21.01.2015 - 06:00
El 2014 va ser un bon any per a les traduccions de literatura catalana a les altres llengües. N’hi hagué més d’un centenar. Es destaca la consolidació de les traduccions a l’anglès, un espai tradicionalment difícil de conquerir. L’anglès és, després de l’espanyol, la llengua amb més nombre d’obres traduïdes l’any passat, segons dades de l‘Institut Ramon Llull. El director de la institució, Àlex Susanna, ahir en feia balanç: s’han traduït tretze novel·les a l’anglès, dues de les quals són remarcables per la qualitat ‘Incerta glòria‘ de Joan Sales, a MacLehose Press (Regne Unit), i ‘El quadern gris‘ de Josep Pla, a New York Review of Books (EUA), traduïdes per Peter Bush.
El mercat anglosaxó és important no únicament com a mercat interior, sinó també per la influència en molts altres països i perquè obre nous mercats, car la versió anglesa d’una obra pot ser llegida per qualsevol agent literari del món.
Peter Bush, el traductor aclamat
Mentre traduïa ‘El quadern gris’, Peter Bush es demanava com podia ser que una obra tan magnífica de Josep Pla no s’hagués traduït a l’anglès. Li demanem que miri de respondre’ns-ho: ‘La posició política de Pla durant el franquisme, la seva ambigüitat, va fer que quedés fora dels grups d’influència de la crítica literària catalana i també de la universitat. Era un “outsider” i ell ho sabia, perquè així mateix es va definir en una carta adreçada a Carles Riba. També es pot entendre per la falta d’interès que ha suscitat fins ara la literatura catalana al món anglosaxó.’
Continua: ‘A les universitats anglosaxones la literatura catalana també es troba al marge, a la perifèria, com Pla. Perquè, dins la literatura hispànica, no s’acostuma a estudiar. A moltes universitats de referència, com per exemple a Oxford, no hi ha uns estudis estables de literatura catalana, no té presència en els estudis centrals. És important de crear llocs estables d’estudis de literatura catalana en les universitats importants del món, per dotar de continuïtat aquests estudis i que no depenguin només del professor titular que tinguin. És la manera que la literatura catalana formi part del debat crític literari mundial.’
Peter Bush, que enguany ha estat reconegut amb el premi Ramon Llull de traducció, atorgat per l’Institut Ramon Llull des de fa tres anys, explica per què el món editorial anglosaxó ha començat a interessar-se ara per la literatura catalana: ‘La presència de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007 va ser determinant i es troba en l’arrel dels fruits que recollim avui. Ara, tot és important: la labor que fa l’Institut Ramon Llull, la feina dels traductors, és clar, i el fet que ja puguem trobar traduccions d’autors molt variats: des dels clàssics fins a autors contemporanis com ara Jaume Cabré, Quim Monzó, Albert Sánchez Piñol, Teresa Solana, Najat El Hachmi…’
També és important que es tradueixi més d’una obra d’un sol autor, per donar continuïtat i gruix a l’obra literària d’aquests escriptors i per fidelitzar els lectors. Peter Bush ens comenta que té força projectes i encàrrecs de traduccions per al 2015 i 2016. I descobrim que continuarà traduint Pla i Sales: ‘A l’abril sortirà “La vida amarga” de Josep Pla, a Archipelago (EUA). És l’altra cara de “El quadern gris”, perquè aplega uns relats magnífics del Pla jove i cosmopolita dels anys vint, que es mou per tot Europa. I de Pla també he començat els relats de “Aigua de mar” i les “Notes disperses”. Així mateix, de Joan Sales traduiré “El vent de la nit” i les “Cartes a Màrius Torres”. I m’agradaria posar-me amb “Solitud” de Víctor Català. Tot i que n’hi ha una versió de David Rosenthal, m’agradaria fer-ne una de nova, posant-la al dia. Per una altra banda, l’Oxford University Press m’ha encarregat una antologia de contes d’autor de Barcelona, “Barcelona Tales”, que aniran des de Narcís Oller fins a Francesc Serés, amb majoria d’autors en català i alguns en castellà. I per al 2016, Pete Ayrton m’ha encomanat la traducció d’alguns contes d’una antologia seva de contes de la guerra civil espanyola.’
A aquestes traduccions esmentades per Peter Bush previstes per al 2015 i 2016, se n’hi ha d’afegir algunes que es publicaran enguany, en diverses llengües, que ja són ben segures. Entre els clàssics, hi ha ‘Incerta glòria’, que arribarà a l’alemany (Hanser) i ‘Solitud’ a l’italià (Elliot Edizioni). A l’anglès, s’hi traduirà ‘Vida privada’ de Sagarra (Archipelago, EUA) i els contes de Mercè Rodoreda ‘Quanta, quanta guerra’ (Open Letter, EUA). Quant a narrativa contemporània, ‘L’altra’ de Marta Rojals es traduirà enguany a l’italià (Rizzoli), al neerlandès (Signatuur) i al francès (Actes Sud). ‘Jo confesso’ de Jaume Cabré continuarà acumulant llengües de traducció, amb el txec (Dybbuk Publishing); i ‘Les veus del Pamano’ es girarà al xinès (Homeward). Al francès, hi arribarà ‘La dona veloç’ d’Imma Monsó (Actes Sud) i ‘Dos taüts negres i dos de blancs’ de Pep Coll. ‘Maletes perdudes’ de Jordi Puntí es traduirà al polonès, una llengua que també es consolida en l’edició de literatura catalana.
Balanç de les traduccions fetes el 2014
Pel que fa al 2014, el balanç també és positiu. El director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, destaca per exemple, que es van publicar 112 novetats de literatura catalana traduïda, sense comptar la infantil i juvenil. L’espanyol fou la principal llengua de destinació de les traduccions (39), seguida de l’anglès (13), l’italià (10), el polonès (8) i el francès (8). Aquestes 78 traduccions són les que van rebre ajut de l’Institut Ramon Llull. A més, es van traduir 33 obres més que no van requerir l’ajut.
Entre les traduccions del 2014, Àlex Susanna destaca ‘Incerta glòria’ i ‘El quadern gris’ a l’anglès, tenint en compte a més que han rebut molt bones crítiques. El diari The Economist ha situat ‘Incerta glòria’ entre les deu millors obres de ficció publicades el 2014. Però també remarca l’èxit de ‘La mala dona’ (‘Barcelona shadows’) de Marc Pastor i les novel·les de Jaume Cabré, que continuen sumant lectors internacionals.
Fins avui, els autors més traduïts de la literatura catalana són Albert Sánchez Piñol (‘La pell freda’, 37 llengües), Mercè Rodoreda (‘La plaça del Diamant’, 35 llengües), Salvador Espriu (24 llengües) i Jaume Cabré (‘Jo confesso’, 23 llengües).
Política d’ajuts i promoció
L’institut Ramon Llull va destinar l’any passat 220.000 euros a ajuts a la traducció i 90.000 a la promoció. Els ajuts de la traducció acostumen a cobrir, de mitjana, el 80% de la traducció, però això depèn de la valoració d’una comissió que té en compte la qualitat de l’obra traduïda, la qualitat de la traducció, la importància de l’editorial, etc.
Enguany també s’ha emprès una línia d’ajuts per a la traducció d’obres de literatura infantil i juvenil. S’hi han acollit 21 traduccions. I l’objectiu, segons Àlex Susanna, és que la literatura catalana sigui la convidada de la fira més important del sector, la de Bolonya.
El Llull es fixa cada any un objectiu de promoció literària. Si el 2013 va ser la Fira de París i l’any passat la de Gotemburg, enguany es posarà èmfasi en la participació en l’International Festival of Authors (IFOA) de Toronto, al Canadà, amb la voluntat de continuar incidint en el mercat anglosaxó.
La biblioteca Bernard Lesfargues
En una sala de la nova seu de l’Institut Ramon Llull, s’hi ha instal·lat la biblioteca Bernard Lesfargues, dedicada a la traducció de la literatura catalana a les altres llengües. Aplega 4.324 traduccions, a més de les obres originals en català, publicacions de l’IRL i més volums, amb un total de 8.427 llibres. Aquest espai, que serà obert al públic, porta el nom del traductor degà de les lletres catalanes, el francès Bernard Lesfargues, avui ja nonagenari, que a la dècada de 1960 ja havia traduït al francès ‘Incerta glòria’ i fins ara ha girat al francès moltes obres de Mercè Rodoreda, Quim Monzó, Jaume Cabré, Jesús Moncada, Maria Antònia Oliver, Àlex Susanna… L’Institut Ramon Llull també disposa d’una base de dades en línia de totes les traduccions, el TRAC.
