27.01.2015 - 06:00
El jutge alemany Stefan Hank reconeix el dret d’un home de Düsseldorf d’orinar bo i dret. Havia estat denunciat pel propietari del pis on vivia perquè, quan va deixar l’habitatge, l’amo va trobar restes d’àcid úric a terra, al costat del vàter. Segons el propietari, aquestes restes provenien de l’orina de l’home, perquè suposadament orinava a peu dret. El resultat de la sentència ha tornat a aixecar un intens debat a Alemanya sobre la manera com han d’orinar els homes: drets o asseguts.
Segons el jutge, tot i el canvi d’hàbits masculins, orinar dret és encara molt comú. El magistrat, doncs, entén el fet d’orinar dret com un fenomen social. Tanmateix, a Alemanya el debat s’ha intensificat entre el model ‘stehpinkler’ (‘home que orina dret’) i el ‘sitzpinkler’ (‘home que orina assegut’).
De fet, l’any 2004, The Telegraph publicava que ‘sitzpinkler’ havia esdevingut sinònim de ‘covard’, i alhora informava que una empresa havia inventat un aparell que renyava els ‘stehpinklers’ si no s’asseien a la tassa. De l’aparell, en sortia un advertiment contundent amb la veu de l’ex-canceller alemany Gerhard Schroeder: ‘Ei, aquí no és permès d’orinar dret i us poden castigar amb multes. Si no voleu problemes, val més que segueu!’
Una amenaça de la masculinitat
Aquesta no ha estat pas l’única campanya a favor de la micció masculina en posició sedent. Alemanya té per referents països com ara Suècia i Taiwan, que serveixen per a demostrar els beneficis d’aquesta posició en higiene i salut. La professora de dret Mary Anne Case, de la Universitat de Chicago, també ha desenvolupat una teoria sobre aquesta pràctica: ‘Els esforços per a encoratjar els homes a adoptar mètodes de micció asseguts, que al món occidental s’associen amb les dones, també han estat vists com a amenaces a la masculinitat.’
Un dels arguments principals de la professora Case, a banda els beneficis higiènics i de salut, és la necessitat de posar fi a les lleis de segregació urinària als banys públics, que, segons ella, és un dels pocs espais que queden separats per sexes als Estats Units. Els urinaris –diu Case– ofereixen més oportunitats d’orinar als homes, perquè no ocupen tant espai, de manera que les cues de les dones sempre són més llargues. Per això demana lavabos unisex per als llocs públics, sense detallar quin és el millor mètode per orinar a casa.
‘Aquí es pixa assegut’
Feministes d’Alemanya demanaven als homes que orinessin asseguts, amb cartells imperatius als lavabos, com ara: ‘Aquí es pixa assegut’ i explicant que era més higiènic i estalviava feina als responsables de la neteja, majoritàriament dones.
Un cas clar i contundent d’aquesta oposició al fet d’orinar dret ha estat el llibre publicat per l’acadèmic Klaus Schwerma amb el títol ‘Stehpinkeln—Die Letzte Bastion der Maennlichkeit?’ (‘Orinar dret – el darrer bastió de la masculinitat?’).
Tanmateix, si alguns homes s’han avingut a aquesta demanda i han canviat els hàbits, alguns altres s’hi han oposat amb vehemència i han acudit a programes d’entrevistes, han escrit editorials i han dibuixat caricatures. I, naturalment, s’han creat grups de Facebook d’homes que orinen drets.
