Boko Haram: set respostes sobre qui són i com actuen

Ahir va fer tres-cents dies que Boko Haram va segrestar més de dues-centes nenes de Chibok, un poble al nord-est de Nigèria, on aquest grup gihadista s’ha fet fort aquests últims anys, amb una campanya de violència que s’ha anat intensificant. En aquest article us oferim set respostes sobre qui són i com actuen Boko Haram. Unes respostes que ens dóna el periodista Xavier Aldekoa, corresponsal de La Vanguardia a l’Àfrica, en aquesta entrevista. El nom oficial de Boko Haram és Jama’atu Ahlis Sunna Lidda’awati wal-Jihad, que en àrab significa ‘La gent compromesa amb els ensenyaments del Profeta i de la Gihad’.

Quin origen té?

Aldekoa explica: ‘Boko Haram va néixer fa més d’una dècada a Maiduguri, al nord-est de Nigèria, com un moviment estudiantil de protesta, que es queixava de la corrupció, de la inoperància del govern. I també tenia un caràcter islàmic, però sense ser violent. Va arribar un moment en què el líder del grup, Mohàmmed Yusuf, fou capturat durant unes protestes, el 2009. El van detenir, van matar diversos seguidors i van acabar matant-lo també a ell. Des d’aquell moment Boko Haram es va radicalitzar molt més. Fins aleshores ja tenia un cert poder organitzatiu, d’ençà d’uns viatges que havia fet a l’Aràbia Saudita. Però no va ser fins que hi va haver un abús per part del govern de Nigèria, un abús sistemàtic, que es va desencadenar tot plegat. Fins el 2009 hi havia hagut unes desenes de morts, hi havia una certa violència continguda. Amb la mort del líder la violència es va desfermar.’

Qui són els seus seguidors?

Boko Haram actua en una zona del nord-est de Nigèria on hi ha ciutats amb el 80% de desocupació, on històricament el sud ha oblidat el nord, on hi ha deu milions d’infants sense escolaritzar. Aquest és el cultiu del qual s’ha nodrit. Es nodreix de gent de la zona on té més implantació, en què la policia ha comès i comet abusos i detencions contra les famílies de sospitosos de ser milicians del grup. ‘La gent veu que tant els mata la policia com Boko Haram’, explica Aldekoa. ‘No tenen refugi. I n’hi ha molts que reaccionen pensant que l’única manera que no els matin és aliant-se amb els que tenen més a l’abast, és a dir, amb Boko Haram. Una violència d’estat afavoreix això.’

I afegeix: ‘Reben suport per desesperació, perquè és una zona amb molta manca d’escolarització i amb molta pobresa. Gent oblidada des de fa molt de temps per part de l’estat veu que hi ha un cert abús per part de l’exèrcit nigerià. I els acaben donant suport. Hi ha zones que Boko Haram controla totalment, i fins i tot hi aplica impostos. Ells són els qui hi manen.’

Els interessos a la zona

Boko Haram reivindica la creació d’un califat islàmic com a objectiu principal. Però actua també mogut per interessos estratègics en la zona fronterera entre Nigèria, el Txad i el Camerun, com el control del tràfic d’armes, de persones i d’ivori. És un factor decisiu a per entendre les motivacions de Boko Haram.

La Unió Africana es va comprometre a enviar 7.500 soldats per combatre Boko Haram. L’argument oficial és que no volen que aquesta zona es descontroli i sigui un viver de gihadistes. ‘I segurament és una raó, perquè el Txad també té un altre sector de combat, al Sahel’, diu el periodista. ‘El Txad és un aliat importantíssim de França, que és la primera interessada que aquests nuclis de gihadistes, al Sahel, i els de Boko Haram, no creixin. Boko Haram fa cinc anys que ataca civils. I el Txad no reacciona fins que Boko Haram no ataca el nord del Camerun. El nord del Camerun, el Txad, el Níger i Nigèria constitueixen una franja molt curta de terreny; i si ataqués i controlés les zones del nord del Camerun, tallaria l’eix de Douala, el port del Camerun més important, on entren les mercaderies que van a parar a N’Djamena.’
 

L’escalada de violència

Malgrat la mort del líder, els militants de Boko Haram es van reagrupar, al voltant d’un nou dirigent, Abubakar Shekau, que ha portat el grup als atacs més sagnants d’aquests últims anys. Els atacs han estat més intensos i més sofisticats, incloent bombes contra esglésies, autobusos, bars, casernes militars i fins i tot les oficines de les Nacions Unides a Abuja, la capital de Nigèria. Unes dades per a il·lustrar l’escalada de violència: el 2009 Boko Haram va causar uns 700 morts; el 2012, 1.650; el 2013, 3.000; el 2014, 7.700 i només el gener d’enguany, 3.000. ‘És una deriva sanguinària, amb accions més cruels; últimament han arribat a utilitzar nenes bomba i tot. Han anat més enllà en la violència’, explica Aldekoa.

El líder, Abubakar Shekau

Hi ha molta incertesa sobre la seva identitat. ‘És un líder una mica llunàtic. Apareix als vídeos de Boko Haram amb actitud desafiadora i amenaçadora’, recorda Aldekoa. ‘Nigèria ha dit mil vegades que l’ha mort i després ell ha aparegut burlant-se’n. Diuen que és molt radical, i que és boig. Els seus companys de l’escola islàmica expliquen que era molt violent. Se’n sap molt poca cosa. Quan diuen que l’han mort, torna a aparèixer, però Nigèria nega que sigui ell, sinó una altra persona fent-se passar per ell… Hi ha un cert misteri sobre Abubakar Sheaku.’

Hi ha connexió amb l’Estat Islàmic?

‘Ells han dit que volen fer com l’ISIS, i també han dit que al-Qaida són els seus germans grans. Però crec que això ho diuen més aviat per tenir notorietat i publicitat. Hi ha gent que diu que tenen vincles més forts, però no ho sé. Em sembla que els lligams amb al-Qaida del Magrib Islàmic sí que són més forts, perquè hi ha uns interessos territorials comuns. La coincidència amb l’ISIS és que volen fer un califat islàmic. Però per mi és difícil de comparar-los.’

Quin és el califat que volen implantar?

Volen recuperar l’històric imperi que, segons els especialistes, Boko Haram vol recrear com a símbol de la fi del colonialisme: es diu califat Kanem-Borno, hi fou vigent entre el segle IX fins a final del XIX, i s’estenia pel nord-est de Nigèria, el Txad, el Níger i el Camerun. ‘Som en un califat islàmic. No tenim res a veure amb Nigèria. No creiem en aquest nom’, deia Shekau en un vídeo de Boko Haram.

Més informació:

Entrevista a Xavier Aldekoa: ‘Ni el silenci ni l’oblit no són innocents a l’Àfrica’

Mail obert de Xavier Montanyà: Boko Haram i el laberint nigerià