09.02.2015 - 08:59
Ahir La Vanguardia no va publicar l’article del diumenge d’Albert Sánchez Piñol. El fet va esdevenir polèmica al vespre a la xarxa perquè la web del diari del grup Godó havia arribat a publicar-lo durant una estona, a la matinada, i després va desaparèixer. Se’n fa ressò Bernat Puigtobella a Núvol en aquest article: hi explica que un lector, @RafaelCubi, va arribar a capturar-lo i el va publicar a Tumblr. I l’article, titulat irònicament ‘Sí al museu militar!’, ha corregut com la pólvora. Avui al matí, a la tertúlia de RAC-1, el director de La Vanguardia, Màrius Carol, ha explicat el perquè de la desaparició.
Jordi Basté li ha preguntat per l’article ‘que havia de ser publicat diumenge’. I Carol ha respost: ‘Que ha de ser publicat quan el director vol.’ I ha continuat: ‘Ningú no diu que hagi de sortir publicat diumenge’, per més que arribés a sortir publicat a la web una estona i després desaparegués, tal com es pot comprovar en la memòria cau de Google.
‘El problema ve quan arriba un article sobre Estat Islàmic i decidim de publicar-lo abans’, diu Carol. ‘El de Piñol el teníem des de divendres, quan el va enviar. Era a la maqueta i des de les pàgines de la web es va abocar a la xarxa. Va sortir durant dues o tres hores.’
I ha assegurat: ‘Aquest article sortirà publicat. No hi ha cap problema. Amb en Piñol hi esmorzo aquesta setmana.’ I després ha etzibat: ‘Alguns salvapàtries que estiguin tranquils. Hi ha gent molt preocupada i que en treu teories. Calma i tranquil·litat, que la setmana és molt llarga. N’hi ha que els agrada trencar cames, però com que tots ens tenim detectats, tranquils: ja ens trobarem pel camí.’
L’article de Sánchez Piñol parlava de la idea d’un tinent de l’exèrcit espanyol de fer un museu militar a Barcelona. I l’escriptor suggereix unes quantes propostes museogràfiques, com ara aquesta: ‘Per començar seria molt interessant que el museu militar dediqués una galeria a les massacres que l’exèrcit ha comès històricament contra la població civil catalana. Per exemple, escollint-ne una entre tantes, els fets de Cambrils del 1640, quan, després d’un breu setge, la plaça es va rendir a les tropes castellanes. Incomplint tots els pactes, l’exèrcit va massacrar més de set-cents cambrilencs.’
Ací podeu llegir l’article sencer, en espanyol.
