12.02.2015 - 11:19
De fet, va trencar una manera de fer i de viure tant a la ciutat com a la muntanya i va interrompre bruscament la transmissió de la tradició i la memòria oral. A muntanya, l’èxode cap a les ciutats per cobrir necessitats de mà d’obra o per pura supervivència va anar buidant masies i pobles sencers, que veien com inevitablement es diluïa el seu patrimoni cultural.
És en aquest context que Artur Blasco, fill de Santpedor, començava a sentir curiositat per aprendre i preservar aquella memòria que s’estava perdent cada vegada més ràpid amb la postguerra. Aquell jove va iniciar una ruta per les cases de pagès i pobles amb un objectiu en principi modest: recopilar cançons. Aquestes cançons contenien l’expressió més completa i fidel de com era la vida i com es bastien les relacions socials en pobles de muntanya. Aquesta tasca no era del tot nova, ja havien trepitjat el terreny persones com Joan Amades als anys trenta, i també Joan Tomàs, Palmira Jaquetti i Esteve Albert, que van aplegar les troballes a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, de l’any 1936 en què multitud d’estudiosos hi van aportar fins a 40.000 documents que avui es poden consultar microfilmats a la Biblioteca de Catalunya.
La feina d’Artur Blasco durant cinquanta anys ha donat com a resultat un fons viu de cançons del Pirineu, que han quedat recollides en 80 DVD aplegats en el fons videogràfic A peu pels camins del cançoner, en imatges. Es recullen 1.500 cançons populars del Pirineu recollides de 300 informants en 160 pobles i masies de les comarques de l’Alta Ribagorça, Val d’Aran, Ribagorça aragonesa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Noguera, Alt Urgell, Solsonès, Cerdanya, Berguedà, Ripollès i Garrotxa. És la part visual i sonora de la seva obra, que, amb el títol genèric d’A peu pels camins del cançoner, porta vuit volums editats, dels dotze previstos.
