28.01.2015 - 13:37
Una Catalunya independent, pel pes econòmic i amb un PIB per capita per sobre de la mitjana europea, obtindria una nota de les agències de ‘rating’ d’A+ cosa que suposa set esglaons més que la nota actual que és de BB equivalent al ‘bo porqueria’ segons la qualificació de Standard & Poor’s. L’estudi ha estat elaborat pels economistes Joan Elias i Joan Maria Mateu, membres de la comissió d’Economia del Col·legi d’Economistes i defensa que amb una Catalunya independent, sense arrossegar el dèficit fiscal històric que es manté amb Espanya, s’obtindria una nota ‘com a mínim’ igual a la que tenen el País Basc i Navarra i això li permetria accedir als mercats, que avui té tancats per captar finançament.
Els economistes Joan Elias i Joan Maria Mateu són els autors de l’estudi ‘Aproximació al risc sobirà d’un Estat català’ encarregat des de la comissió d’Economia del Col·legi d’Economistes de Catalunya i que vol posar llum a la situació que tindria una Catalunya independent per captar recursos econòmics del mercats quan actualment té l’accés tancat i s’ha de finançar a través de la via del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) posat en marxa des del govern espanyol.
Els autors de l’estudi parteixen que l’escenari de la Catalunya independent s’arribaria sense sortir de la Unió Europea i amb un procés d’acord no bel·ligerant amb les autoritats de l’estat espanyol i amb l’aval de la Unió Europea.
Per aquest motiu, els autors de l’estudi assenyalen que les conclusions de l’estudi es basen amb dades objectives a partir del pes econòmic de Catalunya i de la seva capacitat d’internacionalització.
Amb aquestes dades objectives i amb un escenari de país independent que deixaria de tenir el llast de les transferències de recursos a l’estat espanyol com a conseqüència del dèficit fiscal ‘que s’arrossega històricament’ l’estudi defensa que les agències de qualificació posaria una nota a Catalunya d’A+, set esglaons de la nota actual que és de BB i que equival al bo porqueria, cosa que l’impedeix accedir als mercats per captar recursos.
Els autors també defensen que només que Catalunya tingues un tracte fiscal ‘similar’ al País Basc i a Navarra, ‘no tan sols no tindria actualment problemes de finançament de cap mena, sinó que de ben segur gaudiria d’una qualificació com a mínim igual a la que tenen aquestes dues autonomies’. En l’actualitat, Catalunya amb la nota del bon porqueria no té cap marge en matèria de finançament i per tant no té accés als mercats internacionals per captar recursos en l’emissió de deute sobirà.
Joan Elias ha defensat en el transcurs de la presentació de l’estudi que aconseguir l’estatus d’una Catalunya independent només es podrà arribar per la via ‘racional’ i d’acord amb l’estat espanyol amb l’aval de la Unió Europea. ‘Un altre escenari suposaria fer fora de la Unió Europea a 7 milions d’habitants i fer fora a una economia de més de 200.000 milions d’euros’, ha reblat Elias.
L’estudi parteix de valorar i posar nota a dos segments diferenciats de la realitat catalana que s’agrupen en la categoria del segment institucional i econòmic i el segments del sector exterior, finances públiques i política monetària. Un cop avaluats aquest segments, els autors posen la corresponent nota de qualificació en base a la metodologia utilitzada per Standard & Poor’s, una de les tres agències internacionals internacional de ràting.
En el primer segment institucional i econòmic la nota que posen els autors és de 2,5 punts en una franja que va de l’1 per indicar la nota més solvent fins el 6 que seria la pitjor nota. Per als autors en aquest segment Catalunya obté una nota de 2,5 cosa que equival a una qualificació d’una economia ‘forta’ que fixaria un ràting que oscil·laria entre l’AA+ i el BB-.
L’estimació de l qualificació del segment exterior, finances públiques i política monetària la conclusió final dels autors és fixar una nota de 3,2 corresponent a un perfil que es podria qualificar d’una economia ‘moderadament forta’. Una nota que amb la metodologia de les agències de qualificació deixaria una nota que aniria d’AA+ fins a B+.
Joan Elias ha explicat que amb aquestes notes, la qualificació final obtinguda per Catalunya seria d’A+ tot i que en la banda baixa podria ser d’A. La primera nota seria en base a què Catalunya assumiria un deute de l’estat espanyol equivalent al 9% de l’actual deute que arrossega l’estat espanyol valorat en un bilió d’euros, mentre que la segona nota més baixa, l’A, seria en cas que Catalunya assumís una part del deute similar al PIB de Catalunya en l’economia espanyola, a l’entorn del 19%.
Els autors defensen que aquesta nota suposa millorar set esglaons la nota actual de Catalunya i situa la nota de solvència d’A+ dos esglaons per sobre del País Basc i Navarra (A-) i quatre esglaons per sobre de l’estat espanyol que ara té la nota de BBB.
Els autors recorden que en aquests moments els mercats financers internacionals observen a l’economia catalana sense cap autonomia, depenent de forma ‘absoluta’ en matèria fiscal i financera de l’estat espanyol, adverteixen el autors.
