12.02.2015 - 06:00
La discrepància sense precedents al congrés espanyol entre els diputats de Convergència i els d’Unió, que van votar diferentment la tramitació de la llei sobre el gihadisme, ha deixat al descobert la distància entre ambdós partits i ha obert la ferida del tot. Però aquesta crisi es pot accentuar encara més amb vista a les eleccions municipals. A Vic, ciutat especialment simbòlica per a la federació –i un dels feus més importants que té–, la discordança ve de lluny. I ara, amb les eleccions a prop, no es pot pas descartar que hi hagi una ruptura i s’acabin presentant bo i separats: cada partit ha presentat públicament el seu candidat en ferm i les posicions s’han encastellat fins a l’extrem que, amb la boca petita, qui més qui menys tothom assumeix que l’acord és, a hores d’ara, molt difícil, si no impossible. A ningú no li passa per alt que una ruptura a Vic, sobretot després de la divisió viscuda al congrés espanyol i en ple procés d’independència, significaria molt més que una simple pugna local i que podria tenir conseqüències de més envergadura. De fet, ja la setmana passada, abans d’esclatar la crisi a Madrid, hi havia qui avisava que la ruptura entre CDC i Unió podia començar a Vic.
Espadaler, Rull i Corominas
Per una banda, Anna Erra, la candidata proposada per CDC, assegurava dijous que seria candidata a les municipals i que tot s’aclariria en qüestió de dies. Ho va dir en sortint de l’assemblea local de CDC, acompanyada per la plana major de CDC de Vic, a més de Josep Rull i Lluís Corominas, dos pesos pesants del partit. Per una altra banda, Unió insistia a ratificar el seu candidat, Josep Arimany, que té el suport explícit de Ramon Espadaler, conseller d’Interior i secretari general de CiU. Tots dos possibles candidats, a més, formen part del mateix equip de govern a Vic: Erra és primera tinent batlle i regidora de Comerç i Turisme, i Arimany és cinquè tintent batlle i regidor de Promoció Econòmica i d’Ocupació.
‘Passen els dies, encara no hi ha resposta, però al final es farà un pas de gegant’
De moment, malgrat els vaticinis d’Erra, qualsevol mena d’acord és més lluny que mai i, d’uns dies ençà, tant l’una com l’altre eviten de fer declaracions. Erra, sense anar més lluny, era ahir a París promocionant una mostra de cuina osonenca i el Museu Episcopal de Vic. De tornada, en resposta a alguns usuaris de Twitter, va fer una piulada prou significativa, que podria tenir una lectura premonitòria: ‘Passen els dies, encara no hi ha resposta, però al final es farà un pas de gegant.’
@Vic_Eleccions també promocionàvem el Museu Episcopal Ah i passen els dies, encara no hi ha resposta,però al final es farà un pas de gegant
— Anna Erra (@anna_erra) February 11, 2015
A més, segons fonts pròximes a la negociació, després dels fets del congrés d’abans-d’ahir, els contactes s’han enverinat i molt probablement només una imposició de la direcció general de la federació podria resoldre el conflicte. Però aquesta imposició, si arriba, sigui en el sentit que sigui, serà interpretada en clau nacional i en el marc d’una ruptura més àmplia. El fet que Espadaler, Rull i Corominas s’hi hagin implicat des de bon començament referma encara més aquesta previsió.
L’origen de la crisi vigatana de CiU
D’ençà del 1979, CiU ha guanyat totes les eleccions a Vic. I aquests darrers vint anys, des del 1995, ha estat amb candidats d’Unió. L’últim, el batlle actual, és Josep Maria Vila d’Abadal, el president de l’Associació de Municipis per la Independència, que el 2012 es va encarar clarament amb Josep Antoni Duran i Lleida, acusant-lo d’exercir un control desmesurat sobre el partit i de mantenir posicions contràries a la independència. Finalment, es va donar de baixa del partit. Una part important dels militants d’Unió van fer-li costat i també van plegar, amb la qual cosa només van romandre a la federació local els militants més fidels a Duran. Aquesta trencadissa era ja una primera llavor del conflicte actual.
Es presenten els dos candidats amb un dia de diferència
Un any i mig després, el maig de l’any passat, just passades les eleccions europees, Unió va fer un acte públic al Temple Romà de Vic, amb la presència d’Espadaler, que també és osonenc, en què va presentar Arimany com a candidat. I l’endemà CDC va escollir Erra com a candidata, en una votació que va guanyar per unanimitat i amb la presència, també, de Rull i Corominas. El conflicte ja s’havia fet visible, però s’acostava el 9-N i unes possibles eleccions catalanes avançades, conteses electorals que han anat servint d’excusa per a adormir el problema.
D’una banda, Unió argüeix amb fermesa que si fins ara els candidats d’Unió han guanyat les eleccions no hi ha cap motiu per a canviar aquesta tendència, i apel·la ‘als acords de la federació’, en paraules d’Espadaler d’aquest dilluns. D’una altra, CDC remarca amb una vehemència equivalent que Vila d’Abadal ja no és d’Unió, que abans del 1995 CiU havia guanyat les eleccions amb candidats de Convergència i que aquest partit té més pes que no pas Unió al si de la federació.
Arribats a aquest punt, i tenint en compte el to d’intransigència d’ambdós partits, un possible acord seria llunyà i ensems difícil de justificar, tant a l’àmbit local com fins i tot nacional. Sigui com sigui, el desenvolupament del conflicte de Vic serà observat amb lupa. Per a molts, podria ser una petita mostra del que passi a tot el país.
