els han portat a la unió.
