21.01.2015 - 15:50
El congrés espanyol ha aprovat per 184 vots a favor, 142 en contra i una abstenció la reforma del codi penal que introdueix la cadena perpètua –anomenada ‘presó permanent revisable’–, i inclou també noves mesures contra la corrupció, com ara una ampliació de delicte de finançament il·legal dels partits i l’obligació dels condemnats per aquesta mena de delictes de retornar els diners que han obtingut per a poder sortir de la presó. El text ha rebut només el suport del PP i –tret de l’abstenció del Foro Asturias– l’oposició de la resta de diputats. Els grups hi veuen aspectes inconstitucionals i consideren que és una llei injusta que vulnera drets i no protegeix els ciutadans. Ara, la proposta de llei passarà ara al senat.
El text ha arribat al ple del congrés un any i mig després d’haver-la presentada l’ex-ministre de Justícia Alberto Ruíz Gallardón. En aquest temps ha superat el debat en comissió només amb l’aval del PP, l’únic que dóna suport també a una de les mesures més polèmiques que conté: la ‘pena permanent’, revisable quan es compleixin entre 25 i 35 anys de condemna. Segons l’oposició, això equival a cadena perpètua.
El govern espanyol diu que només es podrà aplicar en els casos d’assassinats greus com ara magnicidis (assassinat del rei, el seu hereu, caps d’estat estrangers), mort de menors de setze anys, violació seguida d’assassinat, delictes comesos per organitzacions terroristes o criminals i crims de lesa humanitat.
Finançament il·legal dels partits
La llei inclou un conjunt de mesures contra la corrupció. Per exemple, es denega la llibertat condicional als corruptes que no tornin els diners sostrets a les arques públiques. També endureix les penes i eleva els terminis de prescripció dels delictes, a més de tipificar el delicte de finançament il·legal dels partits.
Les mesures contra la corrupció també inclouen una ampliació de les facultats dels jutges per a ordenar la intervenció de béns dels condemnats procedents d’unes altres activitats delictives, sempre que hi hagi indicis de procedència il·lícita; és una modificació pensada per a aquells casos en què es detecti una desproporció del patrimoni respecte dels seus ingressos declarats.
Malgrat tot, l’oposició han criticat la feblesa del text en aspectes com ara el finançament il·legal dels partits, perquè només preveu multes per a les donacions de més de 500.000 euros, i ha lamentat que el nou codi mantingui el tipus de delicte fiscal en 120.000 euros i no rebaixi la quantitat a 50.000.
Setze anys, edat mínima per al consentiment sexual
La norma apuja fins a setze anys l’edat de consentiment per a les relacions sexuals, però manté en els catorze l’edat mínima per a casar-se (amb consentiment dels pares). També reforça la protecció de les víctimes de la violència de gènere. Així mateix, estableix nous delictes com ara el matrimoni forçat i l’assetjament, la difusió d’imatges i enregistraments íntims sense consentiment. A més, adapta normativa europea sobre pornografia infantil, explotació sexual i tràfic de blanques.
Elimina les faltes i castiga la resistència pacífica
La reforma implica també l’eliminació de les faltes del codi penal. Els fets passaran directament a ser delicte o a no tenir càstig legal. També castiga la resistència pacífica en manifestacions, un delicte que s’afegeix als d’atemptat i desordre públic en cas d’incidents amb la policia.
Aquesta és la 28a reforma del codi penal espanyol i per primera vegada castiga el maltractament, abandonament i explotació sexual dels animals. També preveu penes i sancions per als promotors de baralles de gossos i de galls.
La norma endureix les sancions per als qui produeixin materials que incitin a l’odi i la violència per raó de raça, sexe, orientació sexual, religió o origen nacional i que, a més, tinguin material per a exercir la violència o la humiliació d’aquests grups.
El text que s’ha aprovat no inclou les mesures contra el gihadisme que el govern espanyol vol acordar amb la resta de formacions, i especialment amb el PSOE. Segons que ha avançat el portaveu del PP al congrés, Rafael Hernando, PP i PSOE presentaran demà a la resta de grups les seves propostes.
Crítiques de tota l’oposició
El text ha estat durament criticat per tots els grups de l’oposició, que han vist inconstitucionalitat en alguns punts –com ara la presó permanent– i han posat de manifest que consideren que es tracta d’una norma injusta que restringeix de manera injustificada els drets dels ciutadans.
La diputada de CiU Montserrat Surroca ha dit que la seva formació rebutjava de manera contundent la presó permanent. Ha denunciat la manca de consens i la brevetat dels terminis de què han disposat els grups per a estudiar les esmenes que ha presentat el PP. Segons Surroca, la reforma va contra el model de justícia penal.
El portaveu adjunt d’ERC, Joan Tardà, ha assegurat que amb aquesta reforma la justícia no era igual per a tothom, perquè estableix penes de presó ‘per als pobres’ i els delictes convencionals, mentre que permet que casos com el de Bárcenas, Matas, Botín o Undargarin quedin resumits en dies de presó. Segons Tardà, el govern espanyol ‘és només Charlie dels Pirineus en amunt’, però no cap avall, perquè continua penalitzant les injúries a la corona i la crema de banderes.
Per part d’IU, Gaspar Llamazares també ha criticat una reforma que considera ‘populista i autoritària’. Una modificació ‘repressiva’ que permet que Bárcenas i els delinqüents ‘de coll blanc’ surtin lliures, mentre que la resta ‘es podreixen a la presó’. Segons Llamazares, el PP ‘no creu en la reinserció, sinó en un codi penal venjatiu’ amb una ‘cadena perpètua’ pura.
Els socialistes també han rebutjat la reforma perquè consideren que amb aquest ‘augment generalitzat de les penes i la duresa desproporcionada’ que incorpora no milloraran la seguretat. El diputat Julio Villarubia ha afirmat que el PP ‘vol resoldre amb repressió allò que no és capaç de resoldre amb prevenció’.
Amnistia Internacional hi veu un ‘greu retrocés per a la llibertat d’expressió’
Amnistia Internacional també ha criticat durament la reforma mitjançant un comunicat en què assegura que la reforma és ‘un greu retrocés per a la llibertat d’expressió i de reunió’ perquè dificulta aquests drets i passa per alt els crims de dret internacional. La reforma —diuen— augmenta les penes i delictes contra els manifestants ‘sense cap justificació’, i cita com a exemple el fet que tipifica de manera més greu el delicte contra l’autoritat quan es produeix en el context d’una manifestació, i castiga amb presó la resistència pacífica.
