21.01.2015 - 14:29
El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la llei del règim especial de l’Aran amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el de C’s i, en alguns articles, el del PP. El document reconeix la realitat nacional occitana, estableix els drets històrics i la identitat de l’Aran i li atorga el dret de decidir el seu futur. També estableix un termini de tres anys per a revisar de manera bilateral amb la Generalitat el model de finançament.
Un cop acabats els tràmits parlamentaris els aranesos tindran l’última paraula sobre la nova legislació, ja que la mateixa llei preveu la convocatòria d’una consulta popular d’ací a sis mesos per referendar el text.
L’oposició de PP i C’s s’ha basat principalment en el reconeixement que la llei fa del dret a decidir de la Vall d’Aran. Precisament aquest ha estat un dels punts que s’ha votat de forma separada i l’aprovació del qual ha provocat nombrosos aplaudiments tant entre diputats com entre els convidats a la tribuna del Parlament.
El síndic major de l’Aran, Carles Barrera, ha estat una de les personalitats presents a la tribuna de l’hemicicle. En acabar, ha atès els mitjans de comunicació per mostrar la seva satisfacció amb l’aprovació de la llei. ‘És un dia força feliç per al poble aranès’, ha opinat. Barrera ha destacat que es dóna compliment a les ‘legítimes’ aspiracions dels aranesos. El síndic ha subratllat que la llei reconeix la identitat pròpia de l’Aran dins de Catalunya i li atorga el dret a decidir el seu futur. ‘Els grups parlamentaris catalans tenen més que interioritzat l’exercici del dret a decidir. Entenem que en un estat democràtic tothom ha de tenir llibertat per decidir i opinar sobre el que li sembli. Aquest dret no se li pot negar a ningú’, ha afegit.
La llei reconeix la ‘realitat nacional occitana’, dotada de identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, estableix un règim específic per a la Vall d’Aran que protegeix el seu caràcter singular, els drets històrics, i la capacitat per a decidir la manera d’estructurar-se institucionalment. També es recull la divisió territorial de l’Ara en sis terçons, es reconeix la bandera, l’escut, la festa i l’himne, i s’estableix l’aranès com a llengua d’ús preferent a l’administració.
La millora del sistema de finançament queda pendent. Les disposicions addicionals estableixen un termini de tres anys per a la revisió, que haurà de ser pactada de forma bilateral entre la Generalitat i el Consell d’Aran. També queda pendent resoldre la llei electoral de l’Aran, que s’haurà d’estructurar a patir de la divisió del territori en terçons.
Seran els aranesos els que tindran l’última paraula sobre la nova llei, que substitueix l’actualment en vigor des del 1990. Serà d’aquí a sis mesos a través d’una consulta popular no referendària, sempre que el Tribunal Constitucional acabi aixecant la suspensió de la llei. En cas que la llei de consultes continuï suspesa s’haurà de buscar una alternativa, com ja es va fer el 9 de novembre amb la que havia de ser la consulta sobre la independència.
