20.01.2015 - 06:00
A mesura que es van sabent els punts i les condicions de l’acord subscrit entre el president Artur Mas i Oriol Junqueras, amb el concurs de les principals entitats sobiranistes, és fàcil de treure’n la conclusió que, al cap i a la fi, allò que es va acordar sobre el full de ruta va ser ajornar-ne la concreció. És a dir, Mas i Junqueras van fixar el calendari i les passes per a arribar al 27 de setembre, però, pel que fa al camí que caldria fer després de les eleccions en cas de resultat favorable a la independència, el van deixar obert. Totes dues formacions expliquen que treballen en l’acord programàtic i ERC afegeix que es podrà tancar abans de les eleccions municipals perquè ja el tenen molt avançat.
Però, ara per ara, hi ha moltes incògnites sobre qüestions fonamentals del programa electoral comú que portaran convergents i republicans. Les declaracions dels dirigents dels tots dos partits apunten a discrepàncies evidents sobre aquests punts. Per exemple, sembla ser que ni tan sols hi ha acord sobre el caràcter de les pròpies eleccions: a Convergència diuen que seran plebiscitàries i a Esquerra, que han de ser constituents.
Què s’ha pactat i què resta obert?
L’anunci d’acord de Mas i Junqueras es va centrar en les mesures que s’aplicaran durant els vuit mesos que falten per a les eleccions. Un bloc legislatiu que s’ha d’impulsar des del parlament i que serà la base d’un seguit d’estructures d’estat en què també caldrà avançar més que no s’ha fet fins ara. Un altre element que forma part de l’acord és el compromís d’aprovació del pressupost de la Generalitat per al 2015. I també l’activació d’un procés participatiu per a elaborar la constitució catalana i encarregar un text provisional a un equip d’experts juristes. Així mateix, l’exercici d’actes de sobirania que trenquin les directrius de l’estat en àmbits com ara la immersió lingüística, el decret de pobresa energètica, els horaris comercials o l’oposició a la llei mordassa.
En canvi, l’abast del punt comú per al programa electoral que han de portar les formacions favorables a la independència per concretar el full de ruta no ha estat definit. CDC defensa que aquest punt del programa ha de ser exhaustiu i concret, mentre que Junqueras va dir ahir en una entrevista al diari El País que calia un pacte de mínims, cosa que permetria a ERC d’anar molt més lluny en cas de guanyar els comicis.
Plebiscitàries o constituents
La discrepància encara existent entre convergents i republicans afecta també el caràcter de les eleccions del 27 de setembre. Si bé el president Mas les ha dotades de sentit plebiscitari, ERC insisteix a convertir-les en eleccions constituents, que obrin un període de redacció definitiva de la constitució. Unes eleccions plebiscitàries han de servir per a obtenir un mandat sobre la independència amb una lectura binària: a favor de la creació d’un estat independent o en contra. En canvi, unes eleccions constituents han de dibuixar el mapa parlamentari de les forces encarregades de preparar una constitució d’acord amb les majories resultants. L’opció de les constituents té el suport de la CUP, que fins ara no ha participat en la negociació.
Govern d’unitat
Tampoc no es va tancar la qüestió de formar un govern d’unitat després de les eleccions del 27 de setembre. En canvi, sí que es va deixar la porta oberta a l’entrada d’ERC al govern actual de CiU. Fins ara, hom considerava fet que després de les eleccions es formaria un govern de les forces sobiranistes majoritàries, però la configuració d’aquest executiu dependrà dels resultats que obtinguin aquestes formacions el 27-S.
Consulta definitiva o avantsala d’un referèndum
Després de l’anunci de l’acord entre Mas i Junqueras, també ha quedat pendent d’aclarir si les eleccions del 27-S serien l’ocasió definitiva dels ciutadans per a decidir sobre la independència. Mas va explicar en una entrevista a RAC-1, la setmana passada, que les presentava com la consulta definitiva, però que no es podia tancar la porta a fer un referèndum si l’estat espanyol el permetia després de les eleccions i amb la mirada posada en el possible canvi de majories en les eleccions espanyoles de la tardor. Sobre això, Junqueras ha estat taxatiu: no hi haurà cap més referèndum més enllà del de ratificació de la constitució de la república catalana. ‘La independència es decidirà el 27 de setembre’, va dir el president republicà. Segons l’esborrany del full de ruta que es va filtrar divendres, Mas i Junqueras van acordar que després de les eleccions s’obriria un període de negociació amb l’estat o de mediació internacional sobre la concreció de la independència. És en aquest moment que es podria donar una última oportunitat al govern espanyol per a organitzar un referèndum vinculant a Catalunya amb la intenció d’afavorir el reconeixement internacional. Va quedar clar, això sí, que si l’estat espanyol tornava a fer un cop de porta es declararia la independència automàticament.
Quan s’ha de tancar el full de ruta que anirà al programa?
Una última qüestió que sembla que encara separa convergents i republicans és el calendari d’aprovació d’aquest full de ruta que formarà part del programa electoral. ERC ha insistit aquestes últimes hores en la necessitat de tancar aquest programa abans de les eleccions municipals, mentre que el president Mas i CDC situen el tram final de redacció del document després dels comicis del maig. Els republicans poden tenir interès a acudir a les municipals amb el full de ruta clos per justificar que continuïn donant suport al govern de CiU. En canvi, la concreció del full de ruta abans de les eleccions municipals pot ser una font de conflicte entre CDC i UDC, partit que encara té pendent de decidir la posició definitiva sobre la independència. Ahir el secretari general d’Unió va dir que volien debatre el ‘contingut programàtic’ del 27-S ‘sense dilacions gratuïtes ni precipitacions’.
La participació de la CUP
Sigui com sigui, un altre punt bàsic que resta pendent és la participació de la CUP en el procés de definició de l’acord programàtic pel 27-S. Si es vol que aquesta part dels programes electorals sigui comú a totes les formacions favorables a la independència per computar-ne els vots conjuntament, cal que l’independentisme rupturista també formi part de la negociació i, per tant, no li poden presentar el document dat i beneït.
