04.02.2015 - 06:00
Sevval Kilic fa quasi 1.80 metres d’alçada. Els seus cabells, en uns quants tons de castany, s’estiren fins a mitja espatlla i els ulls, delineats amb unes pestanyes llargues, semblen ametlles perfectament dibuixades. Té un dels somriures més grossos que he vist mai… i és contagiós. Sembla molt més jove dels seus quaranta anys i li agrada de recordar els dies passats, quan guanyava molts calers.
‘A la meva època’, recorda, ‘comprava, comprava com una boja… Sabates, només sabates.’ Interromp el relat per riure. Això va ésser la dècada del 1990 quan Sevval vivia en un barri famós pels seus bordells il·legals. Tenia dinou anys quan s’hi va traslladar.
Ara, aquells tranquils carrers al centre d’Istanbul llueixen com els anys 1990. Però els sorolls que l’omplen són ben diferents.
Una senyora que neteja les finestres al tercer pis s’agafa un descans per a xerrar amb un veí que li diu hola des del carrer. Ja no és ple, com en el passat, de nois elegint la seva aventura sexual per a la nit. No hi ha xiulets provinents de les finestres com fa un parell de dècades, com el que Sevval llançava per atraure clients: ‘Psh psh, psh psh, aquí tens el camí’, explica Sevval, ‘o sfoot sfoot’. Tan sols calia un so lleu i subtil per a atraure l’atenció dels nois.
A Turquia la prostitució és legal amb una llicència i els bordells estatals tenen un sever procés d’enregistrament. Però Sevval i les seves col·legues no estan qualificades: l’estat no va aprovar, i encara no aprova, les dones transgènere ni els homes homosexuals. Sevval no havia completat la seva transició per a convertir-se en dona quan es va enregistrar al seu bordell.
De fet, hi va arribar només amb la roba masculina. Una de les dones més experimentades li va donar suport. ‘Em va cuidar com una verdadera mare. Em rentava, m’alimentava, em vestia, m’ho va ensenyar tot de la feina, sobre la discreció’, comenta. La discreció incloïa fer servir un llenguatge secret o, com dirien els lingüistes, un argot conegut com a lubunca.
Sevval i les seves col·legues fan servir el lubunca quan parlen sobre la feina davant de clients o policies. Utilitza frases i la gramàtica del turc, però algunes paraules s’hi canvien. Hi ha mots per als cabells i el maquillatge, posicions sexuals i menes de clients. ‘Posem que hi ha un client ric i una noia crida: “És un client de cent dòlars!” Això es coneix com a bir but baari‘, explica Sevval.
Bir és la paraula turca per a dir ‘un’ i ‘but’ significa cuixa o natges, com un gran tall de carn. ‘Bari’ és com dir ‘per fi’. Són totes paraules turques, però la manera com es combinen té un significat que mai no entendria algú que no sàpiga lubunca.
Hi ha paraules d’aquest argot que vénen d’uns altres idiomes. ‘Alguns dels elements centrals del lubunca provenen d’uns altres idiomes de les minories que no han estat gaire utilitzats en un cert temps’, explica Nicholas Kontovas. Kontovas és un lingüista que ha estudiat l’origen del lubunca. Explica que la majoria de les paraules deriven del romaní, la llengua dels gitanos que viuen a Turquia.
També hi ha mots del grec, del kurd i del búlgar. Kontovas explica que els individus d’aquestes comunitats han estat, en més grau o menys, segregats per la societat turca i per això solen viure als mateixos barris de les ciutats. Per això el lubunca té aquesta matriu estrangera.
Kontovas diu que les paraules del lubunca van íntimament lligades a aquests barris i als seus llocs de reunió principals. La paraula turca per al bany d’estil otomà, per exemple, és hamam. En lubunca és tato, que deriva de la paraula romaní per a temperat. ‘El fet que hi hagi una paraula per a hamam és molt revelador. Les varietats del llenguatge gai utilitzades anteriorment, com a mínim el que s’ha documentat, es feien servir predominantment als hamams, que és on es duia a terme la prostitució masculina durant l’imperi otomà’, explica Kontovas.
És clar, el lubunca ha evolucionat. Els mots per als òrgans sexuals i les posicions ara són molt creatius. Els termes per a coquetejar també són molt astuts. Badem alikmak equival a clavar l’ull. Badem significa ametlla, una referència òbvia a la forma de l’ull, descriu Kontovas. ‘Hi ha una altra cosa que és genial, que és badem sekeri i significa “dolç d’ametlla”, i és agradable a la vista’, afegeix.
És molt semblant al polari, l’argot homosexual britànic que va causar furor els anys 1960 quan ésser homosexual encara era criminalitzat al Regne Unit. Un exemple del polari seria: ‘Bona to vada your dolly old eek’, que significa ‘és agradable veure la teva cara bonica’. Amb la despenalització de l’homosexualitat al país l’argot va caure en desús. Kontovas diu: ‘L’ús del polari va començar a decaure molt i la gent que s’hi interessava va haver d’anar als arxius a buscar als enregistraments i preguntar als membres més grans de la comunitat’. Com més gent faci servir el lubunca, la possibilitat que pugui desaparèixer com el polari sembla poc probable. Com el polari, el lubunca existeix perquè encara és necessari actualment. No sols és probable que la feina dels homosexuals i transgènere continuï essent il·legal a Turquia, sinó que l’ús del lubunca ha crescut els últims anys. Hi ha més membres de la comunitat LGBT, especialment homes homosexuals, que han adoptat aquest argot. De vegades el fan servir per presumir, per declarar que formen part de la comunitat gai i mantenir, alhora, el secret al gran públic. I ésser transgènere o treballador sexual pot ésser mal vist encara a la societat LGBT. Turgay Bayindir, per exemple, es va declarar gai a la universitat, però no en sabia res, d’aquesta comunitat. Va sentir els seus nous amics fent servir el lubunca per diversió, però no l’entenia. ‘Al principi em sentia incòmode, sobretot perquè s’associa amb dones transgènere que són prostitutes’, recorda en Turgay, que afegeix que això era considerat degradant. Però es va saber sobreposar al prejudici després d’aprendre una mica més de lubunca i perquè certa gent encara necesitava usar-lo. La paraula ‘lubunya’ és usada normalment per homes homosexuals i dones transgènere per a descriure’s a si mateix, i s’ha introduït al vocabulari d’en Turgay. Ell creu que potser no és tan dolent que el llenguatge secret es faci menys secret. ‘Crec que l’exposició general seria bona i també faria que la comunitat lubunya tingués menys por de la gent quan comienci a conèixer el lubunca’, diu. Tot i això, a causa del fet que unes quantes paraules se n’han popularitzat, han deixat de fer-se servir a la comunitat de prostitutes. Sevval, que va abandonar la feina sexual per a convertir-se en activista després de l’operació de canvi de sexe, diu que ja no en reconeix gaires paraules. ‘Les noies s’inventen noves paraules que jo ja no entenc. Això evoluciona, potser la societat també evolucionarà, de manera que el lubunca pugui ésser utilitzat per diversió i no sols perquè calgui’.
