13.02.2015 - 06:00
El terratrèmol que va viure el sobiranisme entre el 9-N i l’acord Mas-Junqueras pel 27-S va tenir una rèplica a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). La discrepància també es va instal·lar en l’entitat que fa de punta de llança del procés independentista. Contràriament a allò que hom podria pensar, la discòrdia no va crear una línia divisòria entre els partidaris de la proposta del president Mas i els de l’opció Junqueras, sinó que es va dibuixar un mapa de sectors més complex, amb eixos de debat diversos. Si bé és cert que hi havia diferències quant a les fórmules electorals, també hi ha un debat més de fons sobre el paper de l’entitat en els afers polítics que tradicionalment s’han reservat als partits.
Demà hi haurà una reunió del secretariat de l’ANC per a parlar de l’estratègia per a les eleccions municipals i les línies mestres per a encarar l’Onze de Setembre i el 27-S. El relleu d’una part significativa de la direcció és a tocar. Volem saber quin és el paisatge després de la tempesta. De calma? La discrepància hi és viva? Quins són els nous debats i desafiaments de l’entitat en aquests mesos que s’acosten? N’hem parlat amb alguns dels principals dirigents i els hem posat el termòmetre.
La discrepància esporàdica i el debat de fons
‘Sempre hi ha hagut discrepàncies a l’ANC i sempre n’hi haurà. N’hi ha d’haver perquè és una entitat molt transversal i té gent de tota mena. El debat no és pas dolent.’ El reconeixement d’aquesta complexitat és un element comú de tots els dirigents amb qui hem parlat. Des de bon començament hi ha hagut partidaris d’una estratègia i partidaris d’una altra. Ningú no se n’amaga. Fins el 9-N les divergències havien estat assumibles perquè l’entitat i allò que es considerava ‘l’interès de país’ sempre acabaven passant davant. Però les divisions que es van fer paleses amb el trencament de la unitat política durant els preparatius de la consulta van començar a deixar-hi petja. I un dels moments més intensos fou la polèmica interna que va suscitar la presa de posició pública del 19 d’octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona, quan Carme Forcadell va exigir que es convoquessin eleccions abans de tres mesos.
L’estira-i-arronsa entre els membres del secretariat de l’entitat sobre l’estratègia, el ritme i la fórmula electoral va començar a passar factura i cada vegada hi havia més inestabilitat interna. Però la discrepància no era tan sols entre sensibilitats polítiques pròximes a CiU, ERC o la CUP, com es podria presentar de manera maniquea. Aquesta qüestió hi era present i en certs moments va prendre molta força; per exemple, durant la consulta que es va fer a les assemblees territorials sobre la llista unitària o les llistes separades, que va cristal·litzar en la ‘Declaració de novembre’. Tanmateix, la discrepància va establir-se sobre dos eixos diferents i complementaris: les propostes dels partits sobre la fórmula electoral, per una banda, i el paper que havia de fer l’ANC en un terreny que sempre s’havia reservat als partits.
Els tres sectors
Sobre aquests dos eixos es van afermar tres sectors, segons que expliquen alguns dels dirigents consultats. Per una banda, la gent amb carnet de partit; per una altra, els refractaris a la brega política; i finalment, els intrèpids.
Què volen dir aquestes etiquetes? La gent amb carnet que defensa els interessos del partit han estat els més actius en el debat sobre la fórmula electoral. Però l’opinió majoritària és que no han actuat induïts pels partits, sinó per iniciativa pròpia. Els refractaris a la brega política són els que volen que l’ANC no s’immisceixi en els afers que pertoquen als partits. ‘Quan t’acostes al foc, et pots cremar’, diuen. En els debats que hi ha hagut s’han estimat més de defensar que l’entitat tingui un paper mobilitzador de carrer i eviti d’implicar-se en la negociació sobre les eleccions. Finalment, els intrèpids són partidaris d’anar per feina i exercir de punta de llança del procés prenent la iniciativa política als partits si cal.
El pes d’aquests tres sectors en els òrgans de direcció de l’ANC canvia segons l’interlocutor. Tanmateix, és clar que el sector més petit és el de la gent amb carnet. Algun dels consultats s’atreveix a quantificar-lo: un 10% dels membres del secretariat (7 membres o 8 dels 75 que té). Hi ha més dirigents amb carnet de partit al secretariat, però no queden enquadrats en aquest sector, perquè no actuen amb aquest paràmetre. El següent grup més nombrós és el dels refractaris a la brega política. Aquells que consideren que l’ANC ha de tenir un paper mobilitzador al carrer sense entrar en el terreny polític institucional són una vintena de membres del secretariat, pel cap baix. I els intrèpids tenen una base força estable d’una trentena de membres. Fora d’aquests volums, hi ha un grup de gent que no té un comportament homogeni ni estable. Aquests últims poden decantar les votacions, per bé que és el darrer grup el que acostuma a imposar-se.
Greixar la maquinària
Després del període difícil que ha passat el sobiranisme, entre el 9-N i mitjan gener, l’ANC ha de refer el seu pla d’actuació. ‘Ens havíem buidat en la campanya “Ara és l’hora”. Ho vam donar tot. Ara anem refent l’estructura.’ L’aturada de la mobilització va ser sobtada l’endemà del 9-N. I això ha costat molt de pair a les entranyes d’una entitat dissenyada com una màquina mobilitzadora. Aquest buit d’activitat de carrer i el terratrèmol sobiranista han obligat l’entitat a ‘rearmar-se’.
El nou calendari polític, amb les eleccions al setembre, en lloc de la primavera com demanava l’ANC, porta l’entitat a refer el pla de treball i a adaptar el full de ruta. Les comissions de la direcció de l’entitat han treballat de valent per tenir a punt el pla de treball dels mesos vinents, que seran decisius per a l’entitat. De fet, a final d’aquest mes es farà un ‘acte potent’ per començar la campanya amb vista al 27-S. També es tancarà aviat —i es podria presentar a final de mes— el plec de compromisos que l’ANC demanarà als partits per a les eleccions municipals. ‘Ens convé arribar al 27-S amb el màxim d’ajuntaments sobiranistes’, coincideixen a dir els dirigents consultats. ‘Les municipals han de tenir també un contingut nacional que els partits assumeixin si volen obtenir el nostre suport i que en recomanem el vot.’
El relleu més arriscat
Quatre mesos abans de les eleccions més importants que s’hauran fet mai a Catalunya, l’ANC quedarà escapçada, arran del relleu obligat dels dirigents més decisius que ha tingut en els primers anys de vida. Començant per la presidenta i cara més visible, Carme Forcadell, i continuant per la gent que ha suportat el pes organitzatiu i polític de l’entitat, el relleu afectarà pel cap baix vint-i-tres membres del secretariat —una tercera part— i més de la meitat dels integrants del comitè permanent (aquells que piloten el dia a dia de l’entitat).
Tothom qui té responsabilitats directives a l’entitat és molt conscient del risc que s’assumeix. Tots aquests membres són obligats a plegar per la limitació de mandats fixada en els estatuts. Per això hi ha la voluntat de fer un relleu tranquil en què els membres sortints es comprometin a acompanyar durant uns quants mesos els qui els succeeixin. Per exemple, Carme Forcadell no es quedarà a casa l’endemà de l’elecció dels nous membres del secretariat, sinó que es posarà a disposició de l’entitat —a la qual continuarà vinculada com a sòcia— per mantenir l’activitat que faci falta.
Qui serà el capdavanter de l’entitat? ‘Hi ha moviments. Això és lògic i evident. Però és important de trobar la gent que ha fet bona feina a les territorials perquè es presentin i donin continuïtat a la feina feta.’ No hi ha noms clars damunt la taula. El maig encara el veiem una mica lluny i ningú no vol fer un pas en fals. Però la preocupació per trobar gent que mantingui o millori la feina feta fins ara es fa evident en les converses amb els dirigents consultats. ‘Som conscients que tenim a prop un moment decisiu —potser el més decisiu— i no s’ha de fer perillar el bagatge i el valor de l’Assemblea’, diu Carme Forcadell. I, tanmateix, tots avisen que l’ANC és un moviment assembleari que no farà el relleu per cooptació. ‘Seran els socis que decidiran la configuració de la direcció a partir del maig. Els que sortim podem animar perquè hi hagi una gran participació, de candidats i d’electors.’
El full de ruta més transcendental
Abans del relleu en la direcció, l’entitat farà l’assemblea general anual, probablement la segona quinzena d’abril, un mes després de les eleccions municipals. S’hi haurà d’aprovar el nou full de ruta per al 2015-2016. L’haurà preparat la comissió política i el secretariat i s’haurà posat a debat durant un mes a les assemblees territorials perquè hi presentin esmenes. Aquest pla haurà d’incloure el paper de l’entitat en el combat electoral del setembre i el projecte d’actuació per a l’endemà de les eleccions. Els dirigents consultats coincideixen a dir que el full de ruta d’enguany serà el més important que haurà fet l’ANC.
Com l’any passat, a l’assemblea també s’anunciarà la proposta de mobilització per l’Onze de Setembre. La setmana passada l’entitat va obrir un procés de recollida d’idees per a una mobilització ‘més política’. La raó d’aquesta crida és que la diada d’enguany sigui també l’obertura de la campanya electoral de les eleccions que han de servir per a votar la independència.
