30.01.2015 - 06:00
El metge, investigador i escriptor Salvador Macip respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of Independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.
—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Sóc català i la meva cultura és antiga i rica. S’estén per la major part de la costa mediterrània de la península Ibèrica, una regió habitada per més de catorze milions de persones. Tenim belles tradicions i una literatura vibrant que ha estat molt productiva des del segle XIII. Durant els últims tres segles, la nostra cultura ha estat una de les poques que ha coexistit a l’estat espanyol, un estat molt més gran. Era una gran oportunitat per a assegurar la supervivència de la cultura catalana. No obstant això, el govern d’aquest estat ha mostrat poc interès a conservar-la, i ha afavorit, en canvi, la prevalença de la cultura castellana. La prova és que en les àrees en què no hi ha un govern local fort (com València i les Illes Balears), la cultura catalana va desapareixent ràpidament. Atès que això és poc probable que canviï, crec que un estat independent és la millor garantia que tenen els catalans per a mantenir la seva identitat i la pròpia llengua. La independència és també una gran oportunitat per a definir un nou model de govern, a diferència del gran sistema centralitzat que hi ha hagut en vigor a l’estat espanyol aquestes últimes dècades, que crec que ha contribuït al clima actual de descontentament social, de desigualtat econòmica i generalitzada corrupció.
―Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—L’interès científic a Catalunya és molt més alt que a la resta de l’estat. Gràcies, sobretot, a l’esforç del govern català, els centres de recerca que s’han establert al país aquests últims anys han atret als millors científics de tot el món i produeixen coneixement de molt alta qualitat. Mentrestant, el pressupost de l’estat espanyol per a la ciència es redueix cada any, cosa que fa perillar tots aquests esforços encaminats a arribar a ser competitius internacionalment. Si Catalunya pogués administrar els propis recursos, crec que la investigació seria una de les prioritats i el nou país podria contribuir encara més a l’avenç de la medicina, la física, etc. De la mateixa manera, la nostra literatura no té gairebé gens de suport del govern espanyol a l’hora per ser promoguda a l’exterior (ben al contrari: alguns llibres han estat silenciats). L’escàs pressupost disponible del govern català per a promoure la literatura en català, sens dubte creixeria si Catalunya fos independent. Això permetria que un nombre d’escriptors catalans d’alta qualitat fossin més coneguts i deixarien de ser invisibles als ulls del món.
