03.02.2015 - 08:30
‘Em comminen a deixar de publicar amb una pistola al pit –és una metàfora! Vaig començar a fer-ho al segle XX. Al XIX cremaven llibres. Al XVIII cremaven els escriptors. Al XXI, els contraris a la lliure expressió de les idees tenen maneres més sibil·lines de silenciar.’ Així acabava el periodista Francesc Cruanyes l’última columna d’opinió publicada al Diari de Girona, titulada ‘Adéu, fins ara’. Feia gairebé disset anys que escrivia un article setmanal en aquest diari, fins que TVE l’ha expedientat i li ho ha prohibit.
Cruanyes escrivia així mateix al setmanari Empordà, on també es va acomiadar amb aquest article, en què deia: ‘Ara haig de plegar. De molt amunt en l’escala del poder i la casta administrativa em comminen a deixar de publicar.’
Diumenge va piular a Twitter: ‘La meva empresa [TVE] m’ha expedientat i em prohibeix escriure’.
Avui sense #paperdediumenge 17 anys seguits a @DiarideGirona La meva empresa m’ha expedientat i em prohibeix escriure http://t.co/r3uu0LRTpK
— Francesc Cruanyes (@fcesccruanyes) February 1, 2015
Cruanyes va ser un dels treballadors de TVE més crítics amb un reportatge d’Informe Semanal molt polèmic sobre el 9-N, en què només es donava veu a l’unionisme. ‘Com a català, l’Informe Semanal d’avui m’ha fet ràbia; com a periodista, fàstic; i com a treballador de TVE, vergonya’, va piular a Twitter.
Tal com recorda Comunicació 21, Cruanyes va ser apartat del programa ‘El debat de la 1’, que dirigia des de feia cinc anys, quan Julio Somoano va assumir la direcció dels serveis informatius.
El cas de Cruanyes s’afegeix als càstigs que han rebut periodistes catalans a RTVE, com ara Cristina Puig i Xantal Llavina. N’informàvem en aquest reportatge: La politització i les ‘purgues’ encenen els ànims a TVE.
Segons AraGirona, coincidint amb aquest expedient disciplinari, Cruanyes va tenir un infart cerebral pel qual va haver de ser hospitalitzat i del qual es recupera favorablement.