06.02.2015 - 06:00
Abans no s’acabi aquest mes el Consell General del Poder Judicial ja haurà decidit si expulsa Santiago Vidal de la carrera judicial per haver impulsat i presentat una proposta de constitució catalana. El ple del CGPJ es reunirà el dimarts 24 de febrer amb la proposta de sanció de la fiscalia general de l’estat, que es decanta per la mesura més dràstica de les tres que exposava el jutge promotor de l’acció disciplinària, Jesús Fonseca-Herrero. I el promotor ja ha deixat establerta en l’expedient la proposta d’expulsió. Vidal rebrà la notificació la setmana que ve, i disposarà de cinc dies per a presentar un escrit d’al·legacions.
Fonseca-Herrero considera que Vidal ha comès dos delictes molt greus per haver participat en la redacció d’una proposta de constitució catalana. El primer, l’exercici d’activitats incompatibles amb el càrrec de jutge o magistrat; i el segon, la ‘ignorància inexcusable’ del compliment dels deures judicials. Diu que Vidal ha participat ‘activament i al marge de qualsevol cobertura’ en una iniciativa per a elaborar i redactar una constitució catalana.
Afegeix que ha fet ‘declaracions públiques en defensa de la independència de Catalunya de manera reiterada, i que ha donat suport a iniciatives polítiques d’institucions públiques catalanes i d’entitats privades sobre un procés amb aquesta finalitat’.
També diu que Vidal va valorar i va admetre i justificar expressament que trobava procedent ‘la desobediència civil a la constitució, a la llei i a les decisions del Tribunal Constitucional sobre el procés d’independència de Catalunya’.
I troba, encara, que el deure de fidelitat assumit en el jurament o promesa que els jutges fan abans de prendre possessió del càrrec ‘implica l’obligació que qualsevol membre de la carrera judicial ha d’abstenir-se d’executar tota actuació que faci perillar els valors o principis sobre els quals se sustenta la constitució i també l’obligació d’adequar els esmentats valors i principis’.
La decisió
Per a prendre la decisió, doncs, el ple de CGPJ estudiarà l’expedient que ha elaborat el promotor de l’acció disciplinària i les al·legacions que presenti Vidal. Tant podria arxivar el cas, acceptant els arguments de Vidal, com castigar-lo amb l’expulsió o bé aplicar-li una sanció més lleu, si considera que la falta que hagi pogut cometre no és pas tan greu. Sigui com sigui, la decisió que prengui el ple serà executiva, i s’haurà d’aplicar immediatament, per més que hi hagi possibilitat de recurs. ‘Puc recórrer al Suprem, al TC i al Tribunal Europeu de Drets Humans. Però el problema és que la decisió del ple és executiva. Si d’aquí a dos anys el Suprem em dona la raó, em servirà de poc, perquè ja hauré estat dos anys apartat’, explica Vidal a VilaWeb.
La defensa de Vidal
I què argumentarà Vidal, en defensa pròpia? Primerament, una qüestió procedimental, és a dir, que l’acció disciplinària és caducada, perquè la llei orgànica del poder judicial diu que els expedients s’han de resoldre en sis mesos, i aquest expedient el van obrir el mes d’abril de l’any passat.
És previsible que el ple li tombi l’argument, al·legant que allò que es va obrir l’abril del 2014 eren, en realitat, unes diligències prèvies, per esbrinar ben bé què havia fet. I que després van transformar aquestes diligències en expedient disciplinari pròpiament dit, amb una proposta de sanció que es va formular a l’octubre.
Però la clau de tot plegat està en el fons: ‘Explicaré que el CGPJ té competències per a analitzar, valorar i sancionar, si escau, la meva funció jurisdiccional en el meu tribunal, però que no en té pas per a investigar-me ni per a castigar-me per allò que faig en la meva vida privada, mentre no cometi cap delicte. Evidentment, faig allò que vull com qualsevol altre ciutadà. I reclamaré que em sigui respectat el dret de la llibertat d’expressió, d’opinió i de creació intel·lectual jurídica, que al capdavall és això, que hem fet.’
Reaccions
L’anunci de proposta de sanció va suscitar força reaccions. Santiago Vidal va demanar al CGPJ que l’expedient disciplinari fos arxivat, però l’òrgan judicial va refusar-ho. L’inspector en cap del consell que instrueix el cas va considerar que els arguments presentats per Vidal eren ‘impertinents i inútils’.
L’associació Jutges per la Democràcia va fer una nota de premsa en què manifestaven ‘total rebuig a qualsevol actuació del CGPJ fiscalitzadora de les activitats dels jutges fora de l’àmbit professional’ i va dir que rebutjaven especialment tota censura de l’òrgan de govern a les manifestacions que, fora d’aquest àmbit, poguessin fer els jutges. Per aquest motiu reclamaven al CGPJ que l’expedient fos arxivat immediatament, amb el benentès que les actuacions extraprofessionals de Vidal restaven emparades en el ‘legítim exercici de la llibertat ideològica i d’expressió.’
La societat civil també es va expressar mitjançant adhesions a un manifest (pdf) en què s’exigia que s’arxivés l’expedient disciplinari i es considerava aquesta acció ‘una represàlia per la seva contribució pública, al marge de la seva activitat professional i en l’exercici del dret a la llibertat d’expressió, al moviment sobiranista de Catalunya’. Així mateix, s’hi demanava als membres del CGPJ que creguessin en una societat democràtica ‘on cap persona no pot veure’s perseguida i sancionada per les seves idees’ i, per tant, abandonessin la via de l’expedient disciplinari contra Vidal. Entre els signants del manifest hi ha personalitats destacades de la societat civil, acadèmics i escriptors com ara Quim Torra, Sílvia Bel, Albert Sánchez Piñol, Carme Forcadell, Xavier Sala i Martín o Muriel Casals.
