22.01.2015 - 06:00
A RTVE es viu una situació de malestar arran dels canvis que hi ha hagut a la direcció aquests últims dos anys i pels acomiadaments de redactors i més treballadors. L’últim exemple d’aquest estat d’ànim: abans-d’ahir, el consell d’informatius de TVE denunciava un procés de ‘purga’ i de ‘cacera de bruixes’ als serveis informatius de la televisió. Parlava de ‘marginació de professionals de reconegut mèrit i trajectòria’, que atribuïa a raons ideològiques. L’últim cas, el més sonat, és l’acomiadament de Cristina Puig.
El consell deplora decisions com aquesta, que considera que tenen un rerefons ideològic i que atempten contra la professionalitat, el mèrit i la trajectòria dels treballadors marginats els darrers temps. I diu que això ha causat desànim i una preocupació creixent per al futur de l’ens.
El comunicat del consell d’informatius de TVE també s’exclama de la marginació d’editores adjuntes dels matins al Canal 24 Hores i les ‘purgues’ en àrees sensibles d’informatius. Segons el text, és una estratègia ‘de provocació i por’ per part de la direcció. Pel consell, aquests canvis pretenen formar una ‘redacció submisa i al servei del poder polític’, dedicada només ‘a tasques de propaganda governamental’.
La direcció dels serveis informatius, en canvi, considera forassenyat que el consell utilitzi expressions com ara ‘purga’, ‘por’ o ‘provocació’. Justifica els canvis de personal (quinze en dos mesos) i rebutja categòricament el qualificatiu de ‘cacera de bruixes’. A més, recorda que el consell es troba enmig d’un procés electoral.
Els acomiadaments de Cristina Puig i Xantal Llavina
L’acomiadament de la periodista Cristina Puig ha estat la guspira que ha acabat d’encendre els ànims. Però no ha estat pas l’únic fet controvertit d’aquests darrers mesos. La periodista Xantal Llavina, directora i presentadora del programa de tarda Directe 4.0, a Ràdio 4, va ser acomiadada sense motius aparentment sòlids a final de la temporada passada.
Cristina Puig ha explicat a VilaWeb que considera que el seu acomiadament és improcedent i que mirarà de demostrar-ho. ‘Mai no vaig ser alertada que l’empresa em podia fer fora, ni em van obrir cap expedient disciplinari —diu—. He explicat reiteradament que des del primer dia havia exercit el dret de discrepar. He criticat algunes decisions perquè creia que teníem el dret de fer-ho i he advertit més d’una vegada que les taules del debat no eren representatives tenint en compte el repartiment d’escons al parlament.’
Segons ella, les formes de l’empresa han estat ‘miserables i molt poc dignes amb algú que feia cinc anys que era la imatge de la casa’. Defensa que els treballadors, en aquest cas, de RTVE Catalunya, han de tenir ‘el dret de protestar davant els seus superiors o mostrar-s’hi en desacord sense haver de patir pel lloc de feina’. Diu també que hi ha una cosa encara pitjor que la censura: l’autocensura.
Pocs mesos abans d’acomiadar-la havia estat nomenat un nou director de RTVE Catalunya: Eladio Jareño, fins aleshores cap de comunicació de la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho. Sobre aquest nomenament, Puig diu: ‘El fet que el director d’un mitjà públic sigui l’ex-cap de comunicació d’un partit polític ens hauria de fer qüestionar moltes coses.’ I afegeix: ‘RTVE és un mitjà públic i els espectadors es mereixen una informació com menys partidista millor.’
Per una altra banda, la periodista Xantal Llavina, també en declaracions a VilaWeb, diu: ‘És negatiu per a la democràcia que un càrrec polític mani directament en una televisió pública.’ I afegeix: ‘Si hi posen l’ex-director de comunicació d’Alícia Sanchez-Camacho és per controlar continguts a favor del PP.’
Llavina considera que el seu programa no es va suprimir per criteris professionals ni econòmics; ni tampoc per l’audiència, que sempre va ser creixent. ‘Sempre vam defensar la pluralitat d’opinions i la catalanitat del programa —diu—, però defensar això, paradoxalment, va ser castigat.’
‘El PP català i el de Madrid estan nerviosos amb el que pot passar pel futur polític de Catalunya i volen tenir els continguts dels mitjans públics, que paguem entre tots, tan controlats com puguin.’ Això, segons Llavina, ha portat aquests canvis a RTVE, on considera que hi ha grans professionals periodistes que han de suportar aquesta tensió: ‘Com a periodista i ciutadana em preocupa aquesta situació; amics i companys de dins la casa em diuen que mai no s’havia viscut un moment tan dur a RTVE.’
Llavina considera injust l’acomiadament de Cristina Puig i troba que totes dues han estat censurades per haver defensat la pluralitat en sengles programes. Puig tampoc no va entendre l’acomiadament de Llavina: ‘És absolutament incomprensible acomiadar una periodista si el seu programa ha aconseguit situar la franja horària de la tarda de Ràdio 4 en el mapa dels estudis de mitjans.’
Ambdues periodistes coincideixen amb les queixes emeses pel consell d’informatius de RTVE. ‘No pots silenciar una realitat per molt que et sigui incòmoda’, diu Puig. Llavina considera que, mentre continua el procés català, l’objectiu del govern espanyol és ‘actuar contra els mitjans catalans i, malauradament, fer censura política a RTVE a Catalunya’.
Més denúncies, més polèmica
A part casos com el de Puig i Llavina, també s’han denunciat pràctiques antiperiodístiques dins de RTVE. Unes pràctiques que, segons el consell, condueixen a aberracions informatives. En són exemples l’escassa cobertura, de només uns quants segons, de les denúncies del Consell d’Europa sobre les devolucions d’immigrants o de la compareixença judicial per corrupció de Sònia Castedo, ex-batllessa d’Alacant. Una cobertura que contrasta amb els quatre minuts dedicats a informar del Dia de la Croqueta.
Com a mostra de rebuig pels canvis polítics d’aquesta legislatura, el setembre passat gairebé 1.500 treballadors de RTVE van signar el manifest ‘Davant una situació límit‘, per denunciar ‘l’ús partidista i pro-governamental dels serveis informatius’. Aquesta queixa arribava després de dos anys ‘de males pràctiques professionals en què els nivells de manipulació i censura han enfonsat la credibilitat de RTVE, i l’han acostat perillosament als models de Telemadrid o Canal 9’, deia el manifest.
El president del consell d’informatius, Alejandro Caballero, denunciava aleshores que les males pràctiques s’havien accentuat el darrers mesos, amb cobertures com les de l’Onze de Setembre, el cas Pujol al congrés espanyol o la designació de Miguel Arias Cañete com a comissari d’Energia i Canvi Climàtic.
En aquell moment, el consell d’informatius es va referir a la contractació de personal extern a qui s’havien atribuït ‘responsabilitats editorials, tot i haver-hi personal intern altament qualificat’. Aquests fets, deien, ‘són un greuge per als treballadors i una despesa injustificada en un moment de greus dificultats econòmiques’.
Però la signatura d’aquell manifest no va frenar la deriva. A l’octubre, José Antonio Sánchez, president de RTVE, va nomenar el cap d’opinió de La Razón, José Antonio Álvarez Gundín, nou director dels informatius de TVE. I un mes després, al novembre, Eladio Jareño va ser escollit nou director de RTVE Catalunya.
Per si no n’hi hagués prou, aquests últims dies ha pres força el rumor que Ernesto Sáenz de Buruaga, una de les cares conegudes dels temps dels governs d’Aznar i un home afí a l’ala dura del PP, podria incorporar-se a RTVE, després d’haver rescindit el seu contracte amb la cadena COPE.
