07.02.2015 - 06:00
Neil Harbisson és famós a tot el món per ser el primer ciborg (organisme cibernètic) reconegut oficialment per un govern, el de la Gran Bretanya. Aquest artista visual i compositor amb arrels irlandeses, britàniques i també catalanes va explicar la seva història a l’Internauta fa dos anys: nascut amb una condició visual anomenada acromatòpsia, que li impossibilita de distingir els colors més enllà del blanc i el negre, va decidir d’implantar-se al cap un dispositiu en forma d’antena que li serveix per percebre les freqüències que emeten els colors i transformar-les en impulsos audibles a l’orella. Des del 2010 manté la Cyborg Foundation a Barcelona, la ciutat on segueix amb passió el procés sobiranista.
N’ha parlat àmpliament, del seu posicionament i sentiment polític, en una entrevista aquesta setmana a la publicació escocesa Bella Caledonia, on deixa ben clara la seva opció a la primera pregunta: ‘Sí, és el meu sentiment [independentista] és profund. Volem protegir la nostra llengua i cultura i veiem com el govern espanyol no hi fa prou, no escolta els catalans, no respecta el que demanem. És per això que la gran majoria de catalans volem la independència.’
I, per si en queda cap dubte, el primer ciborg oficial del planeta, que va anar a votar emocionat el 9 de novembre passat, ho rebla amb una referència íntima i familiar: ‘Mai no m’he sentit espanyol, ningú de la meva família no s’ha sentit mai espanyol. Sempre hem estat catalans i ens hem sentit catalans. No tenim cap lligam amb Espanya.’ Els avis de Harbisson, cal dir, van haver de deixar Mataró durant la dictadura de Francisco Franco i es van establir a Alemanya, on va néixer la seva mare.
Per què és important que Catalunya o Escòcia siguin independents?, li pregunten després: ‘Crec que el món aniria millor si hi hagués més països petits units d’alguna manera. Països petits i independents, però interdependents. Una cosa és ésser dependent i una altra és ésser interdependent: la interdependència de països independents és el meu ideal.’
Harbisson acaba lligant la seva lluita pels drets dels ciborgs amb la dels catalans: ‘Crec que de la mateixa manera que hauríem de poder elegir si volem ésser independents, també haurúem de tenir el dret de decidir si volem (individualment) nous sentits o parts al cos, un tema que ara mateix els comitès bioètics i els metges no accepten.’
Informació relacionada:
L’Internauta: Escoltar els colors (8-2-2013)
Neil Harbisson: ‘La vida m’ha canviat dràsticament d’ençà que sento els colors’ (8-2-2013)
