06.02.2015 - 06:00
L’any 1971, cap al final del franquisme, l’alemany Hans Magnus Enzensberger va arribar a Barcelona envoltat d’un equip de televisió. Oficialment venia a fer un reportatge sobre l’arquitecte Ricard Bofill. Però això era una excusa per a despistar les autoritats del règim. Enzensberger, de bo de bo, venia a fer un documentari i un llibre sobre l’anarquista Buenaventura Durruti (1896-1936). Durruti va ser una de les figures de l’anarco-sindicalisme del segle XX més importants i una figura clau de l’intent de revolució anarquista que hi hagué en plena guerra de 1936. Previsor, Enzensberger va anar enviant el material que rodava cap a Alemanya. I quan la policia espanyola el va enxampar no li van trobar res a sobre. El documentari es va emetre per la televisió alemanya el 1972. El llibre es va publicar el mateix any i es va convertir de seguida en una de les biografies clàssiques sobre Durruti. ‘El curt estiu de l’anarquia. La vida i la mort de Buenaventura Durruti’ arriba ara per primera vegada traduït al català, per Anna Soler Horta, i editat per Virus Editorial.
Nascut a Lleó, Durruti va ingressar ràpidament al sindicat CNT, fou un jove membre del grup d’acció Los Solidarios, atracador de bancs a l’Argentina, impulsor d’editorials anarquistes a París, combatent durant la guerra de 1936-1939 i, sobretot, figura popularíssima. El dia que Durruti es va morir la ciutat de Barcelona el va enterrar amb tots els honors d’home de no-estat.
En el llibre hi surt entrevistada la vídua, Emilienne Morin; la filla, Colette Marlot; companys d’infantesa; els advocats que Durruti va tenir a París; el seu biògraf canònic, Abel Paz; i la gent que el va veure morir al Front de Madrid, com ara Ramón Garcia López. També s’hi llegeix l’opinió de gent de primera fila que el va conèixer, com ara Frederica Montseny o Jaume Miravitlles, i de molts treballadors anarquistes anònims exiliats a París que van col·laborar-hi. A més a més, el llibre conté llargs paràgrafs de cites literals de llibres clau per entendre Durruti. S’hi destaca l’obra del valencià Ricardo Sanz, el seu company del grup Los Solidarios; els escrits de Liberto Callejas en fulletons anarquistes; i l’obra clàssica de Josep Peirats, també valencià, sobre l’anarquisme. Poques vegades hi parla Enzensberger directament. Per això el resultat final és un mosaic de mil veus que retraten Buenaventura Durruti de molt a prop. Una obra important, per antiga que sigui, i que s’ha convertit en consulta obligada, ara també en català gràcies a una traducció que flueix com l’aigua.
Es nota que el llibre és escrit per un home atret per l’anarquisme, que es mira Durruti amb bons ulls i que intenta entendre’n l’arrelament a Catalunya i les vinculacions del moviment àcrata amb els altres moviments polítics del país, com el nacionalisme. Explicar l’èxit de l’anarquisme a Catalunya no és fàcil. Una raó, diu Enzensberger, és que molts obrers a Catalunya provenien d’Andalusia, on l’anarquisme també triomfava. Però podria haver-hi un altre motiu: ‘Moltes províncies espanyoles es caracteritzen per un fort regionalisme, un desig d’independència, d’autonomia, i una oposició tenaç a les exigències de les autoritats madrilenyes; però enlloc això no es fa tan evident com a Catalunya, que en molts aspectes es pot considerar una nació […]. El nacionalisme català té dues cares. L’ala dretana representava els interessos de la burgesia autòctona; va fer servir la qüestió autonòmica per emmascarar la lluita de classes. Per a les masses, però, la qüestió catalana era un factor absolutament revolucionari. L’aspiració a un govern autònom, l’odi contra el poder estatal central i la insistència en la descentralització radical del poder eren arguments que compartien amb l’anarquisme.’
El llibre també recull la mort de Durruti i les diverses teories que encara circulen sobre qui en fou l’autor. Assassinat a la meitat de la guerra al front de Madrid per una bala dels feixistes, cosa dels comunistes (grans rivals seus) o simplement un accident: que a Durruti mateix se li hagués disparat l’arma, el Naranjero, com explica al llibre Ramón Garcia López, present al lloc dels fets.
L’autor, Enzensberger té ara més de vuitanta anys i viu a Alemanya. Editor, poeta molt reconegut i assagista d’obra variada, no vol concedir entrevistes ni presentacions per aquesta traducció.
