09.02.2015 - 06:00
Fa tres mesos que es va constituir al Parlament de Catalunya la comissió d’investigació sobre frau, evasió fiscal i corrupció política, també coneguda informalment per ‘comissió Pujol’, atès que l’origen, en bona part, és en la confessió de l’ex-president de la Generalitat sobre capital no regularitzat. La comissió va començar amb mal peu: els vets d’alguns partits a determinades compareixences va portar David Fernàndez a amenaçar de dimitir com a president de la comissió. Finalment, s’hi van incorporar els noms vetats i en va resultar una llarga llista de gairebé 200. Tanmateix, la setmana passada Fernàndez va proposar de reduir els compareixents a 79 i centrar-se en el cas Pujol per tenir unes primeres conclusions al juliol. Durant aquest últim mes i mig han passat per la comissió tot d’experts i professionals, que han donat explicacions i visions sobre el frau i l’evasió fiscal. Aquestes compareixences han estat recollides al bloc ‘Llum i taquígrafs‘, obert pel grup de la CUP per a fer el seguiment de la comissió. I David Fernàndez mateix hi publica reflexions i articles relacions amb el frau, l’evasió i la corrupció.
Us oferim el contingut de les nou compareixences, extret del bloc, amb els enllaços corresponents, i l’últim article que hi ha publicat David Fernàndez, amb les primeres conclusions d’aquestes setmanes.
1. ‘Un de cada quatre euros s’escapa: el frau fiscal a Catalunya representa un 25% del PIB’
Això vol dir que cada any es deixen d’ingressar entre 16.000 milions i 18.000 milions d’euros. Són dades d’un estudi de la Universitat Rovira i Virgili que va revelar el tècnic d’Hisenda i coordinador del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda a Catalunya, Miguel Ángel Mayo. Va ser el primer compareixent a la comissió d’investigació i va explicar, per exemple, que més del 72% del frau correspon als grans patrimonis i les grans empreses. ‘És allò que en diem la miopia de l’Agència Tributària: per què destina la majoria dels efectius (més del 80%) al control del petit i mitjà contribuent en comptes de destinar-la als grans patrimonis? Ho haureu de preguntar al delegat especial de l’Agència Tributària i al ministre d’Economia’.
Podeu veure el vídeo de la compareixença íntegra de Mayo i llegir l’extracte en text al bloc ‘Llum i taquígrafs’.
2. ‘Pocs dies abans de la confessió, la família Pujol regularitzà 3,2 milions’
L’ex-fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo compareix a mitjan gener per valorar el cas Pujol i la regularització que va fer la família pocs dies abans de la confessió de l’ex-president. Apunta a la impunitat dels poderosos i la connivència entre poders econòmics, judicials i polítics.
Vídeo de la compareixença íntegra de Villarejo i extractes en text.
3. ‘El cas Casinos ja va demostrar un finançament il·legal de CiU de 1.000 milions de pessetes’
‘La corrupció és tan antiga com la humanitat, però no ho és tant que quan tenim indicis de corrupció els aparquem o passem anys sense prendre-hi cap decisió’, diu el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, en la compareixença de final de desembre. Hi parla sobre la necessitat de transparència, bones pràctiques i enfortiment d’òrgans de control. I repassa casos com ara Banca Catalana, Casinos, Filesa i Castor.
Vídeo de la compareixença íntegra de Ribó i extractes en text.
4. ‘La defensa penal és un camp en què es poden fer tota mena de trampes’
Jesús Maria Silva, advocat i catedràtic de dret penal de la UPF, reconeix que manca consciència fiscal i que en el camp de la defensa penal es poden fer tota mena de trampes. Posa l’exemple del model de control de delictes a les empreses implantat als EUA. I diu també: ‘A tot arreu es té la consciència que en el rerefons de la corrupció hi ha problemes de finançament de partits.’
Vídeo de la compareixença íntegra de Silva i extractes en text.
5. ‘L’elusió fiscal és perfectament establerta en la normativa’
Santiago Doce Goicoechea, soci de Deloitte Abogados, compareix a la comissió en qualitat d’expert a final de desembre. Entre més reflexions, defensa que es distingeixi entre evasió fiscal i elusió fiscal, que defineix així: ‘Ús de mètodes i accions legals tendents a reduir la càrrega tributària.’ Demana de ‘superar els instruments contra el frau i fomentar instruments de prevenció que canviïn la cultura ciutadana sobre la hisenda pública.’
Vídeo de la compareixença íntegra de l’advocat de Deloitte i extractes en text.
6. ‘Mai no hi ha hagut ni oasi ni “omertà”. Impunitat, sí’
José María Mena, ex-fiscal en cap de Catalunya, compareix al parlament per donar explicacions sobre el cas Banca Catalana, que va portar juntament amb Jiménez Villarejo. ‘Oasi vol dir que hi ha pau, i aquí no hi havia pau, però perquè no hi havia hagut guerra: tots eren al mateix bàndol. Tampoc no hi ha hagut “omertà”, perquè no hi havia silenci: allò que passava era clamorós. Hi havia impunitat. I la impunitat només es resol perseguint’, diu. Mena considera que la fiscalia i els jutjats d’instrucció, actualment, no tenen eines per a encarar aquests delictes.
Vídeo de la compareixença íntegra de Mena i extractes en text.
7. ‘Els partits polítics acumulen molta informació; és una mena de pacte de silenci’
‘La corrupció que tenim a Catalunya i a l’estat és estàndard i molt ordinària en països avançats del nostre entorn. És una corrupció molt localitzada: és un problema de finançament dels partits polítics’, afirma, rotund, Carles Ramió, catedràtic de ciència política i de l’administració de la UPF. Hi compareix a mitjan desembre en qualitat d’expert i acusa els partits de fer un pacte de silenci. També confessa que quan li van oferir un alt càrrec a Madrid i va dir que no era viable econòmicament per a la seva família, li van proposar de formar part de diversos consells d’administració, on no havia de fer res.
Vídeo de la compareixença íntegra de Ramió i extractes en text.
8. ‘Sense economia submergida es recaptarien 73.000 milions més’
Luis Manuel Alonso González, catedràtic de dret financer i tributari de la UB, compareix a la comissió en qualitat d’expert i dóna algunes xifres que expliquen per què el sistema no funciona i requereix canvis importants: ‘Primer: a la via econòmico-administrativa es presenten més de 220.000 reclamacions anuals, una xifra inacceptable d’actes administratius que són revocats pels tribunals, és a dir, no es dicten bé. Segon: el sentit de les resolucions que dicten els tribunals administratius són aproximadament en un 40% favorables als administrats. Tercer: Espanya és el primer estat de la UE amb deute liquidat i no cobrat. El sistema té en aquest moment prop de 20.000 milions d’euros que no es recapten. I quart: l’economia submergida va del 20% al 25%. Si s’eliminés l’economia submergida, que és una cosa absolutament impossible, es recaptarien cada any 73.000 milions d’euros, és a dir, tindríem un altre impost sobre la renda.’
Vídeo de la compareixença íntegra d’Alonso i extractes en text.
9. ‘Aquí hi ha allò que, des de fa un segle, s’anomena la indústria del frau fiscal’
Joan Francesc Pont Clemente, catedràtic de dret financer i tributari de la UB, diu que al país hi ha estesa l’anomenada indústria del frau. ‘I de les dues grans funcions que té l’administració tributària —la comprovació i la investigació—, fa sobretot comprovació d’allò declarat i poca investigació d’allò que desconeix. La indústria del frau fiscal viu emparada sobre la manca de veritables tasques d’investigació.’
Vídeo de la compareixença íntegra i extractes en text.
10. ‘Tres formes de “omertà” i una dimissió que fa ben tard’
Fa pocs dies, en aquest quadern de bitàcola, el diputat David Fernàndez reflexionava en un article sobre els resultats, fins ara, de la comissió. ‘En matèria de comissions d’investigació, hi ha tres formes de callar a l’oasi català: vetar el qui, passar de tot, emmudir el com. Totes tres condueixen indefectiblement al mateix lloc de la impunitat.’
‘La X Legislatura deixa l’experiència pràctica, també dràstica, del dilema sobre la inutilitat o la potencialitat de les comissions d’investigació parlamentària. Un mecanisme mal copiat d’inspiració anglosaxona –on les comissions d’investigació són comissions d’investigació– en un entorn cultural, social i polític diguem-ne que ben poc anglosaxó. Ràpid s’aprèn com les gasten alguns, en el santoral de la impunitat deïficada, i s’aprèn ràpid, malauradament, la teoria i pràctica de l’omertà.’ L’article acaba demanant la dimissió del diputat Xavier Crespo, com va fer Daniel Fernández, i recordant que ‘l’advocat dels Pujol i de Manuel Bustos és el mateix: Cristòbal Martell’.
