24.01.2015 - 06:00
Nova Esquerra Catalana (NeCat) i Moviment Catalunya es dissolen avui a favor de Moviment d’Esquerres (MES) en una assemblea fundacional de la formació que pretén aglutinar la diàspora del socialisme sobiranista. Avancem, la formació de Joan Ignasi Elena, en queda al marge, però l’ex-regidor de Barcelona Jordi Martí desitja que aviat podran treballar plegats. Ho explica en aquesta entrevista, que també repassa els moviments pre-electorals de la nova formació de cara als comicis municipals del maig. Martí, que serà escollit entre els màxims dirigents de MES, parla de les aliances amb ERC i de les complicades relacions amb el PSC.
—S’ha dit que seríeu el màxim dirigent de Moviment d’Esquerres. Com a portaveu, secretari general, coordinador…?
—Això passa sovint. Que els dies abans d’una assemblea com aquesta corren informacions que no són del tot exactes. El que fem és unir dues organitzacions existents com Nova Esquerra Catalana i Moviment Catalunya. S’ha decidit fer una direcció col·legiada que condueixi la nau durant el primer període amb persones que hem tingut un paper rellevant en el procés de confluència. Des de la Magda Casamitjana, passant pel Pere Almeda, la Pia Bosch, el Manel Nadal… jo mateix. Ens hem repartit funcions i responsabilitats per posar en marxa una força política capaç d’entrar en el tauler de joc del país.
—No sabem quines seran la vostra responsabilitat…
—Seran responsabilitat molt compartides. Ens ha semblat que calia fer-ho així. La nostra voluntat és aglutinar molta gent que fins ara s’havia sentit identificada amb un partit polític determinat i que se sent frustrada i ha de trobar el seu nou referent. En un moment inicial valia la pena fer les coses d’una manera diferent. En el moment que calgui començar a prendre decisions per les comtesses electorals del futur, ja deixarem que vagi decantant d’una manera més natural.
—En aquesta confluència queda descartada la concurrència d’Avancem?
—Demà no ens fusionem amb Avancem, això és evident. Ells continuen el seu propi camí. Però també vull dir que la confecció de llistes i aliances municipals és allò que més ens ocupa. I estem parlant amb les forces polítiques de l’esquerra en molts municipis. El nostre objectiu és aconseguir que les esquerres guanyin al màxim d’ajuntaments. Un dels nostres interlocutors en aquestes converses és Avancem. I van molt bé en els llocs on són presents. Per tant, allò que no es produïrà ‘de facto’ demà, espero que amb l’experiència de les municipals anem fent aquest camí de confluència i algun dia, com més aviat millor, podem treballar plegats.
—ERC és el soci prioritari del Moviment d’Esquerres a les municipals?
—No et sé dir en aquest moment amb quina força política farem més pactes. Sens dubte, amb ERC en farem a molts municipis. Però això ho sabrem més endavant. No hi ha una prioritat d’entrada. Perquè a cada poble i ciutat on som hi ha realitats molt diferents. En alguns llocs, l’única possibilitat és pactar amb Esquerra; en d’altres llocs, els pactes seran amb Iniciativa o amb agrupacions locals. I en d’altres llocs anirem sols. Hi ha una geometria variable que permet treballar de forma coherent a cada lloc on som presents. A tot arreu no estem en la mateixa situació. Quan haguem tancat les llistes, si voleu, podreu fer un rànquing de pactes amb altres formacions. Però no hi ha hagut cap criteri de priorització amb un partit concret.
—En aquesta geometria variable, també hi entra el PSC?
—Mira… és una bona pregunta! [riu] Nosaltres no neguem la possibilitat d’arribar a acords amb el PSC. I no ho fem perquè sabem que hi ha ajuntaments on el PSC és necessari per garantir governs d’esquerres. També t’he de dir que ens trobem una certa reticència del PSC a l’hora de fer qualsevol tipus d’acord amb nosaltres. Les nostres diferències amb el PSC són òbvies. Si ells prefereixen pensar que som els seus adversaris a tot arreu, treballarem amb aquest condicionant.
—Sabem què us diferencia del PSC. Però no entenc que impedia la vostra entrada a ERC per reforçar el seu projecte.
—Per fer-ho ràpid i que s’entengui, en el terreny nacional hi ha una diferència important. Venim de tradicions molt diferents. Si hem acabat incorporats en l’onada sobiranista, ha estat perquè no hi ha hagut reacció d’Espanya. I això ens situa en una diferència de partida: si nosaltres votem sí+sí el 9-N és per la negativa sistemàtica de l’estat espanyol a les nostres demandes. Aquesta negativa constant ens va escorant cap a posicions sobiranistes. Si Espanya no ens vol, nosaltres renunciem a voler-la transformar, que ha estat una de les característiques del catalanisme polític dels últims trenta anys. ERC no forma part d’aquesta tradició. Al seu codi genètic ja hi té la llavor de la independència. Aquí hi ha una primera diferència.
—I en el terreny social o ideològic?
—La nostra posició més majoritària és més a l’esquerra que Esquerra Republicana, que sempre ha estat un partit aglutinador de gent de pensament progressista i d’esquerres amb sectors més liberals… ERC ha estat sempre un ‘totum revolutum’ amb un eix comú en la qüestió nacional. A nosaltres ens uneix posar la qüestió nacional i la qüestió social al mateix nivell. No renunciem a cap dels dos eixos en favor de l’altre. No diem que primer va la qüestió nacional i després ja resoldrem l’altra. Aquesta és una diferència que no és de matís, encara que no ens impedeix d’arribar a acords amb ells.
—Una de les grans batalles d’aquestes eleccions serà la de Barcelona. Amb qui anirà el Moviment d’Esquerres?
—Això s’haurà de discutir. És cert que tots els municipis són importants, però la significació de Barcelona a nivell de país és molt diferent com a capital. No és tan senzill prendre posició com a la resta perquè és el que pot definir la posició conjunta de la formació a les municipals. Prendrem la decisió pensant quina manera podem ser més útils perquè hi hagi un canvi cap a un govern d’esquerres a la ciutat. A partir de dilluns, començarem a parlar amb totes les forces polítiques d’esquerres de la ciutat. Però tenim una posició inequívoca. Un principi que és decisiu: el canvi.
—Com s’interpreta això?
—No estarem donant suport o pactant de cap de les maneres amb partits polítics que no tinguin un compromís clar com a alternativa real. El balanç que fem d’aquests quatre anys de govern de Xavier Trias és molt negatiu. No s’ha aprofitat la potència que té la ciutat de Barcelona per fer polítiques actives de combat contra la desigualtat i contra el patiment de tanta gent. Barcelona no fa de buc insígnia d’una altra manera de fer les coses. Aquesta condició és inequívoca.
—A Barcelona hi haurà tres grans pols: Xavier Trias (CiU), Alfred Bosch (ERC) i Ada Colau (Guanyem). Us situeu entre Bosch i Colau?
—Sí… però estem en un moment de transformació tan gran del mapa polític català que aquest dibuix serveix per avui, però no sabem quina serà la situació d’ací a unes setmanes. Caldrà veure amb quin candidat es presenta la CUP. Per nosaltres és important que els passos que fem abans de les eleccions siguin els millors per garantir que hi haurà un canvi cap a l’esquerra al govern de Barcelona. És important que les esquerres es puguin entendre després de les eleccions. Mirarem de garantir que els ponts i les complicitats quedin d’empeus després de la campanya.
—Per entendre-ho clarament: Moviment d’Esquerres no anirà amb ERC a Barcelona si no es compromet a no pactar amb Trias?
—Jo crec que l’Alfred Bosch ja ho ha dit. A mi m’ha semblat molt bé tot el que ha dit de les possibilitats que hi ha en les municipals. Però hem de veure si això ho ratifica la seva força política. Diria que Alfred Bosch ja s’ha definit com una alternativa al govern actual i no com algú que vulgui fer de crossa al govern Trias. Nosaltres hem de tenir garanties que això anirà així a l’hora de prendre les decisions. Fem el congrés fundacional avui. Per tant, t’he avançat les posicions que em sembla que són majoritàries en el Moviment d’Esquerres, però tot plegat caldrà debatre-ho i prendre decisions que no estan preses.
—Quin serà el vostre paper? Continuareu en la política municipal o voleu fer el salt a la nacional?
—Ui… ja ho veurem. Has d’afegir una altra opció: continuar treballant on estic ara i fer una política més amateur.
—Com una de les cares més visibles de la nova formació seria estrany…
—Entenc la pregunta. Però cada cosa tindrà el seu moment. Jo assumeixo responsabilitats ara perquè he participat del procés de confluència i penso que hi he de ser. Però en aquesta etapa nova, cadascú ha de veure quin paper hi vol jugar i serà el conjunt que decidirà. Jo tinc molt tendra i recent la meva sortida de l’ajuntament fa poc més de mig any. Hem d’acabar el nostre procés de confluència i parlar entre tots per veure qui pot ser més útil a cada lloc. En aquest moment, haver fet política abans té actius i passius. S’ha de posar bé en la balança per prendre decisions. Jo no estic fent això d’ara amb la voluntat de fer cap pas immediat. Més aviat, la meva preferència seria continuar fent el que he fet aquests últims mesos en la meva vida professional. Tot plegat s’haurà de dirimir els pròxims mesos.
—El procés de confluència de Moviment d’Esquerres ha coincidit amb la negociació i l’acord entre Mas i Junqueras per convocar eleccions el 27 de setembre. Com les encareu?
—Nosaltres hem estat en els debats amb la resta de forces polítiques del sobiranisme sobre el full de ruta posterior al 27-S. Una de les propostes que hem defensat i que s’ha incorporat és que no es pot oblidar el referèndum vinculant. Que és necessari. Unes eleccions mai no acaben de substituir del tot un referèndum sobre la independència de Catalunya. Caldrà fer-lo en algun moment. Hem participat en el debat i continuarem fent-ho. De quina manera anirem a les eleccions? Si els partits amb més tradició i que ja són al tauler de joc encara no ho saben respondre, encara menys ho podem fer nosaltres. Serem allà on puguem ser més útils perquè actuarem amb molta modèstia. Sabem que som un partit petit amb una trajectòria curta amb molta tradició acumulada i experiència. I amb aquesta combinació ens anirem ressituant en un panorama molt canviant.
